|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Mig,
pic del
Cim (3.345 m alt) de la Maladeta, a Catalunya
|
C |
G |
|
2
|
Mig-aran
Antiga canònica augustiniana del mun. de Viella (Vall d'Aran) |
C |
G |
|
3
|
Migjorn
Sector de l'illa de Menorca, entre es Castell, Ciutadella i Sant
Lluís |
B |
G |
|
4
|
Migjorn,
es
Veure> Migjorn
Gran, es (Menorca). |
B |
G |
|
5
|
Migjorn,
platja de
Costa baixa i llarga al sud de l'illa de Formentera (Eivissa) |
B |
G |
|
6
|
Migjorn,
platja de
Platja de la costa meridional d'Eivissa, a Sant Josep de sa
Talaia |
B |
G |
|
7
|
Migjorn,
roca de
Cim (1.593 m alt) entre el Pallars Jussa i la Noguera |
C |
G |
|
8
|
Migjorn
Gran, es
Municipi de Menorca: 32,0 km2, 112 m alt, 1.136
hab (1999) |
B |
M |
|
9
|
Migjornet
Nom donat al sector de Migjorn del mun. des Mercadal (Menorca) |
B |
G |
|
10
|
Miguel,
Domènec de
(Vilac, Vall d'Aran, s. XIX – Barcelona, 1880)
Pedagog |
C |
B |
|
11
|
Miguel,
Pere
( ? , s. XVI)
Pintor |
C |
B |
|
12
|
Miguel,
Serafi Tomàs
(Xixona, Alacantí, s. XVII – València, 1722)
Frare dominicà |
V |
B |
|
13
|
Miguel,
Vicent Josep
(València, s. XVII – Girona, 1700)
Historiador i jurista |
V |
B |
|
14
|
Miguel
i Carceller, Vicent
(València, 1890 – 1940)
Escriptor i editor |
V |
B |
|
15
|
Mijanell
Antic poble del mun. de Preixens (Noguera) |
C |
G |
|
16
|
Mijares
Nom castellà de Millars (Iàtova, Foia de
Bunyol) |
V |
G |
|
17
|
Mil·lenari
de Catalunya
(Catalunya, 1988)
Commemoració |
C |
P |
|
18
|
Milà
Caseria del mun. de Maó (Menorca) |
B |
G |
|
19
|
Milà,
Ausiàs del
( ? , s. XIV)
Cambrer d'Alfons IV |
C |
B |
|
122 |
Milà,
casa
Veure>
la Pedrera (Barcelona). |
C |
A |
|
20
|
Milà,
Damiata del
( ? , s. XIII)
Muller d'Hug del Milà |
C |
B |
|
21
|
Milà,
el
Municipi de l'Alt Camp: 4 km2, 166 m alt,
178 hab (2004). Situat al sud-oest de Valls, a la dreta del
Francolí, entre aquest riu i el seu afluent el
Glorieta, límit oriental del terme. Els conreus són extensos i totalment mecanitzats, amb predomini del regadiu, dedicat bàsicament a l'avellaner i regat pel
Francolí. El secà (cereals i conreus arboris), l'avicultura, la ramaderia porcina i una modesta indústria paperera completen l'economia. El poble és dominat per l'església parroquial de Santa Úrsula, reedificada el 1914 després que un cicló la destruí el 1909. Pertany a l'àrea comercial de
Valls.
