1

2

1

Manacor  Municipi de Mallorca Oriental: 260,22 km2, 128 m alt, 30.154 hab (1999). Situat al sector oriental de l'illa i estès des del pla fins al litoral. El relleu és en part accidentat per la serra de Llevant, amb boscos de pi blanc. Els principals recursos econòmics del municipi són la indústria (especialment mobles i bijuteria) i el turisme, que han eclipsat les tradicionals activitats agrícoles i ramaderes i han estat la causa del fort creixement demogràfic dels darrers anys. La ciutat, el nucli primitiu de la qual és aturonat, s'esten cap al pla amb nombrosos barris. Hi destaca el gran edifici neogòtic de l'església arxiprestal de Santa Maria, i també el casal fortificat de la torre de ses Puntes (s. XIV), el casal dels Puig i el Museu Arqueològic. El folklore manacorí és especialment ric (ball dels cossiers, ball dels moretons, desfilada dels dimonis i ses beneïdes, etc). Dins el terme hi ha les famoses coves del Drac i els pobles de Portocristo i de Son Macià.

B

M

2

Manacor, capella de  (Manacor, Mallorca Oriental, 1899 - )  Agrupació polifònica formada per Antoni Pont i Antoni Noguera i Balaguer. Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes. El seu repertori és basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades.

B

C

3

Manalt, Celestí  (Perpinyà, 1867 – 1942)  Escultor

N

B

4

Mañana, La  (Lleida, 20/des/1938 - )  Diari en castellà. Fundat després d'haver estat ocupada per les tropes de Franco. Editat per Prensa del Movimiento fins al 1976 i per l'estat fins al 1984. Fou l'únic de la comarca del Segrià fins que va sortir "Diario de Lérida" (15/mai/1966). El 1985 va ser adquirit per empresaris lleidatans. Té especial cura de la temàtica agrícola i una notable difusió entre la pagesia lleidatana.

C

R

5

Mañas i Bonví, Josep  (Vinaròs, Baix Maestrat, ? )  Enginyer industrial

V

B

6

Manau i Avellanet, Lluís  (Catalunya, s. XIX – 1909)  Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana. És autor del recull narratiu Presentalles i de la comèdia lírica La festa major. Morí jove.

C

B

7

Manaut, Pere  (Cerdanya, ? )  Escriptor i metge

C

B

8

Manaut i Taberner, Pere  (Llívia, Baixa Cerdanya, 1859 – Barcelona, 1921)  Metge i escriptor

C

B

9

Manaut i Viglietti, Josep  (Llíria, Camp de Túria, 1898 – Madrid, 1971)  Pintor i tractadista

V

B

10

Mancebon, Gaspar  (Oriola, Baix Segura, s. XVI - Palma de Mallorca, 1625)  Frare agustí

V

B

11

Mancebon, Joan  (Oriola, Baix Segura, s. XVI - Jumilla, Múrcia, s. XVII)  Frare franciscà. Professà a València el 1606. Tingué el càrrec de definidor, entre d'altres. És autor de molts escrits de caràcter religiós, formats en bona part per comentaris a la Bíblia, redactats en llatí i en castellà.

V

B

12

Mancomunitat de Catalunya  (Catalunya, 6/abr/1914 - 20/mar/1925)  Institució política. Fou creada per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes arran del decret del 1913 que autoritzava la unió de províncies de l'Estat espanyol amb finalitats administratives. Tres òrgans essencials sustentaren la base de l'entitat: l'assemblea general, el consell permanent i la presidència. L'assemblea, que a partir del 1919 comptà amb un president propi, era formada pels 96 diputats de les quatre províncies que es renovaven cada dos anys. El Consell Permanent, una mena de govern regional, era constituït pel president i vuit consellers, dos dels quals eren elegits per província i de diferents tendències polítiques per evitar el monopoli polític. El primer president fou Enric Prat de la Riba, elegit el 6/abr/1914 i reelegit el 14/mai/1917. Quan morí fou substituït per Josep Puig i Cadafalch, que fou confirmat en la presidència el 1919, el 1921 i el 1923. Del gen/1924 al mar/1925, ocupà la presidència Alfons Sala, fundador de la Unión Monárquica Nacional i col·laborador de Primo de Rivera, que el nomenà president de la institució, abans de la seva dissolució.

