1

2

1

Noguera i Balaguer, Antoni  (Palma de Mallorca, 1860 – 1904)  Compositor

B

B

2

Noguera i Balart, Josep  (Catalunya, s. XX - )  Submarinista

C

B

3

Noguera i Bonora, Vicent  (València, 1891 – 1936)  Industrial

V

B

4

Noguera i Climent, Pere Joan  (València, 1762 - l'Olleria, Vall d'Albaida, 1811)  Jurista

V

B

5

Noguera i Climent, Vicent Joaquim  (València, 1759 - d 1818)  Polític i jurista

V

B

6

Noguera i Guzman, Raimon  (Barcelona, 1897 – 1990)  Jurista

C

B

7

Noguera i Massa, Antoni  (Girona, 1921 - )  Escriptor. Metge odontòleg. Ha col·laborat a diverses publicacions locals. És autor del llibre Collsacabra, guardonat amb el Premi Maspons i Camarasa 1963 i publicat el 1964.

C

B

8

Noguera i Ramon, Vicent Antoni  (València, 1728 – 1797)  Escriptor

V

B

9

Noguera i Sotolongo, Vicent Llorenç  (l'Havana, Cuba, 1811 – València, 1889)  Polític

V

B

10

Noguera Pallaresa, la  Riu pirinenc que neix a la Vall d'Aran i va fins a la Noguera

C

G

11

Noguera Ribagorçana, la  Riu pirinenc que neix a la Vall d'Aran i arriba fins al Segrià

C

G

12

Nogueras, Agustí  ( ? , s. XVIII - d 1844)  Militar

C

B

13

Nogueras, mas de  Masia i antiga quadra del mun. de Maials (Segrià)

C

G

14

Nogueras i Oller, Rafael  (Barcelona, 1880 – 1949)  Escriptor

C

B

15

Nogueres, zona de les  Faixa dels Pirineus centrals, a Catalunya

C

G

16

Noguereta, Era  Nom que rep al seu naixement la Noguera Pallaresa (Vall d’Aran)

C

G

17

Noguero  Llogaret (1.025 m alt) del mun. de Monesma de Ribagorça (Baixa Ribagorça)

F

G

18

Noguerola, clamor de  Curs d’aigua de la comarca del Segrià

C

G

19

Noguerola, la  Antic nom de la Noguera Ribagorçana (Alta Ribagorça)

F

G

20

Noguers, torre de  Antic hostal i molí d'oli, al mun. de Balaguer (Noguera)

C

G

21

Nogués, Fèlix  (Barcelona, 1743 – 1777)  Pintor

C

B

22

Nogués, Joan  (Catalunya, s. XVIII)  Músic

C

B

23

Nogués, Maria Lluïsa  (Barcelona, 1920 - )  Ballarina

C

B

24

Nogués, Pere  ( ? , s. XVI - Santes Creus, Alt Camp, s. XVI)  Abat perpetu de Santes Creus

C

B

25

Nogués, Rafael  (Catalunya, s. XVII)  Cronista

C

B

26

Nogués i Biset, Ramon  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1891 – Barcelona, 1963)  Polític

C

B

27

Nogués i Casas, Francesc Xavier  (Barcelona, 1873 – 1941)  Dibuixant, gravador i pintor

C

B

28

Nogués i Garcia, Anselm  (Valls, Alt Camp, 1864 – Barcelona, v 1937)  Escultor

C

B

29

Nogués i Garcia, Gabriel  (Valls, Alt Camp, 1873 – Barcelona, 1920)  Filòleg

C

B

30

Nogués i Pon, Joan  (Barcelona, 1875 – 1930)  Guitarrista

C

B

31

Nogués i Rovira, Cèsar  (Barcelona, 1922 – 1950)  Poeta

C

B

32

Nogués i Taulet, Jaume  (Barcelona, 1850 – 1902)  Escriptor

C

B

33

Nogués i Torras, Antoni  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1820 – 1882)  Pianista

C

B

34

Noi de les Barraquetes, el  Sobrenom del polític republicà Vicenç Martí i Torres

C

B

35

Noi del Sucre, el  Sobrenom del dirigent obrer Salvador Seguí i Rubinat

C

B

36

Noia  Caseria del mun. de Castellví de la Marca  (Alt Penedès), situada a l'esquerra de la riera de Marmellar, al nord del nucli antic de Castellví. És centrada per la masia de cal Noia.

