1

2

1

Queràs  Llogaret del mun. de Cervera (Segarra), dins l'antic i al nord del terme de la Prenyanosa. Al s. XIX formà un municipi amb Tudela.

C

G

2

Queràs, baga de  Bosc de la vall de Camprodon, al mun. de Setcases (Ripollès)

C

G

3

Querimònia, la  (Vall d’Aran, 1313)  Privilegi concedit per Jaume II

C

H

4

Quermançó  Veure> Espadella (Àger, Noguera).

C

G

5

Quermançó, castell de  Veure> Carmençó, castell de (Vilajüiga, Alt Empordà).

C

G

6

Quero i Molares, Josep  (Barcelona, 1905 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1987)  Jurista i polític

C

B

7

C

M

8

Querol  Poble (1.350 m alt) del mun. de Porta (Alta Cerdanya)

N

G

9

Querol  Caseria del mun. de la Garriga (Vallès Oriental)

C

G

10

Querol  Antiga quadra del mun. de Montmajor (Berguedà)

C

G

11

Querol  Antiga quadra del mun. de Castellar de la Ribera (Solsonès)

C

G

12

Querol, baronia de  Jurisdicció senyorial de Catalunya (s. XIV – s. XIX)

C

H

13

Querol, pic de  Cim (2.500 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra)

A

G

14

Querol, Ramon  (Dosquers, Garrotxa, s. XIV)  metge reial

C

B

15

Querol, serra de  Sector meridional de la serra de Port del Comte, al Solsonès

C

G

16

Querol, vall de  Vall, entre els mun. de Porta, Portè i la Tor de Querol (Alta Cerdanya)

N

G

17

Querol i Bofarull, Ferran de  (Reus, Baix Camp, 1857 – Tarragona, 1935)  Escriptor

C

B

18

Querol i Campos, Vicent Venceslau  (València, 1837 - Bétera, Camp de Túria, 1889)  Poeta

V

B

19

Querol i Gavaldà, Miquel  (Ulldecona, Montsià, 1912 - )  Musicòleg i compositor

C

B

20

Querol i Roso, Leopold  (Vinaròs, Baix Maestrat, 1899 - Benicàssim, Plana Alta, 1985)  Pianista, compositor i musicòleg

V

B

21

Querol i Subirats, Agustí  (Tortosa, Baix Ebre, 1863 – Madrid, 1909)  Escultor

C

B

22

Querola, la  Veure> Queirola, la (Alcalà de la Jovada, Marina Alta)

V

G

23

Querola, la  Veïnat del mun. de Cocentaina (Comtat)

V

G

24

Querola, la  Veïnat del mun. de Mosset (Conflent)

N

G

25

Querós  Poble del mun. de Sant Hilari Sacalm (Selva)

C

G

26

Querramat  Antic castell enrunat del mun. de Puigbaladó (Alta Cerdanya)

N

G

27

Querroig, torre de  Antiga torre, entre les comarques del Vallespir i de l'Alt Empordà

N

G

28

Quers  Llogaret (1.302 m alt) del mun. de la Tor de Querol (Alta Cerdanya)

N

G

29

Ques, mossèn  ( ? , s. XVIII)  Eclesiàstic

C

B

30

Quesa  Municipi de la Canal de Navarrés: 73,15 km2, 220 m alt, 797 hab (1999). És accidentat pels contraforts de la mola de Bicorb. Només és conreada una quarta part del terme, amb predomini del secà: oliveres, garrofers, ametllers i vinya. Al regadiu, tarongers i hortalisses. Ramaderia de llana i apicultura. Extracció de guix i pòrfir.

V

M

31

Quesades, Francesc  (País Valencià, s. XVII – s. XVIII)  Gravador

V

B

32

Qüeso, el  Santuari del mun. de Merli (Baixa Ribagorça)

F

G

33

Qüestió d'amor  (València, 1513)  Novel·la sentimental anònima

V

L

34

Qüestions d'Art  (Barcelona, 1967 - )  Revista trimestral

C

R

35

Qüestions de Vida Cristiana  (Montserrat, Bages, 1958 - )  Revista

C

R

36

Quetglas i Bauzà, Joaquim  (Illes Balears, s. XIX)  Republicà

B

B

37

Quetglas i Bauzà, Miquel  (Palma de Mallorca, 1826 – 1872)  Republicà

B

B

38

Quetglas i Benedet, Maties  (Ciutadella, Menorca, 1946 - )  Pintor. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Madrid. La seva obra, acuradament realitzada, és realista en les formes i mostra un clar predomini del dibuix. Ha tractat la natura morta i, sobretot, temes passionals, sovint incloent-hi referències a ell mateix. També ha realitzat escultures.