C

P

13

Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB)  (Catalunya, 1987 - )  Associació voluntària de municipis

C

P

14

Mancomunitat de Sabadell i Terrassa  (Vallès Occidental)  Corporació de dret públic

C

P

15

Mancomunitat dels Quatre Pobles, la  Territori comú del Pallars Sobirà

C

G

16

Mancor de la Vall  Municipi de Mallorca Septentrional: 19,82 km2, 245 m alt, 932 hab (1999)

B

M

17

Mandanya  Antic terme i masia del mun. de Castelldans (Garrigues), al nord del terme

C

G

18

Mandas, ducat de  Títol de Campidano, Sardenya, Itàlia, atorgat el 1614

U

H

19

Mandil, Abraham  ( ? , s. XIV – s. XV)  Relligador

C

B

20

Mandilego, Maties  (Palma de Mallorca, 1919 - 1996)  Pintor

B

B

21

Mandoni  ( ? , s. III aC)  Cap dels ausetans

C

B

22

Mandor  Veure> Vallesa de Mandor, la (Riba-roja de Túria, Camp de Túria).

V

G

23

Mandramany, Marià  (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1750 - Palma de Mallorca, 1832)  Escriptor i eclesiàstic. Fou secretari de la Inquisició a València i fiscal de la de Mallorca. És autor de bon nombre d'obres curioses de tema ben variat, com ja indiquen els títols: Oración en que se persuade que es menor mal sufrir ratones que tener gatos (1779), Oración en defensa de los gatos, Discurso sobre la segunda cosecha de la seda (1787), Tratado de la Nobleza de la Corona de Aragón, especialmente del reino de Valencia, comparada con la de Castilla (1788), Tratado de la locución del perfecto lenguaje y buen estilo respecto al castellano (1791) i Analogía entre la república constitucional y la república de las abejas (1820).

V

B

24

Mañé i Flaquer, Joan  (Torredembarra, Tarragonès, 1823 – Barcelona, 1901)  Periodista

C

B

25

Mañé i Miravet, Teresa (Soledat Gustavo)  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1865 – Perpinyà, 1939)  Anarquista

C

B

26

Mànega, la  Enclavament (0,29 km2) del mun. de la Pobla Llarga (Ribera Alta)

V

G

27

Mànega, pic de la  Cim (2.215 m alt) entre el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà

V

G

28

Manegat i de Pastors, Josep Antoni  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XVIII – 1819)  Eclesiàstic

C

B

29

Manegat i Giménez, Lluís Gonzaga  (Barcelona, 1888 – 1971)  Periodista i escriptor

C

B

30

Manegat i Pérez, Juli  (Barcelona, 1922 - )  Escriptor

C

B

31

Manelic  (Catalunya, s. XX)  Personatge principal de Terra baixa d'Àngel Guimerà

C

L

32

Manén i Planas, Joan  (Barcelona, 1883 – 1971)  Violinista i compositor

C

B

33

Manent, can  Colònia industrial tèxtil del mun. de Puigreig (Berguedà)

C

G

34

Manent i Cisa, Marià  (Barcelona, 1898 – 1988)  Escriptor

C

B

35

Manent i Pesas, Joan  (Badalona, Barcelonès, 1902 – París, França, 1984)  Sindicalista

C

B

36

Manent i Puig, Nicolau  (Maó, Menorca, 1827 – Barcelona, 1887)  Músic

B

B

37

Manent i Segimon, Albert  (Premià de Dalt, Maresme, 23/set/1930 - )  Escriptor

C

B

38

Manent i Victory, Joan  (es Castell, Menorca, 1879 - Alaior, Menorca, 1936)  Republicà

B

B

39

Manenta  Despoblat del mun. de Tamarit de Llitera (Llitera)

V

G

40

Manera, Joan  Nom amb què és conegut el pintor Joan Puig i Manera

C

B

41

Manera, Lambert  (Bassegoda ?, Garrotxa, s. XVII – Girona, 1675)  Guerriller

C

B

42

Manero, Salvador  (País Valencià, s. XIX)  Editor i impressor

V

B

43

Manescal, Onofre  (Barcelona, s. XVI – s. XVII)  Professor de teologia

C

B

44

Manfred de Sicília  ( ? , ? )  Primer duc català d'Atenes

U

B

45

Manganell, el  Colònia tèxtil del mun. de Calders (Bages)

