1

2

1

Ofegat  Terme i antic poble del mun. de Tàrrega (Urgell)

C

G

2

Ofegat, Berenguer d'  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

3

Ofegat, Pere d'  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Fou un dels acompanyants més sovinters de l'infant Pere, el futur Pere el Gran. El 1269 el seguí al seu viatge a Toledo, per entrevistar-se amb el seu oncle Alfons X de Castella.

C

B

4

Ofèlia Dracs  (Catalunya, s. XX)  Col·lectiu d'escriptors catalans

C

L

5

Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional  (Catalunya, 1988 - )  Organisme

C

P

6

Oficina de Toponímia i Onomàstica  (Catalunya, 1921 – 1936)  Centre de treball

C

C

7

Oficina de Treball de la Generalitat  (Catalunya, gen/1998 - )  Servei dependent de la Generalitat que coordina la implementació de les polítiques actives d'ocupació a Catalunya, en substitució de les antigues oficines de l'INEM (Instituto Nacional de Empleo).

C

P

8

Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris  (Catalunya, 2/oct/1936- 1939)  Organisme

C

P

9

Oficina Romànica  de Lingüística i Literatura  (Barcelona, 1927 – 1939)  Centre d'investigació filològica. Reforçà les tasques de la Biblioteca Balmes de Barcelona. Amb membres tan destacats com Francesc de B. Moll, Manuel de Montoliu, Pere Barnils i Antoni Griera, edità un Anuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura i diversos llibres de divulgació. La seva activitat va ser paralitzada amb la guerra civil.

C

C

10

Oficines Lexicogràfiques  (Catalunya, oct/1912 – 1939)  Organisme de treball. Dependent de l'Institut d'Estudis Catalans. Pompeu Fabra en fou el director. Li fou encomanada la tasca d'elaboració del Diccionari General de la Llengua Catalana, la d'un Diccionari d'Autoritats, la publicació dels materials lexicogràfics aplegats per M. Aguiló, la confecció d'un vocabulari ortogràfic, i la d'un Atlas Lingüistic de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, la Catalunya Nord i Sardenya. Fou molt important la tasca feta per la secció del Diccionari de la Llengua Catalana en l'enregistrament del lèxic del català vivent en totes les seves varietats dialectals: creà un cos de corresponsals que viatjà per tot l'àmbit català i en recollí la rica gamma de les varietats de l'idioma.

C

C

11

Ofra, l'  Caseria del mun. d'Asp (Vinalopó Mitjà)

V

G

12

Ofre, puig d'  Cim (1.090 m alt) del mun. d'Escorca (Mallorca Septentrional)

B

G

13

Ogassa  Municipi del Ripollès: 45,73 km2, 1.320 m alt, 239 hab (1999)

C

M

14

Ogern  Poble (489 m alt) del mun. de Bassella (Alt Urgell)

C

G

15

Oix  Antic municipi de la Garrotxa: 55,58 km2, 413 m alt, annexat el 1972 al de Montagut de Fluvià

C

G

16

Oix, racó de l'  Veure> Racó de l'Oix, el (Benidorm, Marina Baixa)

V

G

17

Olano y Loyzaga, José Enrique de  (Liverpool, Anglaterra, 1857 – Barcelona, 1934)  Industrial i enginyer

C

B

18

Olària, Anna Maria  Veure> Garcia Romero i Fernández-Olária, Anna Maria

C

B

19

Olària i Puyoles, Carme  (Saragossa, Aragó, 1944 - )  Arqueòloga i prehistoriadora

E

B

20

Olcina i Sempere, Vicent  (Gorga, Comtat, 1731 - ? , d 1800)  Escriptor i jesuïta (1747)

V

B

21

Oleart i Font, Maria  (Barcelona, 29/mai/1929 – 1996)  Poetessa i narradora

C

B

22

Oleguer  (Barcelona, v 1060 – 1137)  Eclesiàstic i sant. Beatificat en temps i a petició de Pere II el Gran. De molt petit rebé la canongia de la catedral de Barcelona, però no fou ordenat sacerdot fins al 1098. Prior de Sant Adrià de Besòs (v 1099), passà (v 1113) al monestir de Sant Ruf d'Avinyó, del qual també fou prior. El 1115 fou elegit bisbe de Barcelona, dignitat que llavors anava unida a la d'arquebisbe de Tarragona i de la qual fou investit a Roma (1118) pel papa Gelasi. Ramon Berenguer III li féu donació de Tarragona i la seva rodalia, però calia ocupar la ciutat i defensar-la amb les armes contra les escomeses dels sarraïns de Tortosa i de les muntanyes de Prades i Siurana. Fou elegit per a aquesta empresa militar el normand Robert Bordet, al qual Oleguer donà (1129) Tarragona en condició de vassallatge respecte als arquebisbes. Pocs anys després morí Oleguer, acomplerta una important tasca de restauració eclesiàstica i de repoblació.

