1

2

1

Pallars  (Catalunya, ? )  Llinatge feudal

C

B

2

Pallars, Arnau de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Fill natural del comte Arnau Roger II de Pallars.

C

B

3

Pallars, Arnau de  (Catalunya, s. XIV)  Frare santjoanista que apareix documentat el 1371.

C

B

4

Pallars, Arnau Roger de  ( ? , 1408 – 1461)  Bisbe d'Urgell (1436-61)

C

B

5

Pallars, Artau  ( ? , s. XIV)  Noble

C

B

6

Pallars, Artau Roger de  (Catalunya, s. XIV)  Noble

C

B

7

Pallars, Beatriu de  ( ? , s. XIV)  Dama

C

B

8

Pallars, Bernat de  ( ? , s. XIV)  Eclesiàstic

C

B

9

Pallars, Bertran de  ( ? , s. XIV)  Frare santjoanista

C

B

10

Pallars, Bertran de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

11

Pallars, bisbat de  Bisbat efímer de Catalunya (888 – 920)

C

H

12

Pallars, Borrell I de  (Catalunya, s. X)  Comte de Pallars

C

B

13

Pallars, comtat de  Territori medieval de Catalunya ( - 1491)

C

H

14

Pallars, el  Regió natural i històrica de Catalunya

C

G

15

Pallars, Elvira de  (Catalunya, s. XIV - XV)  Filla de Jaume Roger de Pallars

C

B

16

Pallars, Ermengol I de  (Catalunya, s. X - v 1010)  Comte de Pallars

C

B

17

Pallars, Guillem I de  (Catalunya, s. X – 950)  Fill d'Isarn I de Pallars. Corregent del comtat ja amb el pare. Morí probablement sense fills.

C

B

18

Pallars, Isarn I de  (Pallars, s. X – v 948)  Comte de Pallars (a904-v948). Fill gran de Ramon II de Pallars-Ribagorça. Associat al govern ja en vida del pare. Morí deixant dos fills, Guillem i Ermengarda, que fou abadessa de Burgal.

C

B

19

Pallars, Jaume de  (País Valencià, s. XV)  Noble

V

B

20

Pallars, Llop I de  (Catalunya, s. X – 947)  Comte de Pallars

C

B

21

Pallars, Lluís de  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

22

Pallars, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1491

C

H

23

Pallars, pic de  Cim (1.677 m alt) entre les comarques del Pallars Jussà i la Noguera

C

G

24

Pallars, port de  Veure> Bonaigua, port de la (Pallars Sobira i Vall d'Aran)

C

G

25

Pallars, Ramon de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

26

Pallars, Ramon III de  (Catalunya, s. X)  Comte de Pallars

C

B

27

Pallars, Roger Bernat de  ( ? , ? )  Noble

C

B

28

Pallars, Sant Cristòfol de  Veure> Sant Cristòfol de Pallars (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental).

C

G

29

Pallars, Sant Jaume de  Veure> Sant Jaume de Pallars (Tremp, Pallars Jussà).

C

G

30

Pallars, Sunyer I de  (Catalunya, s. X)  Comte de Pallars

C

B

31

Pallars, vegueria de  Antiga demarcació administrativa de Catalunya (s. XIII – 1716)

C

H

32

Pallars, vescomtat de  (Catalunya, s. XI)  Jurisdicció de l'antic comtat de Pallars

C

H

33

Pallars i de Mur, Elvira de  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Filla de Jaume Roger de Pallars i Fernández de Vergua. Per ella la representació de la línia passà als Lladró de Vilanova, vescomtes de Xelva, que empraren també, com a primer cognom, el de Pallars o el de Lladró de Pallars.

C

B

34

Pallars i Faro, Francesc  (Benavarri, Baixa Ribagorça, 1706 - Ki-chien, Xina, 1778)  Missioner

F

B

35

Pallars i Fernández de Vergua, Jaume Roger de  (Catalunya, s. XIV - 1377/1420)  Noble

C

B

36

Pallars i Penya-roia, Francesc  (València, 1590 - Valldecrist, Alt Palància, 1656)  Cartoixà

V

B

37

Pallars Jussà, comtat de  Territori medieval de Catalunya (s. X - a 1192)

C

H

38

Pallars Jussà, el  Nom oficial del nou municipi del Pont de Claverol (Pallars Jussà).

