descripció

Rabasa i Singla, Simeó  (els Prats de Rei, Anoia, 1901 - Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1988)  Industrial

C

B

Rabascall i Montrabà, Joan  (Barcelona, 1935 - )  Pintor

C

B

Rabassa, aeroport de la  Antic aeroport del mun. d'Alacant (Alacantí)

V

G

Rabassa, bosc de la  Bosc de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra)

A

G

Rabassa, Gener  (València, v 1342 - ? , d 1412)  Jurisconsult

V

B

Rabassa, Giner  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Jurista i cavaller

V

B

Rabassa, Giner  (País Valencià, XV)  Cavaller

V

B

Rabassa, Guillem  (País Valencià, s. XIII)  Jurista i notari reial de Jaume I el Conqueridor. El 1227 compartí amb el seu senyor el mig segrest de què els feren objecte a Osca. En tal ocasió el rei li preguntà si tenia alguna llei que els fos de profit a tots dos, i Rabassa respongué que no eren de profit, en aquelles circunstàncies, ni llei ni dret. L'any següent fou un dels dos testimonis del contracte de concubinatge del monarca amb la desposseïda comtessa Aurembiaix d'Urgell.

V

B

Rabassa, Guillem  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Frare de l'Hospital

C

B

Rabassa, la  Poble (721 m alt) de l'antic mun. de Freixenet de Segarra (Segarra), damunt l'altiplà que separa les riberes de Cervera i de Sió, vora la línia del ferrocarril de Lleida, a ponent de Sant Guim de la Rabassa. La seva església depèn de la parròquia de Freixenet.

C

G

Rabassa, pas de la  Veure> Cairat, congost del (Collbató / Esparreguera, Baix Llobregat)

C

G

Rabassa, Pere  (Catalunya, s. XVII – Sevilla, Andalusia, 1760)  Músic i tractadista musical. Fou mestre de capella de les catedrals de València (1713) i Sevilla (1724). És autor d'una Guía para los que quieran aprender composición. La seva producció musical es compon d'un cert nombre d'obres sacres.

C

B

Rabassa, platja del mas  Veure> Llarga, platja (Tarragona, Tarragonès)

C

G

Rabassa i Dalmau, Joan Maria  (Barcelona, 1880 - Catalunya, s. XX)  Escriptor. Publicà diversos articles sobre repoblació forestal. Del mateix tema és el seu llibre El bosc.

C

B

Rabassa i Dalmau, Josep Maria  (Barcelona, 1878 – 1906)  Periodista

C

B

Rabassa i Morlius, Francesc  (Catalunya, s. XIX)  Metge

C

B

Rabassada, la  Veure> Arrabassada, l' (Tarragona, Tarragonès)

C

G

Rabassada, la  Veure> Arrabassada, l' (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

C

G

Rabassaire, qüestió  (Catalunya, s. XVIII – s. XX)  Plet social i econòmic

C

P

Rabat  Llogaret del mun. d'Oriola (Baix Segura)

V

G

Rabat, el  Partida i casa del mun. de l'Alqueria de la Comtessa (Safor)

V

G

Rabeia, la  Colònia industrial del mun. de Balsareny (Bages), a la dreta del Llobregat, aigua amunt del poble, enfront del mas de la Rabeia.

C

G

Rabell i Civils, Fundació Concepció  (Catalunya, s. XX - )  Fundació cultural

C

C

Rabell i Pubill, Prudenci  (Caldes d'Estrac, Maresme, 1835 - l'Havana, Cuba, 1906)  Industrial

C

B

Rabella i Vives, Josep Maria  (Barcelona, 1945 - )  Geògraf

C

B

Rabentí, el Pont de  Veure> Pont de Rabentí, el (Cercs, Berguedà)

C

G

Rabioses  Despoblat del mun. de Cruïlles (Baix Empordà)

C

G

Ràbita, la  Veure> Fonteta, la  (Guardamar, Baix Segura)

C

H

Rabós d'Empordà  Municipi de l'Alt Empordà: 45,06 km2, 106 m alt, 148 hab (1999)

