(1)
SITUACIÓ: Andorra
- Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent -
L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona
catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià
(2)
TIPUS: Art - Biografia
- Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història
- Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques
- Política - Revistes i publicacions diverses - Varis
Aquesta
pàgina: [ Mate ]
[ Mateu ] [ Mateu
i L ]
[ Mati ] [ Mau ]
[ Mauri ]
Des de
Matel·la dels Baus
fins a Max
|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Matel·la
dels Baus ( ? , s. XII)
Vescomtessa de Bearn i comtessa de Bigorra
|
U
|
B
|
|
2
|
Matella
Monestir de donades del mun. de la Serra d'Aró (Baix Empordà)
|
C
|
G
|
|
3
|
Matella,
torre de Veure>
Torre
de Matella, la (Culla,
Alt Maestrat)
|
V
|
G
|
|
4
|
Mateo,
Màrius (Barcelona, 1889
- ) Compositor
|
C
|
B
|
|
5
|
Mateo
i Martínez, Josep Lluís (Barcelona,
1949 - ) Arquitecte
|
C
|
B
|
|
6
|
Material
y Construcciones SA (MACOSA)
(Catalunya, 1947 - )
Empresa metal·lúrgica
|
C
|
N
|
|
7
|
Materiales
(Barcelona, gen/1977 - )
Revista de crítica cultural i política marxista
|
C
|
R
|
|
8
|
Materna
Partida del mun. d'Alzira (Ribera Alta)
|
V
|
G
|
|
9
|
Mates,
Bartomeu
(Barcelona, s. XV - a 1463)
Gramàtic
|
C
|
B
|
|
101 |
Mates,
Bernat
(Catalunya, s. XV)
Pintor. Fill de Joan Mates. S'associà amb Guillem Talarn per a la realització del retaule de Sant Pau i Sant Feliu, contractat amb els prohoms del
castell de Vacarisses i els parroquians de Sant Feliu. Vers el 1453 treballà a
Vilafranca del Penedès. La seva obra s'emmarca en el gòtic català del quatrecents. (SC)
|
C
|
B
|
|
10
|
Mates,
Damià
(Catalunya, s. XVI - Girona ?, s. XVI)
Pintor. Té algunes obres al Museu Diocesà de
Girona. Féu diversoes retaules.
|
C
|
B
|
|
11
|
Mates,
Jaume
( ? , s. XIV)
Arquitecte
|
C
|
B
|
|
12
|
Mates,
Joan
( ? , s. XIV – Barcelona, 1431)
Pintor
|
C
|
B
|
|
13
|
Mates,
Joan
(Girona, s. XVI)
Pintor
|
C
|
B
|
|
14
|
Mates,
Pere
( ? , v 1500 – 1558)
Pintor renaixentista
|
C
|
B
|
|
15
|
Matet
Municipi de l'Alt Palància: 14,85 km2, 604 m alt, 145 hab (1999).
Situat al vessant sud de la serra d'Espadà, a l'àrea de parla castellana del
País Valencià. El terme és accidentat i drenat per la
rambla de Gaibiel (afluent del Palància). La zona muntanyosa és ocupada per boscos de pins i alzines. La vida econòmica local es limita a l'agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres); al regadiu, que aprofita les aigües del
Gaibiel, es conreen hortalisses i fruiters (cirerers). La població ha minvat notablement. El poble, d'origen islàmic i que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l'església parroquial de Sant Joan Baptista. Àrea comercial de
València.
|
V
|
M
|
|
16
|
Mateu
( ? , s. XIV)
Prelat i frare menoret
|
C
|
B
|
|
17
|
Mateu
( ? , s. XVII)
Frare franciscà
|
C
|
B
|
|
18
|
Mateu,
Antoni
(Barcelona, s. XVII – s. XVIII)
Argenter
|
C
|
B
|
|
19
|
Mateu,
Editorial
(Barcelona, 1945 - )
Empresa editorial
|
C
|
N
|
|
20
|
Mateu,
Jacint
(Illes Balears, s. XIX)
Escultor
|
B
|
B
|
|
21
|
Mateu,
Jaume
( ? , s. XIV)
Jurista
|
C
|
B
|
|
100 |
Mateu,
Joan Baptista (o Peremateu)
(Catalunya, s. XVIII – s. XIX)
Escultor.