C

B

23

Oleo i Carrió, Francesc  (Ciutadella, Menorca, 1779 - Palma de Mallorca, 1838)  Metge

B

B

24

Oleo i Estade, Miquel  ( ? , s. XIX - Palma de Mallorca, 1853)  Metge

B

B

25

Oleo i Quadrado, Miquel  (Ciutadella, Menorca, s. XVIII – 1813)  Metge. És autor d'escrits professionals originals i traduïts.

B

B

26

Oleo i Quadrado, Rafael  (Ciutadella, Menorca, 1806 – s. XIX)  Botànic

B

B

27

Olèrdola  Antiga ciutat i castell (358 m alt) del mun. d'Olèrdola (Alt Penedès)

C

G

28

Olèrdola  Municipi de l'Alt Penedès: 29,87 km2, 2.121 hab (1999), cap: la Plana Rodona

C

M

29

Olèrdola, marquès d'  Veure> Rius i Rius, Manuel

C

B

30

Olèrdola, marquesat d'  Títol de Catalunya, concedit el 1888 a Francesc de Paula Rius i Taulet

C

H

31

Olèrdola, ruïnes d'  Conjunt de jaciments del mun. d'Olèrdola (Alt Penedès)

C

H

32

Olesa  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, ? – Illes Balears, ? )  Llinatge de ciutadans honrats

C

B

33

Olesa, Arnau d'  ( ? , s. XIII)  Noble

C

B

34

Olesa, Bernat d'  ( ? , s. XIII)  Noble

C

B

35

Olesa, Bernat d'  (Palma de Mallorca, s. XV)  Advocat

B

B

36

Olesa, Ferrer d'  ( ? , s. XIII)  Noble

C

B

37

Olesa, Jaume Ballester d'  ( ? , 1625 – 1699)  Governador de Manacor

C

B

38

Olesa, Jaume d'  (Palma de Mallorca, s. XIV – 1443)  Escriptor

B

B

39

Olesa, Jaume d'  ( ? , s. XIII)  Procurador de Jaume I

C

B

40

Olesa de Bonesvalls  Municipi de l'Alt Penedès: 30,57 km2, 265 m alt, 876 hab (1999)

C

M

41

Olesa de Montserrat  Municipi del Baix Llobregat: 16,75 km2, 124 m alt, 16.750 hab (1999)

C

M

42

Olesa i Calbó, Jaume d'  (Palma de Mallorca, 1552 – Valladolid, Castella, 1604)  Pintor i escriptor

B

B

43

Olesa i Cerdà, Jaume d'  ( ? , s. XIV)  Procurador de Jaume II

C

B

44

Olesa i de Berga, Caterina d'  ( ? , s. XVI – 1638)  Muller d'Albert de Togores i Dameto

C

B

45

Olesa i de Safortesa, Jaume Joan d'  ( ? , s. XVII)  Governador de Menorca

C

B

46

Olesa i de Safortesa, Salvador d'  ( ? , s. XVII)  Cavaller de Sant Joan

C

B

47

Olesa i Desbrull, Bartomeu d'  (Illes Balears, 1575 – 1619)  Missioner dominicà

C

B

48

Olesa i Desbrull, Tomàs d'  (Illes Balears, s. XVI – s. XVII)  Cavaller (1619). Germà de Bartomeu i besnét de Pere Bernat d'Olesa i Rovira. Pertanyia a la línia dels Olesa-Peracanyes.

C

B

49

Olesa i Descatllar, Jaume Ballester d'  ( ? , 1738 – 1803)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca

C

B

50

Olesa i Descatllar, Nicolau d'  ( ? , 1727 – 1792)  Comanador i batlliu de Mallorca

B

B

51

Olesa i Fuster, Nicolau Ballester d'  (Illes Balears, 1696 – 1742)  Regidor perpetu de Palma

B

B

52

Olesa i Galiana, Rafael d'  (Illes Balears, s. XVI)  Jurat (1554)