C

M

Racional, Crònica del  (Barcelona, 1334 – 1417)  Crònica de fets memorables

C

L

Racionero i Grau, Lluís  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 15/gen/1940 - )  Escriptor i economista

C

B

Racó, coma del  Coma, afluent dretà de la vall de Balaguer, al mun. de Fontpedrosa (Conflent)

N

G

Racó, el  Comarca del País Valencià: 370,1 km2, 2.903 hab (1999), capital: Ademús

V

O

Racó, es  Vénda del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

Racó, Jordi des  Pseudònim de l'escriptor Antoni Maria Alcover i Sureda

C

B

Racó, Sant Cugat del  Veure> Sant Cugat del Racó (Navars, Bages).

C

G

Racó de la Font, el  Veïnat del mun. de Sant Martí de Centelles (Osona)

C

G

Racó de l'Oix, el  Antic nucli costaner i actual barriada de Benidorm (Marina Baixa)

V

G

Racó de Salou, el  Sector de la zona litoral del mun. de Vila-seca de Solcina (Tarragonès)

C

G

Racó de s'Alqueria, es  Vénda del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

Racó de Santa Marta, el  Barri turístic del mun. de Cullera (Ribera Baixa)

V

G

Racó dels Cirers  Caseria del mun. de Bocairent (Vall d'Albaida)

V

G

Racons, els  Sector muntanyós de la comarca de la Marina Alta

V

G

Ràdio 4  (Catalunya, 13/des/1976 - )  Emissora radiofònica

C

C

Ràdio 9  (País Valencià, 1984 - )  Ràdio autonòmica

V

C

Ràdio Associació de Catalunya (RAC)  (Barcelona, 23/des/1929 – 1939)  Emissora radiofònica

C

C

Ràdio Barcelona  (Barcelona, 14/nov/1924 - )  Emissora

C

C

Ràdio Barcelona  (Barcelona, 16/nov/1924 - 16/abr/1938)  Setmanari

C

Ràdio Estel  (Barcelona, 1994 - )  Emissora radiofònica

C

C

Radon, Josep  (Valls, Alt Camp, 1768 – Madrid, 1837)  Matemàtic. Residí a Madrid, on fou professor de l'Observatori Astronòmic i director del Jardí Botànic. És autor d'una obra docent d'astronomia en tres volums, de la qual foren publicats els dos primers.

C

B

Radulf de Barcelona  ( ? , v 885 – 940)  Bisbe d'Urgell

C

B

Radulf I de Besalú  (Catalunya, s. IX - 913)  Comte de Besalú (878-913)

C

B

Rafael, Eduard de  (Begues, Baix Llobregat, 1938 - )  Físic. Llicenciat a Barcelona (1960) i doctorat a París (1966), ha treballat a França, al CERN a Ginebra i a diversos centres del CNRS de física teòrica, i fou director del Centre de Physique Théorique de Marsella entre 1978 i 1980. Ha estudiat la física de les partícules elementals, l'electrodinàmica quàntica i la cromodinàmica quàntica. Ha publicat des del 1960 més de cinquanta articles en les principals revistes de física teòrica del món. (GEC)

C

B

Rafael, Rafael de  (Barcelona, 1817 - l'Havana, Cuba, 1882)  Periodista. El 1836 anà a Nova York i posteriorment a Mèxic i l'Havana, on des de "La Constancia" i "La Voz de Cuba" sostingué una postura antiseparatista i conservadora. Pòstumament aparegué el recull d'articles La masonería pintada por sí misma (1883). (GEC)

C

B

Rafael d'Olot  (Olot, Garrotxa, s. XVII)  Filòsof

C

B

Rafael i Marès, Carme de  (Barcelona, 1911 – 1999)  Escriptora en castellà

C

B

Rafal  Municipi del Baix Segura: 1,52 km2, 13 m alt, 3.123 hab (1999)

V

M

Rafal, es  Barri de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Rafal, Jaume de  (País Valencià, s. XVII – s. XVIII)  Noble