Deixeble de Lluís Bonifaç i Massó des del 1779. Mort el mestre (1786), s'establí a
Valls. Obrà l'altar major del convent dels carmelites d'aquesta ciutat (1802) i les imatges de
sant Francesc i sant Josep per al retaule d'aquests sants a
Alcover (1806).
|
C |
B
|
|
22
|
Mateu,
Josep
(València, s. XIX – s. XX)
Ceramista i dibuixant
|
V
|
B
|
|
23
|
Mateu,
marquesat de
Títol del País Valencià, concedit el 1718 per l'emperador
Carles
VI, al valencià Domènec Mateu i de Blanes, únic titular.
|
V
|
H
|
|
24
|
Mateu,
Pau
(Barcelona, s. XVI)
Mestre d'obres i fonts
|
C
|
B
|
|
25
|
Mateu,
Pere
(Barcelona, 1898 – França, 1982)
Anarquista
|
C
|
B
|
|
26
|
Mateu
I de Foix
( ? , 1376 – Bearn, França, 1399)
Comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan,...
|
U
|
B
|
|
27
|
Mateu
i Bisa, Damià
(Barcelona, 1863 – 1935)
Industrial
|
C
|
B
|
|
28
|
Mateu
i Cervera, Josep
(País Valencià, s. XIX)
Polític i impressor
|
V
|
B
|
|
29
|
Mateu
i Chicola, Domènec
(Mataró, Maresme, 1765 - Buenos Aires, Argentina, 1831)
Polític
|
C
|
B
|
|
30
|
Mateu
i Domeray, Fèlix (o Matheu)
(Cuba, s. XIX - Palma de Mallorca, s. XX)
Republicà
|
B
|
B
|
|
31
|
Mateu
i Garín, Josep
( ? , s. XIX – Madrid, 1891)
Impressor
|
C
|
B
|
|
32
|
Mateu
i Ibars, Josefina
(Lleida, 1933 - )
Catedràtica de paleografia
|
C
|
B
|
|
33
|
Mateu
i Ibars, Maria Dolors
(València, 1938 - )
Adjunta càtedra de paleografia
|
V
|
B
|
|
34
|
Mateu
i Llopis, Felip
(València, 1901 – Barcelona, 1998)
Numismàtic i historiador
|
V
|
B
|
|
35
|
Mateu
i Montesinos, Ramon
(València, 1891 – Madrid, 1981)
Escultor
|
V
|
B
|
|
36
|
Mateu
i Nicolau, Francesc
(Palma de Mallorca, 1847 – 1913)
Baix
|
B
|
B
|
|
37
|
Mateu
i Pla, Maria dels Àngels
(Barcelona, 1897 - Campins, Vallès Oriental, 1923)
Pedagoga
|
C
|
B
|
|
38
|
Mateu
i Pla, Miquel
(Barcelona, 1898 – 1972)
Financer
|
C
|
B
|
|
39
|
Mateu
i Pla, Santiago
(Malgrat, Maresme, 1891 - ? )
Dibuixant
|
C
|
B
|
|
40
|
Mateu
i Sanç, Isidor
(València, v 1620 – 1687)
Poeta
|
V
|
B
|
|
41
|
Mateu
i Sanç, Llorenç
(València, 1618 – Madrid, 1680)
Jurista i escriptor
|
V
|
B
|
|
42
|
Mateu
i Sanpere, Joaquim
(Barcelona, 1921 - )
Entomòleg
|
C
|
B
|
|
43
|
Mateu
i Smandia, Francesc
(Catalunya, s. XVIII - Sant Boi de
Llobregat, Baix Llobregat, 1800)
Rector de Bigues i de Sant Boi de
Llobregat. Cap a la fi del s. XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i
fill..., que tingué una extraordinària difusió; hom en coneix més de 70 edicions al llarg del s. XIX i traduccions al castellà.