C

G

46

Mangraner  Veure> Malagraner  (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

V

G

47

Mangraners, els  Barri residencial obrer de la ciutat de Lleida (Segrià)

C

G

48

Mani i Roig, Carles  (Tarragona, 1866 – Barcelona, 1911)  Escultor

C

B

49

Manifest Groc  (Catalunya, mar/1928)  Manifest

C

C

96

Manifiesto de los Persas  (València, abr/1814) 

V

P

50

Manila, comtat de  Títol de Manila, atorgat el 1848

M

H

51

Manises  Municipi de l'Horta de l'Oest: 19,6 km2, 50 m alt, 25.912 hab (1999)

V

M

52

Manises, aeroport de  Aeroport de València, al mun. de Manises (Horta)

V

G

53

Manises, Atanasi de  Veure> Soler i Royo, Vicent

V

B

54

Manises, ceràmica de  (Manises, Horta, s. XIV – s. XVIII)  Ceràmica envarnissada de blanc

V

A

55

Manises, marquesat de  Títol del País Valencià, atorgat el 1704

V

H

56

Manises, tossal de  Tossal prop de la costa, al mun. d'Alacant (Alacantí)

V

G

57

Manjarrés i de Bofarull, Josep de  (Barcelona, 1816 – 1880)  Teòric i historiador de l'art

C

B

58

Manjarrés i de Bofarull, Ramon de  (Barcelona, 1827 – Sevilla, Andalusia, 1918)  Enginyer industrial

C

B

59

Manlleu  Municipi d'Osona: 17,19 km2, 461 m alt, 17.360 hab (1999)

C

M

60

Manlleu, Berenguer de  ( ? , s. XII)  Noble

C

B

61

Manlleu, Bernardí de  (Manlleu, Osona, 1586 – Girona, 1644)  Frare caputxí i diplomàtic

C

B

62

Manlleu, priorat de  Canònica augustiniana (906) del mun. de Manlleu (Osona)

C

G

63

Manlleu de Selma  Antiga quadra del mun. d'Aiguamúrcia (Alt Camp)

C

G

64

Manno i Díaz, Josep  (l'Alguer, 1786 - Torí, Piemont, Itàlia, 1868)  Historiador i home de lleis

L

B

65

Manol, riu  Riu de l'Alt Empordà, afluent dretà de la Muga

C

G

66

Manolada, batalla de la  (camp de la Manolada (o de l'Esperó), prop de Clarença, Morea, Grècia, 5/jul/1316)  Fet d'armes entre les forces de Ferran de Mallorca i les de Lluís de Borgonya, que vencé i decapità al capitost català i pogué emparar-se, així, del principat de Morea.

U

H

67

Manolo  Pseudònim del pintor Manuel Martínez i Hugué

C

B

68

Mañosas i Barrera, Enric  (Manresa, Bages, 1927 – Barcelona, 1996)  Empresari

C

B

69

Manresa  Municipi i capital del Bages: 41,24 km2, 238 m alt, 63.688 hab (1999)

C

M

70

Manresa  Possessió i antic castell (dit castell de Manresa o de Sant Pere'), al mun. d'Alcúdia de Mallorca (Mallorca Septentrional), situat a la costa, al sector meridional de la badia de Pollença, damunt la punta de Manresa. La fortificació fou construïda, a partir del 1715, per ordre del capità general, marquès de Rubí.

B

G

71

Manresa  Antic nom de Lloret de Vistalegre (Mallorca Septentrional).