Enllaços:
ALT CAMP INFO - Ajuntament del MILÀ - Dades
de MUNICAT - Dades
d'IDESCAT
|
C |
M |
|
22
|
Milà,
el (després Milà d'Aragó)
(País Valencià, ? )
Llinatge noble |
V |
B |
|
23
|
Milà,
Hug del
( ? , s. XIII)
Noble |
C |
B |
|
24
|
Milà,
Joan del
( ? , s. XIV)
Marit de Geraldona de Centelles |
C |
B |
|
25
|
Milà,
Leonora
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1942 - )
Pianista |
C |
B |
|
26
|
Milà,
punta del
Cap de la costa, al mun. de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) |
C |
G |
|
27
|
Milà,
Ramon del
( ? , s. XIII)
Baró de Massalavés |
C |
B |
|
28
|
Milà,
tractat de
(Milà, Itàlia, 8/oct/1435)
Pacte secret entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i Filippo Maria
Visconti, duc de Milà |
U |
H |
|
29
|
Milà
i Camps, Josep Maria
(Barcelona, 1887 - Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1955)
Polític |
C |
B |
|
30
|
Milà
i Camps, Pere
(Barcelona, 1873 – 1940)
Industrial |
C |
B |
|
31
|
Milà
i Corberan de Let, Jerònima del
( ? , s. XVII)
Senyora de Corberan i d'Otonel |
C |
B |
|
32
|
Milà
i d'Alagno, Jaume del
( ? , s. XIV – s. XV)
Senyor de La Scala |
C |
B |
|
33
|
Milà
d'Aragó i Álvarez de Toledo, Tibúrcia
( ? , s. XVIII)
Muller de Josep Núñez |
C |
B |
|
34
|
Milà
d'Aragó i Bellvís de Montcada, Francesc de Paula
( ? , s. XVIII)
Marquès d'Albaida |
C |
B |
|
35
|
Milà
d'Aragó i de Borja, Joan Paulí
( ? , s. XVII – 1673)
Segon marquès d'Albaida |
C |
B |
|
36
|
Milà
d'Aragó i de Coloma, Cristòfor
( ? , s. XVI – 1632)
Primer marquès d'Albaida |
V |
B |
|
37
|
Milà
d'Aragó i del Milà, Joan Alfons
( ? , s. XVI)
Tercer comte d'Albaida |
V |
B |
|
38
|
Milà
d'Aragó i Macip, Joan
( ? , s. XVII – s. XVIII)
Primer marquès de Sant Josep |
V |
B |
|
39
|
Milà
d'Aragó i Mercader, Eiximèn-Peris
(País Valencià, s. XVII – 1732)
Quart marquès d'Albaida. Fill i successor
d'Eiximèn-Peris Milà d'Aragó i Sabata de Calataiud. Per successió materna també fou el setè
comte de Bunyol. Fou pare de Francesc de Paula Milà d'Aragó i Bellvís de
Montcada. |
V |
B |
|
40
|
Milà
d'Aragó i Osorno, Francesc
( ? , s. XVII)
Cavaller de Sant Jaume |
V |
B |
|
41
|
Milà
d'Aragó i Sabata de Calataiud, Eiximèn-Peris
( ? , s. XVII – 1690) Marquès d'Albaida |
V |
B |
|
42
|
Milà
d'Aragó, Cristòfor ( ?
, s. XVI – 1576) Servidor
de Carles I |
C |
B |
|
43
|
Milà
d'Aragó, Josep Maria ( ?
, s. XVIII – 1802) Tercer
marquès de Sant Josep |
C |
B |
|
44
|
Milà
i de Borja, Jaume del ( ?
, s. XV) Baró de Carrícola |
C |
B |
|
45
|
Milà
i de Borja, Lluís Joan del (Xàtiva,
Costera, 1432 - Bèlgida, Vall d'Albaida, 1504)
Cardenal |
V |
B |
|
46
|
Milà
i de Borja, Pere del ( ?