|
C
|
B
|
|
44
|
Mateu
i Vives, Sergi
(Sabadell, Vallès Occidental, 1956 - )
Actor de teatre i cinema
|
C
|
B
|
|
45
|
Mateves,
les
Veïnat, al sud de la vila de Caldes de Malavella (Selva)
|
C
|
G
|
|
46
|
Matheu,
Francesc
(Xàtiva, Costera, s. XVII)
Eclesiàstic
|
V
|
B
|
|
47
|
Matheu,
Jaume
(Bell-lloc del Pla, Plana Alta, s. XVIII - ? , s. XVIII)
Eclesiàstic
|
V
|
B
|
|
48
|
Matheu
i Fornells, Francesc
(Barcelona, 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 1938)
Editor i escriptor
|
C
|
B
|
|
49
|
Matheu
i Malet, Pere Antoni
(Palma de Mallorca, 1903 – 1964)
Canonge de Mallorca
|
B
|
B
|
|
50
|
Matheu
i Sadó, Roser
(Barcelona, 1892 – 1986)
Escriptora
|
C
|
B
|
|
51
|
Mathevat,
Jaume
(Catalunya ?, s. XVII – Barcelona,
1644)
Impressor. Des del 1623 apareix associat al seu pare o germà Sebastià. A la mort d'aquest, fou designat con ell estamper de la ciutat i universitat. La seva vídua continuaria al front del taller, situat prop de l'església del
Pi. Mès tard passà l'establiment a mans alienes a la família i, en anys posteriors, als jesuïtes. Són notables, en les nombroses edicions conegudes d'aquesta casa, els gravats de les portades.
|
C
|
B
|
|
52
|
Mathevat,
Sebastià
( ? , s. XVII – Barcelona, 1641)
Impressor
|
C
|
B
|
|
53
|
Matí,
El
(Barcelona, 24/mai/1929 - 19/jul/1936)
Diari catòlic independent en català
|
C
|
R
|
|
54
|
Matilla
y Marina, Segundo
(Madrid, 1862 - Teià, Maresme, 1937)
Pintor
|
C
|
B
|
|
55
|
Matola
Rodal del mun. d'Elx (Baix Vinalopó)
|
V
|
G
|
|
56
|
Matons,
Joan
(Barcelona, s. XVII – s. XVIII)
Argenter i gravador
|
C
|
B
|
|
57
|
Matons
i Colomer, August
(Buenos Aires, Argentina, 1890 – Barcelona, 1964)
Enginyer agrònom
|
C
|
B
|
|
58
|
Matoses
Despoblat i actual masia del mun. de Pedreguer (Marina Alta)
|
V
|
G
|
|
59
|
Matoses,
Bartomeu
(País Valencià, s. XIII – s. XIV)
Marí. El 1294 fou un dels que facilitaren l'armament de galeres per ajudar Sanç IV de Castella a l'estret de Gibraltar. El 1302 era posat al front de quatre galeres llogades per
Jaume II al rei Abu-Iakub del Marroc. Embarcà el 1309 a l'estol del
vescomte de Castellnou que anà al Marroc per decidir aquest país a actuar contra Granada i que en acabat ajudaria als castellans al setge d'Algesires. Manava, el 1315, les galeres de
València integrades a un estol que operà contra els sarraïns de Granada i de Tremissèn.
|
V
|
B
|
|
60
|
Matoses,
Manuel
(València, 1844 – Madrid, 1901)
Escriptor
|
V
|
B
|
|
61
|
Matoses,
Pere Joan
(Piera, Anoia, s. XV – Barcelona, 1511)
Mestre de gramàtica
|
C
|
B
|
|
62
|
Matrona
Veure> Madrona
(Dosaigües,
Foia de Bunyol)
|
V
|
G
|
|
63
|
Mattinni,
Francesc
( ? , s. XVI)
Religiós carmelità
|
C
|
B
|
|
64
|
Matute
i Ausejo, Anna Maria
(Barcelona, 1926 - )
Escriptora en castellà. Narradora realista, ha rebut els premis Planeta (1954), per
Pequeño teatro, el Nacional de Literatura (1958), per Los hijos
muertos, el Nadal (1959), per Primera memoria, i el Fastenrath (1969), per
Los soldados lloran de noche (1964). Altres llibres: Los Abel (1948),
En esta tierra (1956), La trampa (1969), La torre vigía (1971),
El río (1974), Cuentos completos (1978). També ha conreat el conte infantil. Des de 1996 és membre de la Real Academia Española de la Lengua.
