descripció

Mata  Veïnat i antic lloc del mun. de Mataró (Maresme)

C

G

Mata  Veïnat del mun. de Llagostera (Gironès)

C

G

Mata, bosc de la  Bosc de pi roig del Capcir, a l'Alta Cerdanya

N

G

Mata, la  Veïnat del mun. de Viladasens (Gironès), a l'oest del poble

C

G

Mata, la  Santuari del mun. de Castellar del Riu (Berguedà)

C

G

Mata, la  Masia i veïnat del mun. de Mura (Bages)

C

G

Mata, la  Veure> Casesnoves de la Mata, les (Font-rubí, Alt Penedès)

C

G

Mata, Lluís  (País Valencià, s. XVI)  Pintor

V

B

Mata, monestir de  Petit monestir de la comarca del Berguedà

C

G

Mata, torre de la  Veure> Torre de la Mata, la (Torrevella, Baix Segura)

V

G

Mata I de Bigorra  ( ? , s. XIII - a 1273)  Vescomtessa de Marsan i comtessa de Bigorra

U

B

Mata d'Armanyac  (França, v 1347 – Saragossa, Aragó, 1378)  Duquesa i comtessa

E

B

Mata de Morella, la  Municipi dels Ports: 15,24 km2, 826 m alt, 189 hab (1999). Situat al límit amb l'Aragó. El territori és força muntanyós i cobert en bona part d'alzines. L'economia local és bàsicament agrària i la població no ha deixat de disminuir des de mitjan s. XIX. La vila és prop de la confluència de la rambla de Cantavella amb el riu de la Cuba; hi destaquen alguns casals, com la casa de la Figuera, del s. XVIII. L'església parroquial de la Mare de Déu de les Neus és del s. XIX. Dins el terme hi ha l'ermita de Santa Bàrbara.

V

M

Mata de Pinyana, la  Colònia tèxtil cotonaire del mun. d'Alguaire (Segrià)

C

G

Mata i d'Alòs, Francesc de  (Girona, 1807 – Madrid, 1884)  Militar

C

B

Mata i de Copons, Josep Antoni de  (Catalunya, s. XVII - Alella, Maresme, 1728)  Militar. De tendència austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona (1697) i, en reconèixer com a rei l'arxiduc Carles (1705), aquest el nomenà comte de la Torre de Mata (1707). Participà en la defensa de Barcelona (1714) i Felip de Borbó li confiscà els béns.

C

B

Mata i Fontanet, Pere  (Reus, Baix Camp, 1811 – 1877)  Metge i escriptor liberal

C

B

Mata i Garriga, Marta  (Barcelona, 26/jun/1926 – 27/jun/2006)  Pedagoga

C

B

Mata i Homs, Joan  (Centelles, Osona, 1817 – s. XIX)  Frare caputxí

C

B

Mata i Maneja, Manuel de  (Barcelona, 1850 – 1914)  Escriptor

C

B

Mata i Maneja, Onofre de  (Barcelona, 1850 - ? , s. XIX)  Militar

C

B

Mata i Miarons, Eugeni  (Reus, Baix Camp, 1845 – 1900)  Escriptor

C

B

Mata i Parreño, Consol  (Castelló de la Plana, 1954 - )  Arqueòloga

V

B

Mata i Ripollès, Pere  (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1780 – 1849)  Metge

C

B

Mata-solana  Llogaret (978 m alt) del mun. de Sant Salvador de Toló (Pallars Jussà)

C

G

Mata Xica, la  Nom de la rectoria vella de Matadepera (Vallès Occidental)

C

G

Matabosc, can  Veure> Estevenell, colònia (Camprodon, Ripollès)

C

G

Matabosch i Soler, Antoni  (Barcelona, 1935 - )  Eclesiàstic i teòleg

C

B

Matabou  Veïnat del mun. de Parlavà (Baix Empordà), al nord del poble.