B

B

53

Olesa i Martí, Bernat d'  (Illes Balears, s. XIV)  Doctor en lleis

B

B

54

Olesa i Martí, Jaume d'  (Illes Balears, s. XIV)  Militar

B

B

55

Olesa i Pont, Jaume d'  (Illes Balears, s. XV)  Fill de Bernat

B

B

56

Olesa i Pont, Rafael d'  (Illes Balears, s. XV)  Fill de Bernat

B

B

57

Olesa i Pont, Rafael d'  (Illes Balears, s. XV)  Jurat (1458 i 1461)

B

B

58

Olesa i Rovira, Pere Bernat d'  (Palma de Mallorca, s. XV – València, 1531)  Metge

B

B

59

Olesa i Safortesa, Mateu d'  (Palma de Mallorca, 1619 – 1662)  Teòleg

B

B

60

Olesa i Sanglada, Domènec d'  (Illes Balears, s. XV – 1517)  Jurat

B

B

61

Olesa i Sanglada, Jaume d'  (Palma de Mallorca, s. XV – s. XVI)  Filòsof i poeta en llatí i català

B

B

62

Olesa i Sanglada, Jaume d'  (Illes Balears, s. XV – s. XVI)  Noble

B

B

63

Olesa i Santmartí, Francesc d'  (Palma de Mallorca, v 1480 – 1550)  Preceptista i poeta

B

B

64

Olesa i Santmartí, Jaume d'  (Illes Balears, 1533 – 1599)  Mestre racional

B

B

65

Olesa i Santmartí, Miquel d'  (Palma de Mallorca, s. XV – 1543)  Lul·lista

B

B

66

Olesa i Santmartí, Rafael d'  (Illes Balears, s. XVI – 1581)  Senyor de Vinagrella

B

B

67

Olesa i Sureda, Maria d'  (Illes Balears, s. XVII – 1713)  Muller de Tomàs Burguès de Safortesa

B

B

68

Olesa i Sureda, Salvador d'  (Illes Balears, 1601 – 1682)  Jurat en cap (1666)

B

B

69

Olesa i Torrebadal, Bernat d'  (Illes Balears, s. XIV – s. XV)  Jurat de Mallorca (1417)

B

B

70

Oleseta  Veure> Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès)

C

G

71

Olèstria  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sidamon (Pla d'Urgell).

C

G

72

Oleta  Municipi del Conflent: 28,95 km2, 613 m alt, 345 hab (1999)

N

M

73

Oleta, bastida d'  Antiga residència dels vescomtes d'Évol, a Oleta (Conflent)

N

G

74

Oleza i d'Arredondo, Josep Maria d'  (Palma de Mallorca, 1887 - Cochabamba, Bolívia, 1975)  Escriptor

B

B

75

Oleza i d'España, Jaume d'  (Palma de Mallorca, 1876 – 1949)  Historiador

B

B

76

Olià  Llogaret (1.080 m alt) del mun. de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

C

G

77

Oliac i Serra, Joan  (Barcelona, 1717 – Àvila, Castella, 1780)  Músic

C

B

78

Oliag i Carra, Vicent  (València, 1818 – 1893)  Advocat i polític

V

B

79

Oliana  Municipi de l'Alt Urgell: 31,92 km2, 469 m alt, 1.869 hab (1999)

C

M

80

Oliana, pantà d'  Embassament del Segre, al mun. d'Oliana (Alt Urgell)

C

G

81

Oliba  ( ? , v 971 - Cuixà, Conflent, 1046)  Comte de Berga i de Ripoll (988-1002)

C

B

82

Oliba  (Catalunya, s. XI - d 1065)  Matemàtic, músic i poeta, monjo de Ripoll

C

B

83

Olibà, Antoni  (Porta, Alta Cerdanya, 1534 – Barcelona, 1604)  Doctor en lleis

N

B

84

Oliba, Bernat  (Perpinyà, s. XIV)  Jurista

N

B

85

Oliba de Besora  (Besora, Ripollès, s. X - Elna, Rosselló, 1013)  Bisbe d'Elna (1009-13)

C

B

86

Oliba I de Cerdanya-Besalú (dit Cabreta)  (Catalunya Nord, v 920 - Montecassino, Itàlia, 990)  Comte de Cerdanya (965-988) i de Besalú (984-988)

N

B

87

Olibó, Joan  (Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 1909 - )  Escriptor i polític

N

B

88

Olient  Antic terme del mun. d'Hortoneda de la Conca (Pallars Jussà)

C

G

89

Oliet, Joaquim  (Morella, Ports, 1772 - ? , s. XIX)  Pintor

V

B

90

Oliete i Balader, Antoni  (València, 1877 – 1918)  Metge

V

B