|
C
|
B
|
|
65
|
Matutes
i Juan, Abel
(Eivissa, 1941 - )
Polític
|
B
|
B
|
|
66
|
Matxerri
Antic terme i masia del mun. de Castelldans (Garrigues)
|
C
|
G
|
|
67
|
Matzocs,
torre des
Antiga torre de defensa del mun. d'Artà (Mallorca Oriental)
|
B
|
G
|
|
68
|
Mauberme,
tuc de
Cim (2.880 m alt) dels Pirineus axials, al mun. de Baguergue (Vall
d'Aran)
|
C
|
G
|
|
69
|
Maucci,
Emanuele
(La Piana, Mulazzo, Toscana, Itàlia, v 1850 - Barcelona ?, s. XX)
Editor
|
C
|
B
|
|
70
|
Mauella
Poble, a 8 km de la ciutat de València (Horta)
|
V
|
G
|
|
71
|
Maüia
Antiga cavalleria del mun. de Santa Maria del Camí (Mallorca
Septentrional)
|
B
|
G
|
|
72
|
maulets
(País Valencià, s. XVIII)
Nom dels seguidors del rei-arxiduc Carles III d'Àustria
|
V
|
H
|
|
73
|
Mauné
i Marimont, Florenci
(Figueres, Alt Empordà, 1925 – 1995)
Compositor i director
|
C
|
B
|
|
74
|
Mauner
Personatge de les llegendes populars del Ripollès,
segons les quals una vegada es carregà a coll un boc que era, en realitat, el dimoni, o bé, segons altres versions, deixà incomplet un vot i després de mort s'apareixia en forma de llop enmig de flames, fins que els seus fills compliren el vot. (GEC)
|
C
|
C
|
|
75
|
Maura
y Gamazo, Miguel
(Madrid, 1887 – Barcelona, 1971)
Polític
|
C
|
B
|
|
76
|
Maura
i Gelabert, Joan
(Palma de Mallorca, 1841 – Oriola, Baix Segura, 1910)
Filòsof lul·lista i sacerdot
|
B
|
B
|
|
77
|
Maura
i Montaner, Antoni
(Palma de Mallorca, 1853 - Torrelodones, Madrid, 1925)
Polític. Va ingressar al Partit liberal amb el suport de Guzmán Gamazo i va obtenir, el 1881, un escó de diputat per
Palma. A partir d'aleshores i gràcies a la seva forta personalitat i a les seves idees reformistes, va ocupar els càrrecs més alts del govern. Fou ministre d'Ultramar (1892), càrrec del qual va dimitir per haver-li estat rebutjat el seu projecte d'autonomia per a Cuba i Puerto Rico, i ministre de Gràcia i Justícia (1895). Durant la crisi del 98 va proposar un pla de reformes enfocat a regenerar el sistema a partir d'un sanejament moral de l'administració i de l'enfortiment de l'autoritat. Mort Gamazo, passà al Partit Conservador (1902) i fou ministre de Governació, càrrec que va ocupar en diverses ocasions, per bé que el seu caràcter autoritari, les repressions obreres que va ordenar i les seves limitacions per a dur a terme reformes estructurals, el van anar apartant a poc a poc del poder.
(EUC)
|
B
|
B
|
|
78
|
Maura
i Montaner, Bartomeu
(Palma de Mallorca, 1842 – Madrid, 1926)
Gravador
|
B
|
B
|
|
79
|
Maura
i Montaner, Francesc
(Palma de Mallorca, 1857 – 1931)
Pintor
|
B
|
B
|
|
80
|
Maura
i Montaner, Gabriel
(Palma de Mallorca, 1842 – 1907)
Escriptor. Germà gran del polític Antoni Maura. Poeta i narrador, entre l'obra del qual sobresurt en gran manera una sèrie de vuit
Aiguaforts en els quals pintà de manera magistral la classe mitjana i menestral de
Mallorca. (EUC)
|
B
|
B
|
|
81
|
Maura
i Montaner, Miquel
(Palma de Mallorca, 1843 – 1915)
Eclesiàstic
|
B
|
B
|
|
82
|
Maura
i Pou, Catalina
(Palma de Mallorca, 1664 – 1684)
Religiosa augustiniana
|
B
|
B
|
|
83
|
Màurar
Despoblat entre Beniardà i el Castell de Guadalest (Marina Baixa)
|
V
|
G
|
|
84
|
Maurat
i Marco, Cristòfol
(Castelló de la Plana, 1755 - Cabanes de l'Arc, Plana Alta, 1817)
Escultor
|
V
|
B
|
|
85
|
Maurellàs
Veure> Morellàs (Vallespir)
|
N
|
G
|
|
86
|
Maurette,
Miquel | |