C

G

Matada  Enclavament del mun. de Llaurí (Ribera Baixa)

V

G

Matadars  Antiga quadra del mun. de Mura (Bages)

C

G

Matadepera  Municipi del Vallès Occidental: 24,83 km2, 423 m alt, 6.533 hab (1999)

C

M

Matadeporros  Antiga quadra del mun. de Pinós de Solsonès (Solsonès)

C

G

Matadors, els  (Barcelona, 1713 – 1714)  Companyia d'assassins

C

H

Matagalls, el  Pic (1.694 m alt) del Montseny, entre Osona i el Vallès Oriental

C

G

Mataix i Soler, Santiago  (Alcoi, Alcoià, 1871 – València, 1918)  Periodista i polític

V

B

Matajudaica  Poble de l'antic mun. de Casavells (Corçà, Baix Empordà)

C

G

Matalí, Domènec  ( ? , s. XV)  Pintor

C

B

Matallonga, vall de  Vall i riera de la comarca de les Garrigues

C

G

Matalonga, Francesc  (Barcelona, s. XVII – 1714)  Militar

C

B

Matalonga i Montoto, Pere  (Calella, Maresme, 1907 – Mèxic, 1947)  Escriptor

C

B

Matamala  Municipi del Capcir: 18,76 km2, 1.490 m alt, 242 hab (1999)

N

M

Matamala  Poble del mun. de les Lloses (Ripollès)

C

G

Matamala  Veure> Sant Bartomeu de Matamala (Porqueres, Gironès)

C

G

Matamala  Veïnat del mun. de Caçà de la Selva (Gironès), a poca distància i al nord de la vila.

C

G

Matamala  Església i caseria del mun. de Gaià (Bages)

C

G

Matamala, serrat de  Veure> Serrat de Matamala, el (Sant Hilari Sacalm, Selva)

C

G

Matamala i Pinyol, Llorenç  (Gràcia, Barcelona, v 1856 – Barcelona, 1925)  Escultor

C

B

Matamargó  Poble del mun. de Pinós de Solsonès (Solsonès)

C

G

Matamont, el  Elevació muntanyosa, termenal dels mun. de Carlet, Catadau i Tous (Ribera Alta), que limita, pel sud-oest, la vall dels Alcalans. Al seu cim (512 m alt) hi ha les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara.

V

G

Matamoros, Josep  (Alcanar, Montsià, s. XIX – 1937)  Canonge, historiador i poeta

C

B

Matamors, riera de  Afluent esquerrà del Terri, al mun. de Porqueres (Gironès)

C

G

Matança, la  (Barcelona, 1914)  Crisi de la borsa de Barcelona

C

H

Matança, la  Parròquia rural del mun. d'Oriola (Baix Segura)

V

G

Mataplana  (Gombrèn, Ripollès, s. XI - )  Llinatge feudal

C

B

Mataplana, Arnau de  (Catalunya, s. XIX - )  Nom assignat al Comte Arnau

C

C

Mataplana, baronia de  Jurisdicció feudal de Catalunya, creada el s. XIII

C

H

Mataplana, Bernat de  ( ? , s. XII)  Marit d'Estefania

C

B

Mataplana, Blanca  ( ? , s. XIII)  Muller de Galceran d'Urtx

C

B

Mataplana, castell de  Antiga residència de la família Mataplana, a Gombrèn (Ripollès)

C

G

Mataplana, Guillem de  ( ? , s. XII)  Marit de Dolça

C

B

Mataplana, Hug  ( ? , s. XIII)  Fill d'Hug i d'Elissenda

C

B

Mataplana, Hug (I) de  ( ? , s. XI)  Marit d'Adelaida

C

B

Mataplana, Hug (II) de  ( ? , s. XII)  Marit d'Ermessenda d'Empúries

C

B

Mataplana, Hug (III) de  ( ? , s. XII)  Marit de Beatriu

C

B

Mataplana, Hug (IV) de  ( ? , s. XII)  Marit de Guillema de Sales

C

B

Mataplana, Hug (V) de  (Gombrèn, Ripollès, s. XII – Illes Balears, 1229)  Senyor de Mataplana

C

B

Mataplana, Hug (VI) de  (Catalunya, s. XIII)  Pare de Blanca. Fill d'Hug (V) i de Guillema de Cardona. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.