C

G

39

Pallars Jussà, el  Comarca de Catalunya: 1.290,2 km2, 12.452 hab (1999), capital: Tremp

C

O

40

Pallars-Jussà, Guillem de  (Catalunya, s. X – s. XI)  Originà la dinastia del Pallars Sobirà

C

B

41

Pallars-Jussà, Ramon IV de  (Catalunya, s. X – s. XI)  Originà la dinastia del Pallars Jussà

C

B

42

Pallars-Ribagorça, Ramon II de  (Catalunya, 872 - v 920)  Comte de Pallars

C

B

43

Pallars Sobirà, comtat de  Territori medieval  de Catalunya (s. XI – s. XV)

C

H

44

Pallars Sobirà, el  Comarca de Catalunya: 1.355,2 km2, 5.952 hab (1999), capital: Sort

C

O

45

Pallàs, Antoni  (Tarragona, s. XVIII)  Escultor

C

B

46

Pallàs, Antoni  (València, 1663 – 1780)  Escriptor

V

B

47

Pallàs i Arissa, Camil  (Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1918 - Roda de Ter, Osona, 1982)  Arquitecte

C

B

48

Pallàs i Latorre, Paulí  (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 5/oct/1893)  Terrorista anarquista. Formà part de la minoria anarquista partidària de fer la revolució per mitjà d'atemptats terroristes. D'acord amb les seves idees, va atemptat contra el general Martínez Campos a Barcelona (24/set/1893). Al cap de pocs dies fou afusellat juntament amb altres obrers. Per venjar la seva mort, un altre anarquista, Santiago Salvador, llançà una bomba al teatre del Liceu (7/nov/1893).

C

B

49

Pallàs i Peñarroja, Francesc  (València, 1591 - 1656/59)  Religiós cartoixà

V

B

50

Pallassos Sense Fronteres  (Barcelona, 1993 - )  Organització no governamental

C

C

51

Pallejà  Municipi del Baix Llobregat: 8,41 km2, 48 m alt, 7.128 hab (1999)

C

M

52

Palleja, Onofre  (País Valencià, s. XVI – s. XVII)  Astrònom i eclesiàstic

V

B

53

Pallejà i Famada, Gaietà de  (Barcelona, s. XVIII)  Noble

C

B

54

Pallejà i Martí, Josep  (Tarragona, 1873 – Barcelona, 1945)  Arxiver

C

B

55

Pallejà i Riera, Honorat de  (Barcelona, s. XVII – 1720)  Polític

C

B

56

Pallejà i Vendrell, Ramon  (Reus, Baix Camp, 1864 - ? , s. XX)  Republicà

C

B

57

Paller  Santuari del mun. de Bagà (Berguedà)

C

G

58

Palleroa  Santuari del mun. de Monesma de Ribagorça (Baixa Ribagorça)

F

G

59

Pallerol  Poble del mun. de Sopeira (Ribagorça), fins al 1970 de l'antic municipi de Sant Orenç, al vessant septentrional del Talló d'Aulet. L'església parroquial (Sant Pere) depèn de la d'Aulet.

F

G

60

Pallerola i Munné, Domènec  Nom de l'escriptor Domènec de Bellmunt

C

B

61

Pallerols  Poble del mun. de Talavera (Segarra)

C

G

62

Pallerols  Santuari del mun. de la Sènia (Montsià)

C

G

63

Pallerols  Antiga parròquia del mun. de Puigcerdà (Baixa Cerdanya)

C

G

64

Pallerols  Veure> Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).

C

G

65

Pallerols de Rialb  Poble del mun. de la Baronia de Rialb (Noguera)

C

G

66

Pallerols del Cantó  Antic municipi de l'Alt Urgell: 27,32 km2, 1.248 m alt

C

G

67

Pallés i Llordés-Bertran, Josep  (Vilagrassa, Urgell, 1846 – Barcelona, d 1905)  Escriptor i periodista

C

B

68

Palleter, El  (València, 1882 – 1919)  Periòdic en català. Publicat en sis èpoques i amb numeracions distintes. Fundat i dirigit pels germans Gaspar i Josep Thous i Orts. Es mantingué en una línia d'oposició als governs de la monarquia, inspirada per la ideologia carlina i integrista dels directors, que li produí nombrosos problemes amb les autoritats civils. Arribà a tenir un tiratge de 50.000 exemplars.