, s. XV) Conseller d'Alfons
el Magnànim |
C |
B |
|
47
|
Milà
i de Centelles, Joan del (
? , s. XV – 1460) Baró de
Massalavés |
C |
B |
|
48
|
Milà
i de Centelles, Lluís del (
? , s. XIV) Fill de Joan |
C |
B |
|
49
|
Milà
de la Roca i Guilla, Josep Nicasi
(Barcelona, v 1807 – 1883) Escriptor
i polític |
C |
B |
|
50
|
Milà
de la Roca i Maynar, Pau (Barcelona,
s. XIX – 1892) Notari |
C |
B |
|
51
|
Milà
de la Roca i Ràfols, Manuel (Barcelona,
v 1840 – 1879) Polític i
periodista |
C |
B |
|
52
|
Milà
i del Duce, Adriana del (
? , s. XV) Muller de Ludovico
Orsini |
C |
B |
|
53
|
Milà
i del Duce, Joan del ( ?
, s. XV - Roma, Itàlia, 1498) Baró
de Massalavés |
C |
B |
|
54
|
Milà
i del Duce, Teresa del (
? , s. XV) Baronessa de
Massalavés |
C |
B |
|
55
|
Milà
i del Milà, Andreu del (
? , s. XIII – s. XIV) Baró
de Massalavés |
C |
B |
|
56
|
Milà
i Eixarc, Lluís del (València,
v 1500 - d 1561) Músic,
poeta i prosista. Va formar part de la cort del virrei de València i de la de
Germana de Foix, vídua de Ferran el Catòlic. Escriví:
Libro de motes y juegos de mandar (1535) i Libro de música de vihuela de mano intitulado El
maestro (1536). |
V |
B |
|
57
|
Milà
i Fontanals, Manuel (Vilafranca
del Penedès, Alt Penedès, 4/mai/1818 – 16/jul/1884) Filòleg
i escriptor |
C |
B |
|
58
|
Milà
i Fontanals, Pau (Vilafranca
del Penedès, Alt Penedès, 1810 – Barcelona, 1883)
Pintor |
C |
B |
|
59
|
Milà
i Pi, Josep Maria (Barcelona,
1853 - Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1922)
Advocat i polític |
C |
B |
|
60
|
Milà
i Pi, Pere (Barcelona,
1838 – 1880) Industrial |
C |
B |
|
61
|
Milà
i Pignatelli, Jaume del (
? , s. XVI) Marquès de San
Giorgio |
C |
B |
|
62
|
Milà
i Ram, Caterina del ( ? ,
s. XV – s. XVI) Muller de
Gaspar de Pròixida |
C |
B |
|
63
|
Milà
i Ram, Lluís del ( ? ,
s. XV – s. XVI) Canonge de
Sogorb |
C |
B |
|
64
|
Milà
i Romeu, Elionora (Vilanova
i la Geltrú, Garraf, 1942 - ) Pianista
i compositora |
C |
B |
|
65
|
Milà
i Sagnier, Alfons (Barcelona,
1924 - ) Arquitecte |
C |
B |
|
66
|
Milà
i Sagnier, Miquel (Barcelona,
1931 - ) Dissenyador
industrial i interiorista |
C |
B |
|
67
|
Milans
Enclavament (0,05 km2) del mun. de Cerdà (Costera) |
V |
G |
|
68
|
Milans,
Bonaventura (Barcelona, v
1700 - ? , s. XVIII) Metge |
C |
B |
|
69
|
Milans,
riu de Curs d'aigua del
mun. de Vilanova de Prades (Conca de Barberà) |
C |
G |
|
70
|
Milans
i Cabirol, Bonaventura de (Barcelona, v 1700 - s. XVIII) Noble.
Fou membre de la junta directiva de la Companyia de Comerç de Barcelona i, d'ençà del seu restabliment, del Cos de Comerç barceloní. Fou avi de
Francesc de Milans i de Tord. |
C |
B |
|
123 |
Milans
i de Tord, Francesc de (Barcelona,
v 1760 – s. XIX) Agent
d'assegurances |
C |
B |
|
71
|
Milans
del Bosch i Carrió, Joaquim (Barcelona,
1854 – Madrid, 1936) Militar |
C |
B |
|
72
|
Milans
del Bosch i Mauri, Llorenç (
? , v 1820 - v 1880) Militar |
C |
B |
|
73
|
Milans
del Bosch, Francesc (Sant
Vicenç de Llavaneres, Maresme, 1769 – 1834)
Guerriller |
C |
B |
|
74
|
Milans
del Bosch, Grup Conjunt
de cases barates de la ciutat de Barcelona (Barcelonès) |
C |
G |
|
75
|
Milany
(Catalunya, 1070 - ? ) Llinatge
de castlans |
C |
B |
|
76
|
Milany,
castell de Antic castell
(1.533 m alt) del mun. de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) |
C |
G |
|
77
|
Milany,
Pere de (Ripollès, s.