C

B

Mataplana, Hug (VII) de  (Catalunya, s. XIII – 1328)  Noble. Fill de Ramon d'Urtx i germà de Ramonet d'Urtx, a la mort del qual (1297) heretà la baronia de Mataplana i la vall de Toses. Fou comte de Pallars (Hug I de Pallars) pel seu casament amb la comtessa Sibil·la I. Fou el pare d'Hug (VIII) de Mataplana.

C

B

Mataplana, Hug (VIII) de  ( ? , s. XIII – 1321)  Marit de Berenguera

C

B

Mataplana, Hug de  (Gombrèn, Ripollès, s. XIII – Saragossa, Aragó, 1291)  Eclesiàstic i jurista

C

B

Mataplana, Hug de (o Huguet)  ( ? , 1173 – 1213)  Senyor de Mataplana

C

B

Mataplana, Ponç de  ( ? , s. XII - 1180/85)  Germà d'Hug III

C

B

Mataplana, Sibil·la de  (Ripollès, s. XII - ? , s. XII)  Senyora de Montpeller

C

B

Mata-redona  Masia del mun. de Sant Carles de la Ràpita (Montsià)

C

G

Mataró  Municipi i capital del Maresme: 22,57 km2, 28 m alt, 104.095 hab (1999)

C

M

Mataró, Llorenç Maria de  (Mataró, Maresme, 1812 - Tulcan, Equador, 1886)  Frare caputxí

C

B

Mataró, Maria de  (Catalunya, s. XVIII - Veneçuela ?, s. XVIII)  Frare caputxí. Destinat a Veneçuela, realitzà exploracions importants. En 1772, amb fra Benet de la Garriga, remuntà per primera vegada l'Orinoco fins a l'alt Caroní i al territori de la Gran Sabana. Deixà una relació del viatge.

C

B

Mataró, Pelegrí de  (Mataró, Maresme, 1879 - Managua, Nicaràgua, 1939)  Frare caputxí

C

B

Mataró, Segimon de  (Mataró, Maresme, 1818 - Arenys de Mar, Maresme, 1884)  Frare caputxí

C

B

Matarranya, el  Riu del sud-oest de la Depressió de l'Ebre, a la Franja de Ponent

F

G

Matarranya, la  Comarca de la Franja de Ponent: 1.578,8 km2, 15.825 hab (1999), capital: Vall-de-roures

F

O

Matas, Bernat  (Illes Balears, s. XIX)  Escultor

B

B

Matas, Celestí  (Mataró, Maresme, 1843 – Barcelona, 1913)  Jesuïta

C

B

Matas, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1893 - ? )  Escriptor

C

B

Matas, Miquel  (Olot, Garrotxa, s. XVI – s. XVII)  Escriptor

C

B

Matas i Aurigemma de Ricart, Carme  (Barcelona, 1869 – 1943)  Pianista

C

B

Matas i Hortal, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 1826 - Buenos Aires, Argentina, 1894)  Polític

C

B

Matas i Jordà, Rodolf  (Bonnet Carré, Luisiana, EUA, 1860 - ? , s. XX)  Cirurgià

M

B

Matas i Palou, Jaume (Palma de Mallorca, 1956 - )  Polític i economista, fou cap de finançament autonòmic de les Balears. Membre del Partit Popular des del 1989, fou nomenat conseller d'Economia i Hisenda el 1993; el 1995 passà a la conselleria d'Agricultura, Comerç i Indústria. Després de la dimissió de Cristòfol Soler, fou nomenat president del govern balear (1996). En les eleccions autonòmiques del 1999 no fou reelegit, ja que perdé la majoria absoluta.

B

B

Matassa, riera de  Afluent de l'Adasig, a la comarca de la Fenolleda

N

G