C

G

37

Noja i Ruiz, Higini  (Nerva, Huelva, Andalusia, 1896 – València, 1972)  Anarco-sindicalista

V

B

38

Nola, Rupert de  ( ? , s. XV)  Cuiner de la cort de Nàpols

U

B

39

Nolasc, Pere  (Provença, França, v 1180 – Barcelona, 1249)  Fundador de l'orde de la Mercè

C

B

40

Nolasc del Molar (Daniel Rebull i Muntanyola)  (el Molar, Priorat, 1902 – Barcelona, 1983)  Caputxí

C

B

41

Nolla i Brufau, Josep Maria  (l'Albagés, Garrigues, 1949 - )  Arqueòleg

C

B

42

Nolla i Bruixet, Miquel  (Reus, Baix Camp, 1815 - Meliana, Horta, 1879)  Industrial

C

B

43

Nolla i Cortés, Joan  ( ? , s. XIX – 1863)  Arquitecte

C

B

44

Nolla i Gual, Enric  (Caracas, Veneçuela, 1966 - )  Dramaturg d'expressió catalana. Es donà a conèixer amb Hurracà, finalista al premi Ignasi Iglesias 1995 i duta a escena el 2000 per R. Duran, que és una tragèdia rural fecundada per un cert to de realisme màgic. Al festival de Sitges del 1996 estrenà A pas de gel en el desert i al del 2000 presentà Tractat de blanques.

M

B

45

Nolla i Inglada, Josep  (Barcelona, 1806 - Premià de Mar, Maresme, 1872)  Mestre d'obres

C

B

46

Nolla i Martí, Ramon  (Tarragona, 1839 – França, 9/des/1910)  Polític i metge. Fou partidari molt actiu del moviment carlí. En 1873 era delegat a la seva ciutat natal de la Junta carlista del Principat, que el nomenà després cap de la Sanitat Militar. Organitzà els serveis mèdics entre les forces carlines del Maestrat. En 1875 fou internat a Limotges, però fugí a Navarra, on fou novament metge enquadrat a les tropes del pretendent. Vençut aquest, emigrà a França.

C

B

47

Nolla i Roig, Alexandre  (Gràcia, Barcelona, 1883 ? – Barcelona, 1944)  Actor teatral

C

B

48

Nompot  Nom antic de Montfort (Vinalopó Mitjà)

V

G

49

Nonasp  Municipi de la Matarranya: 111,09 km2, 177 m alt, 1.081 h (1999). Situat entre el riu Algars i el Matarranya, a la seva confluència, els quals reguen el terme. L'agricultura és de secà: cereals, vinya i oliveres. Ramaderia ovina i de bestiar porcí. Aviram i cunicultura. Indústria derivada de l'agricultura. Església parroquial de Sant Bartomeu. Santuari de les Dosaigües.

F

M

50

Nonell i Comas, Jaume  (Barcelona ?, 1876 - ? , s. XX)  Enginyer agrònom

C

B

51

Nonell i Lleonart, Joan  (Mataró, Maresme, 1836 – 1890)  Jardiner

C

B

52

Nonell i Mas, Jaume  (Argentona, Maresme, 1844 - Manresa, Bages, 1922)  Jesuïta, historiador i gramàtic

C

B

53

Nonell i Masjuan, Carme  (Barcelona, 1920 - )  Escriptora

C

B

54

Nonell i Masjuan, Carolina  (Barcelona, 1927 - )  Assagista

C

B

55

Nonell i Monturiol, Isidre  (Barcelona, 1873 – 1911)  Pintor i dibuixant

C

B

56

Nonell i Torné, Lluís  (Barcelona, 1919 - )  Escriptor

C

B

57

Nonis, Pasqual  (l'Alguer, 1923 – 1968)  Promotor cultural

L

B

58

Nonnit  ( ? , s. VII)  Bisbe de Girona (v621-v633)

C

B

59

Nonó, Jaume  ( ? , s. XIX - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1882)  Compositor

C

B

60

Nonó, Josep  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1776 - Aranda de Duero, Castella, 1845)  Músic

C

B

61

Norfeu, cap de  Cap de la península del cap de Creus, al mun. de Roses (Alt Empordà), entre les cales Montjoi i Jóncols; és format pels estreps de la serra de Rodes. Té una altitud de 148 m, i constitueix l'extrem septentrional del golf de Roses. Constitueix una de les tres reserves integrals del parc natural del cap de Creus.

C

G

62

Norís  Poble (1.254 m alt)  del mun. d'Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà)

C

G

63

Norma, La  (Catalunya, 1982)  Personatge adolescent per la normalització lingüística

C

C

64

Normalització Lingüística a Catalunya, la  (Catalunya, 6/abr/1983)  Decret de la Generalitat, aprovat pel Parlament amb l'objectiu de fomentar el coneixement i l'ús de la llengua catalana. La llei fou aprovada per consens general (amb cap vot en contra i una sola abstenció), centra l'atenció en els àmbits de competència de la Generalitat: declara el català llengua d'ús oficial (títol I), llengua pròpia de l'ensenyament (títol II) i n'estableix la presència als mitjans de comunicació propis o de gestió autonòmica (títol III); preveu així mateix intervencions de suport i foment en els altres àmbits de la societat. El 1993 s'inicià un procés de reforma de la llei per accentuar l'ús social de la llengua. Si bé el Tribunal Suprem plantejà la possible inconstitucionalitat d'alguns articles, la llei fou finalment declarada constitucional (sentències del Tribunal Constitucional i del mateix Suprem), i el 1997 s'arribà a un acord parlamentari per procedir a la seva reforma, que donà pas a la Llei de Política Lingüística del 1998.