XIV - v 1376) Cavaller |
C |
B |
|
78
|
Milany,
Ramon de (Ripoll, Ripollès,
s. XIII - ? , 1333/49) Noble |
C |
B |
|
79
|
Milany,
serra de Serra del sector
meridional de la comarca del Ripollès |
C |
G |
|
80
|
Milego,
Antoni (País Valencià,
s. XIX) Escriptor |
V |
B |
|
81
|
Milego
i Díaz, Juli (Toledo,
Castella, 1884 - ) Escriptor |
E |
B |
|
82
|
Milego
i Inglada, Josep Marià (Alacant,
1859 – Barcelona, 1935) Escriptor |
V |
B |
|
83
|
Milego
i Inglada, Sadurni (Alacant,
1850 - Godella, Horta, 1929) Pedagog |
V |
B |
|
84
|
Milian
i Boix, Manuel (Morella,
Ports, 1908 – 1989) Eclesiàstic,
arxiver i historiador
|
V |
B |
|
85
|
Miliana,
la Caseria del mun.
d'Ulldecona (Montsià), al nord-oest de la vila |
C |
G |
|
86
|
Milicià
Antic nom de Sant Pere Pescador (Alt
Empordà) |
C |
G |
|
87
|
Milícies
Pirinenques Veure>
Regiment
Pirinenc Número 1 de Catalunya |
C |
H |
|
88
|
Milicua
Illarramendi, José (Oñati,
Guipúscoa, 1921 - ) Historiador
de l'art |
E |
B |
|
89
|
Militello,
baronia de Jurisdicció
feudal de Sicília (Itàlia), creada el s. XIV |
U |
H |
|
90
|
Mill,
tuc d'Et Cim (2.803 m
alt) de la Vall d'Aran |
C |
G |
|
91
|
Millà
Poble del mun. d'Àger (Noguera) |
C |
G |
|
92
|
Millà,
Llibreria Editorial (Barcelona,
1901 - ) Empresa |
C |
N |
|
93
|
Millà
i Gàcio, Francesc (Gràcia,
Barcelona, 1875 – Barcelona, 1968)
Escriptor |
C |
B |
|
94
|
Millà
i Gàcio, Lluís (Madrid,
1865 – Barcelona, 1946) Escriptor
i actor |
C |
B |
|
95
|
Millà
i Navarro, Àngel (Barcelona,
1890 – 1975) Escriptor i
editor. Publicà revistes esportives en castellà i "La Raça" en català. Fill de
Lluís Millà i Gàcia, enriquí el fons d'obres teatrals de la botiga i l'editorial del carrer de Sant Pau. Continuà la sèrie Catalunya Teatral i publicà algunes obres monumentals, com el
Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya (1951-54). |
C |
B |
|
96
|
Millan
i Alonso, Eusebi (Quiñoneria,
Sòria, 1886 - Alella, Maresme, 1956)
Sacerdot escolapi i iniciador del bàsquet a Catalunya. Destinat a Cuba, tingué oportunitat de conèixer
aquest esport i fins i tot el seu creador. En tornar a Catalunya, l'introduí primer al col·legi de Sant Antoni de
Barcelona (1922) i després el de Santa Anna de
Mataró (1929), com a mitjà pedagògic de formació dels alumnes. |
C |
|