B

G

72

Manresa, Bases de  Veure> Bases de Manresa

C

P

73

Manresa, Bonaventura de  (Manresa, Bages, 1650 – 1709)  Frare caputxí

C

B

74

Manresa, col·legiata de  (Manresa, Bages, 1328 – 1486)  Església parroquial (Santa Maria), dita popularment la seu de Manresa. Edificada al planell superior del puig Cardener. L'actual edifici fou iniciat sota la direcció de Berenguer de Montagut; el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486. El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34. Dins l'arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d'estructures pròpies dels temples d'una i tres naus. conté diversos retaules gòtics. La imatge de la Mare de Déu de l'Alba és una talla daurada atribuïda a Pere Puig (final del s XIV). La cripta fou decorada escultòricament per Jaume Pedró (1781). Sofrí un incendi a la fi de la Guerra de Successió (1714), i una important devastació el 1936. De les construccions precedents resta una part del temple consagrat el 937, uns claustres i un pòrtic del s XI i una portalada (s XII) amb tompà atribuït a Arnau Cadell. Al servei de la primitiva església de Santa Maria, restaurada vers el 880 i consagrada entre el 937 i el 945, hi hagué una important comunitat canonical segons la regla aquisgranesa. Sofrí les ràtzies sarraïnes entre el 998 i el 1003, i vers el 1020 el bisbe Oliba tornà a consagrar l'església, i reorganitzà també la canònica. El 1098 el bisbe Berenguer Sunifred la convertí en canònica augustiniana i l'encomanà a Bernat, prior de l'Estany, perquè la reformés. Era regida per un abat, titulat més tard prepòsit o paborde, i tenia 12 canonges i dos capellans domers. Formaven part de la dotació canonical set esglésies veïnes. En 1397-1433 acollí una part de la comunitat de l'Estany, però no s'aconseguí la fusió, per oposició del bisbe de Vic i dels canonges manresans. El 1592 fou convertida en col·legiata secular, que fou suprimida pel concordat del 1851; però, el 1884 fou restablerta per Lleó XIII, que atorgà honors de basílica al temple, declarat monument nacional el 1931.

C

G

75

Manresa, comtat de  Comtat nominal de Catalunya, creat el 906

C

H

76

Manresa, corregiment de  Demarcació administrativa de Catalunya (1716 – 1839)

C

H

77

Manresa, Ferrer de  ( ? , s. XIII)  Cortesà

C

B

78

Manresa, Ferrer de  (Barcelona, s. XIV)  Conseller de Pere III el Cerimoniós

C

B

79

Manresa, Kim (Joaquim Manresa i Mirabet)  (Barcelona, 1961 - )  Fotògraf

C

B

80

Manresa, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Cortesà d'Alfons II el Franc

C

B

81

Manresa, regió de  Regió de Catalunya

C

G

82

Manresa, sèquia de  Canal de regadiu, al mun. de Manresa (Bages)

C

G

83

Manresa, vegueria de  Demarcació administrativa de Catalunya (s. XIII – 1716)

C

H

84

Manresa i Dalmau, Joan  (Valls, Alt Camp, 1927 - )  Pintor

C

B

85

Manresa i Formosa, Gerard  (Arenys de Mar, Maresme, 1907 - Barcelona, ago/2002)  Metge

C

B

86

Manresa i Martorell, Joan  (Illes Balears, s. XX)  Escriptor. És autor del recull poètic L'hostal de l'equilibri últim, publicat el 1961.

C

B

87

Manresa i Montserrat, Andreu  (Felanitx, Mallorca, 1955 - )  Periodista

B

B

88

Manresana, la  Poble del mun. de Sant Ramon de Portell (Segarra)

C

G

89

Manresana, la  Antic terme del mun. de Juneda (Garrigues)

C

G

90

Manresana, marquesat de la  Títol de Catalunya, atorgat el 1767

C

H

91

Manresana dels Prats, la  Poble del mun. dels Prats del Rei (Anoia)

C

G

92

Manresano Realista, El  (Manresa, Bages, 1827 - ? )  Periòdic trisetmanal

C

R

93

Manrique, García Gil  (Castella, s. XVI - 1651)  Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona des del 1632, convocà els sínodes de 1634, 1635, 1636 i 1638. Amb els bisbes de Vic i Urgell, evità que amb el Corpus de Sang (1640) els revoltats cremessin el palau del lloctinent, però el seu consell que aquest, comte de Santa Coloma, no abandonés la ciutat va ocasionar la seva mort. En morir també el successor, duc de Cardona, va ésser nomenat lloctinent el bisbe Manrique, la qual cosa va provocar que fos expulsat de Barcelona el 1642, seu que restà vacant fins al 1656.

E

B

94

Manrique, Pedro  (Nàpols, Itàlia, s. XVI – Saragossa, Aragó, 1615)  Eclesiàstic

E

B

95

Manrique de Lara y Girón, Juan  (Castella, 1555 - ? , 1593)  Polític i militar

E

B