V

R

69

Pallissera, la  Caseria del mun. d'Atzeneta del Maestrat (Alcalatén), al sud-oest de la vila

V

G

70

Palma  (Illes Balears)  Ciutat romana de l'illa de Mallorca

B

H

71

Palma, badia de  Badia de la costa sud de l'illa de Mallorca

B

G

72

Palma, baronia de  Jurisdicció senyorial del País Valencià, creat el s. XV

V

H

73

Palma, Felip  Veure> Ventós i Cullell, Palmira

C

B

74

Palma, Josepa  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1897)  Actriu

C

B

75

Palma, la  Caseria del mun. de Cubelles (Garraf), a la vora del riu de Foix

C

G

76

Palma, la  Caseria del mun. de Tortosa (Baix Ebre), vora el canal de l'esquerra de l'Ebre

C

G

77

Palma, la  Veïnat del mun. de Cabanelles (Alt Empordà)

C

G

78

Palma, La  (Palma de Mallorca, 4/oct/1840 - 25/abr/1841)  Setmanari d'història i literatura

B

R

79

Palma, marquesat de la  Títol de Catalunya concedit el s. XIX a Joaquim de Freixa i Fuster

C

H

80

Palma, pic de la  Contrafort (2.474 m alt) oriental del puig Peric, a l’Alta Cerdanya

N

G

81

Palma de Cervelló, la  Municipi del Baix Llobregat: 5,46 km2, 100 m alt, 2.881 hab (2004). Se segregà del municipi de Cervelló el 1998, del qual formava part com a entitat de població. Situat a l'esquerra de la riera de la Palma, afluent per l'esquerra de la de Cervelló, les muntanyes de la serra de l'Ordal entren al terme per ponent, on se situen els punts més alts, a les faldes de la muntanya de Montmany, a l'est, el territori baixa fins a la plana al·luvial del Llobregat. A les muntanyes hi ha boscos de pi i alzina. Actualment l'aportació de l'agricultura ha perdut pes i només és residual, la principal font de riquesa actual són els serveis. Capella romànica de Sant Joan del Pla o de l'Erm (s. XI), església parroquial de Santa Maria (esmentada el 1231). Hi ha la urbanització de Fontpineda de Pallejà, els nuclis de Can Vidal i Can Mascaró i diverses maises pairals, com la de Can Pongem (edificada entre el 1650 i el 1757).

C

M

82

Palma de Fontes, Cosme  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s. XVI)  Humanista

V

B

83

Palma de Gandia  Municipi de la Safor: 13,82 km2, 78 m alt, 1.523 hab (1999)

V

M

84

Palma de Mallorca  Municipi i capital de Mallorca i de les Balears: 33 m alt, 208,62 km2, 326.993 h (1999)

B

G

85

Palma de Mallorca, Andreu de  Nom de religió del caputxí Manuel de Lete i Triay

B

B

86

Palma d'Ebre, la  Municipi de la Ribera d'Ebre: 38,30 km2, 335 m alt, 418 hab (1999)

C

M

87

Palma i de Fontes, Cosme  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s. XVI)  Eclesiàstic

V

B

88

Palma Nova  Urbanització i nucli turístic de Calvià (Mallorca Occidental)

B

G

89

Palmada i Butinyà, Joaquim  (Banyoles, el Pla de l'Estany, 1865 – 1947)  Músic. Director de la cobla Els Juncans de Banyoles, escriví més d'un centenar de sardanes, d'una gran qualitat, i harmonitzà ballets per a cobles. Fou un bon pedagog, i entre els seus deixebles destacà el seu fill, Rossend Palmada i Teixidor.

C

B

90

Palmada i Teixidor, Rossend  (Banyoles, el Pla de l'Estany, 1893 - Barcelona, 1988)  Músic

C

B

91

Palmanill  Masia i antic lloc del mun. de Targasona (Alta Cerdanya), al sud del poble

N

G

92

Palmar, el  Poble del mun. de València (Horta)

V

G

93

Palmarola i Romeu, Ramon  (Barcelona, 1877 – s. XX)  Pintor

C

B

94

Palmarola i Trulls, Jaume  (Roses, Alt Empordà, 1868 – 1931)  Pintor i escriptor

C

B

95

Palmars, els  Caseria del mun. de Dènia (Marina Alta), a llevant del riu de Girona

V

G

96

Palmart, Lambert  (Alemanya, s. XV - València ?, s. XV)  Tipògraf

V

B

97

Palmavera, La  (l'Alguer, 1906 – 1915)  Agrupació catalanista fundada per Josep Frank

L

P