V

B

Rafal, marquesat de  Títol del País Valencià, concedit el 1636 a Jeroni de Rocamora i Tomàs

V

H

Rafal de Planícia, es  Possessió, torre i caseria de Banyalbufar (Mallorca Occidental)

B

G

Rafalafena  Partida del mun. de Castelló de la Plana (Plana Alta)

V

G

Rafalany  Despoblat del mun. de Palma de Gandia (Safor)

V

G

Rafalatar  Partida i despoblat dels mun. de l'Alqueria de la Comtessa i Oliva (Safor)

V

G

Rafalcait  Despoblat del mun. de Gandia (Safor)

V

G

Rafalell  Caseria del mun. de València (Horta)

V

G

Rafalell i Vistabella  Antic terme (2,31 km2) del mun. de València (Horta), a la costa

V

G

Rafalet, caló (o racó) des  Cala de la costa oriental de Menorca, al mun. de Sant Lluís

B

G

Rafalet, el  Despoblat del mun. de la Vall de Gallinera (Marina Alta)

V

G

Rafalet, el  Despoblat del mun. de Tollos (Comtat)

V

G

Rafalet de Beniaissó, el  Despoblat del mun. de Benimassot (Comtat)

V

G

Rafalet de Benissalim  Caseria i antic lloc del mun. de Tàrbena (Marina Baixa)

V

G

Rafalet de Bonamira, el  Veure> Llocnou de Sant Jeroni (Safor)

V

G

Rafalets  Grup de llocs, a llevant del poble de Sant Lluís (Menorca)

B

G

Rafalgani  Partida i despoblat del mun. de la Pobla del Duc (Vall d'Albaida)

V

G

Rafalrubí  Lloc del mun. d'Alaior (Menorca)

B

G

Rafalsineu  Despoblat dels mun. d'Almoines, Palmera i Piles de Mar (Safor)

V

G

Rafart, Arnau  (Girona, s. XIV)  Ciutadà

C

B

Rafart i Corominas, Susanna  (Ripoll, Ripollès, 1962 - )  Escriptora

C

B

Rafaubetx, cala  Cala de la costa, al mun. de Calvià (Mallorca Occidental)

B

G

Rafel i Fontanals, Joaquim  (Barcelona, 1943 - )  Lingüista

C

B

Rafelbunyol  Municipi de l'Horta del Nord: 4,25 km2, 21 m alt, 5.407 hab (1999)

V

M

Rafelcofer  Municipi de la Safor: 2,11 km2, 34 m alt, 1.416 hab (1999)

V

M

Rafelgescar  Despoblat del mun. de la Font d'En Carròs (Safor).

V

G

Rafelguaraf  Municipi de la Ribera Alta: 16,33 km2, 40 m alt, 2.440 hab (1999). Situat a la dreta de l'Albaida, afluent del Xúquer. Les terres conreades ocupen gran part del terme; la majoria són de regadiu, possible gràcies als regatges derivats de l'Albaida i per mitjà de pous; el principal conreu és el dels cítrics. Indústria alimentària (emmagatzematge i preparació de la fruita). Durant el s. XX la població ha oscil·lat, amb un mínim el 1970, any a partir del qual ha anat creixent fins a superar el màxim del 1950 (2.323 hab). Àrea comercial de Xàtiva.

V

M

Ràfels  Municipi de la Matarranya: 35,67 km2, 627 m alt, 207 hab (1999)

F

M

Rafelterràs  Despoblat del mun. d'Alboraia (Horta)

V

G

Rafí i Vidal, Joan  ( ? , s. XVIII – Tarragona, 1827)  Militar

C

B

Ràfol, el  Despoblat del mun. de Castelló de la Ribera (Ribera Alta)

V

G

Ràfol, el  Veure> Rafalet, el (la Vall de Gallinera, Marina Alta)

V

G

Ràfol, el  Masia, caseria i antic terme del mun. de Torrent de l'Horta (Horta)

V

G

Ràfol, rectoria del  Veure> Rectoria, la (Marina Alta)

V

G

Ràfol Blanc, el  Veure> Alqueria d'Asnar, l' (Comtat)