B

B

39

Quetglas i Ferrer, Pere "Xam"  (Palma de Mallorca, 1915 - )  Pintor, dibuixant i gravador

B

B

40

Quetglas i Gayà, Bartomeu  (Felanitx, Mallorca, 1900 - Palma de Mallorca, 1964)  Escriptor i sociòleg

B

B

41

Quevedo, Josep  (València, 1807 - ? , 1875)  Eclesiàstic, historiador i teòleg

V

B

42

Quiles, Domènec  (Catalunya, ? )  LVI abat de Poblet

C

B

43

Quilis  (o la Vila de Quilis, ant: Quiris) Llogaret del mun. de la Granja de la Costera (Costera), al sud del poble, que forma un enclavament (0,03 km2) dins el terme de Vallès de la Costera. Formà un terme amb Meneu, segregat de Roglà i annexat a Vallès el 1574.

V

G

44

Quilis, Nicolau  (Morella, Ports, s. XV)  Traductor

V

B

45

Quilis i Molina, Rafael  (Onil, Alcoià, 1889 - s. XX)  Escriptor

V

B

46

Quillana, ras de la  Altiplà (1.746 m alt) del mun. de la Llaguna (Alta Cerdanya)

N

G

47

Quincaller, venta del  Hostal i caseria del mun. d'Alginet (Ribera Alta)

V

G

48

Quinet  Caseria, al sud-oest del poble d'Iàtova (Foia de Bunyol)

V

G

49

Quiñones, Heriberto  (Gijón, Astúries, s. XIX - ? , 1941)  Polític

E

B

50

Quint i Zaforteza, Josep  Veure> Zaforteza i d'Amat, Josep

C

B

51

Quintana  Barri residencial de la ciutat de Reus (Baix Camp)

C

G

52

Quintana, Gaspar  (Catalunya, s. XIX)  Industrial. Tingué un paper de gran relleu en la creació d'una indústria metal·lúrgica al Principat. El 1821, al carrer de les Tàpies de Barcelona, establí una foneria de ferro, que fou la base d'una empresa molt important de ferreteria i maquinària.

C

B

53

Quintana, Josep Miquel  (Barcelona ?, s. XVI - ? , s. XVII)  Polític

C

B

54

Quintana, Pere de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Diplomàtic

C

B

55

Quintana, Pompeu de  (Girona, 1858 - ? , s. XX)  Advocat

C

B

56

Quintana i Combis, Albert de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1834 – Girona, 1907)  Polític i escriptor

C

B

57

Quintana i de León, Albert de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1890 – Madrid, 1932)  Polític republicà

C

B

58

Quintana i Marí, Antoni  (Tarragona, 1907 – Barcelona, 1998)  Químic i bromatòleg

C

B

59

Quintana i Ramon, Marià de  (Eivissa, 1812 - Palma de Mallorca, 1885)  Polític

B

B

60

Quintana i Serra, Albert de  (Girona, 1870 - ? , s. XX)  Llicenciat en dret

C

B

61

Quintana i Vidal, Francesc de Paula  (Barcelona, 1892 – 1966)  Arquitecte

C

B

62

Quintanes  Masia del mun. de les Masies de Voltregà (Osona)

C

G

63

Quintas, Agustí  (Barcelona, 1873 – 1934)  Pianista

C

B

64

Quintes, avalot de les  (Barcelona, mai/1773)  Revolta popular

C

H

65

Quintillà i Ramon, Elvira  (Barcelona, v 1928 - )  Actriu cinematogràfica. Inicià la seva carrera en teatre castellà a Madrid. Posteriorment actuà en films com Esa pareja feliz (1951), Viaje de novios (1965), i tingué papers importants en pel·lícules com Bienvenido Mr. Marshall (1953) i Plácido, de Lluís García i Berlanga (1960), etc. També ha actuat en programes de televisió.

C

B

66

Quint-Safortesa i Sureda, Josep  ( ? , s. XVIII – 1812)  Cavaller de Calatrava

C

B

67

Quint-Safortesa i Sureda, Tomàs  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Noble

C

B

68

Quint-Zafortesa i d'Amat, Josep  ( ? , s. XX – 1965)  Cavaller de Sant Joan

C

B

69

Quint-Zafortesa i de Togores, Josep  ( ? , s. XIX – 1880)  Marit de Carme Crespí de Valldaura

C

B

70

Quinzà, Bernat  (País Valencià, s. XVIII - d 1800)  Orfebre

V

B

71

Quirra, marquesat de  Títol de Sardenya (Itàlia), concedit el 1604

U

H

72

Quirze  ( ? , s. VII)  Bisbe de Barcelona

C

B

73

Quisí  Caseria, al sud de la vila de Benissa (Marina Alta)

V

G

74

Quisi, baronia de  Jurisdicció senyorial de Sardenya (Itàlia), que el s. XVII pertanyia als Manca

U

H