C

P

65

Normalització Lingüística a les Illes Balears, llei de  (Balears, abr/1986)  Llei aprovada per unanimitat pel Parlament Balear

B

P

66

Normes Ortogràfiques  (Catalunya, gen/1913)  Conjunt de 24 regles de l'IEC

C

P

98

Norte, El  (Girona, gen/1910 - 1936)  Diari catòlic i monàrquic. Fundat com a continuació d'un trisetmanari creat l'any 1896. Defensà les postures carlines i féu grans campanyes contra els espectacles lleugers i el joc. Publicà col·laboracions en català i l'any 1927 es transformà en "El Norte de Gerona".

C

R

97

Norte Catalan, El  (Vic, Osona, jun/1886 - gen/1915)  Setmanari tradicionalista. Era bilingüe i seguidor de la línia carlina de Nocedal.

C

R

67

North American Catalan Society  (Catalunya, 1978 - )  Societat

C

C

68

Nos, estany de la  Veure> Lanós, estany de (Angostrina, Alta Cerdanya)

N

G

99

Nòs ab Nòs  (Barcelona, 5/gen/1911 - 25/abr/1912)  Setmanari. Dirigit i redactat per Pere Aldavert en deixar la direcció de "La Renaixensa". Publicà 69 números. Aldavert hi comentà l'actualitat política del moment des dels antics punts de vista del catalanisme tradicional.

C

R

69

Nosaltres Sols  (Catalunya, 1931 – 1936)  Grup polític català creat per Daniel Cardona i Civit

C

P

70

Nosotros  (Barcelona, 1931 - 1933-34)  Grup d'afinitat anarquista

C

P

71

Nosotros  (València, 1936 – 1938)  Diari vespertí

V

R

72

Nossa, banys de  Balneari del mun. de Vinçà (Conflent)

N

G

73

Nostra Novel·la  (València, mai/1930 – jul/1931)  Col·lecció de novel·les curtes

V

L

74

Nostra Parla  (Països Catalans, 1916 - )  Entitat per impulsar la unitat de la llengua catalana

P

P

75

Nostra Revista, La  (Mèxic, gen/1946 – des/1954)  Revista mensual cultural i política. Arribà fins al número 75, amb diferents interrupcions i periodicitats. Editada amb Avel·lí Artís com a director gerent, representà un dels esforços més notables per crear una gran revista literària catalana. Hi col·laboraren grans personalitats de l'exili.

M

R

76

Nostra Terra, La  (Palma de Mallorca, gen/1928 – jun/1936)  Publicació mensual

B

R

77

Nostres Clàssics, Els  (Barcelona, 1924 – 1930)  Col·lecció de l'editorial Barcino

C

L

78

Noticias, Las  (Barcelona, 1896 - 25/gen/1939)  Diari en castellà fundat per Rafael Roldós i Viñolas. Fou una publicació conservadora i de centre que, per la seva neutralitat, aconseguí la màxima difusió durant la I Guerra Mundial. En foren directors Juan Barco i Lluís Aimerich. Josep Pla començà la seva tasca periodística en aquest diari. Durant la guerra civil espanyola fou incautat i actuà com a portaveu de la UGT.

C

R

79

Noticiero Universal, El  (Barcelona, 15/abr/1888 – 1984)  Diari en castellà, fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta. Creat per tal de recollir les informacions del món i de la tarda. Aconseguí una bona audiència per la seva independència respecte als partits polítics, encara que amb un sentit centralista i conservador. Publicà la sèrie d'articles de Jacint Verdaguer En defensa pròpia. A més de Peris i Mencheta, tingué importants directors dels periòdic, com Jordi Domènech i Mateu, que li donà un cert to de diari popular i n'avança l'hora de sortida fins a fer-lo sortir al matí.

C

R

100

Noticies 9  (País Valencià, 9/oct/1997)  Canal de televisió. Integrat, juntament a Canal 9, en l'ens públic Ràdio-Televisió Valenciana (RTVV). Inicià les seves emissions com a segon canal valencià. La seva programació se centra en informatius i espais culturals en llengua valenciana.

C

R

80

Nou, hostal  Antic hostal del mun. de Riudellots de la Selva (Selva)

C

G

81

Nou, la  Despoblat del mun. d'Alòs de Balaguer (Noguera)

C

G

82

Nou, pas  Congost del riu Boix, al mun. de Vilanova de Meià (Noguera)

C

G

83

Nou, port  Veure> Port Nou, es (Son Cervera, Mallorca Oriental)

B

G

84

Nou (9) Nou, el  (Vic, Osona, 1978 - )  Setmanari comarcal

C

R

101

Nou Ambient  (Barcelona, abr/1924 - ago/1924 )  Revista mensual d'art. Editada per un grup de pintors que portava el seu mateix nom. N'edità cinc números. Els seus principals animadors foren Francesc Camps i Ribera, Antoni Roca i Ramon Soler.

C

R

85