1

2

1

Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya  (Catalunya, 1974 - 1976)  Grup polític

C

P

2

Real  Veure> Ral (Capcir).

N

G

3

Real  Caseria, al sud de la ciutat de Dènia (Marina Alta).

V

G

4

Real  (Vic, Osona, s. XVIII – s. XX)  Família d'escultors

C

B

5

Real, comtat de  Títol del País Valencià, concedit el 1599

V

H

6

Real, Francesc  ( ? , ? )  Escultor

C

B

7

Real, Josep  ( ? , ? )  Escultor

C

B

8

Real, la  Caseria (835 m alt) del mun. de Sella (Marina Baixa), al nord-oest del terme

V

G

9

Real, la  Antic monestir cistercenc de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

10

Real, la  Veure> Santa Maria la Real (Perpinyà, Rosselló)

N

G

11

Real, Miquel  (Alacant, s. XVI – 1622)  Arquitecte

V

G

12

Real, necròpolis de son  Necròpolis d'època talaiòtica, a Santa Margalida (Mallorca Septentrional

B

H

13

Real, Tomàs  (Xàtiva, Costera, s. XVI – València, 1557)  Escriptor

V

B

14

Real de Gandia, el  Municipi de la Safor: 6,16 km2, 35 m alt, 1.804 hab (1999)

V

M

15

Real de Montroi  Municipi de la Ribera Alta: 18,27 km2, 131 m alt, 1.791 hab (1999). Situat a la vall dels Alcalans, a la riba del Magre, afluent del Xúquer. Hi prepondera l'agricultura de secà (garrofers, vinya); la de regadiu comprèn tarongers, altres arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia i avicultura. L'activitat industrial es deriva de l'agricultura (producció de vi) i la indústria de la construcció. Àrea comercial de València.

V

M

16

Real de Perpinyà, la  Veure> Santa Maria la Real (Perpinyà, Rosselló)

N

G

17

Real de València, el  (València, s. XI)  Palau construït per Jaume II

V

A

18

Real i Homs, Josep  ( ? , s. XVIII)  Escultor

C

B

19

Real i Vernis, Antoni  ( ? , 1781 – 1797)  Escultor

C

B

20

Real i Vernis, Vicenç  ( ? , 1754 – 1772)  Escultor

C

B

21

Real i Vicenç, Joan  ( ? , ? )  Escultor

C

B

22

Real Villa de San Carlos  Nom donat a es Castell (Menorca)

B

G

23

Realenc, el  Territori del mun. d'Alzira (Ribera Alta)

V

G

24

Realenc, el  Nucli de població del mun. de Crevillent (Baix Vinalopó)

V

G

25

Realenc, el  Caseria del mun. de Xàtiva (Costera)

V

G

26

Realenc, pla del  Partida del mun. de Carcaixent (Ribera Alta)

V

G

27

Realenc de la Plana, el  Enclavament (4,87 km2) del mun. de Xàtiva (Costera)

V

G

28

Realó, el  Partida del mun. de Picassent (Horta)

V

G

29

Reard  Veure> Rard (Bages de Rosselló, Rosselló)

N

G

30

Reart, Onofre  (Perpinyà, 1551 – 1622)  Prelat

N

B

31

Reatillo, El  Caseria del mun. de Setaigües (Foia de Bunyol)

V

G

32

Rebagliato i Font, Joan  (Barcelona, 1927 - )  Geògraf

C

B

33

Rebaldi  Partida del mun. de Xàbia (Marina Alta)

V

G

34

Rebalsador, pic dels  Massís i cim (798 m alt) de la Serra de Portaceli (Camp de Túria)

V

G

35

Rebalsó, marquès del  Títol del País Valencià, concedit el 1921 a Lluís Martí i Olivares

V

H

36

Rebarter i Gasulla, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, s. XIX – s. XX)  Escultor

C

B

37

Rebassa, Jaume  (Palma de Mallorca, s. XX)  Socialista

B

B

38

Rebate  Veure> Rabat (Oriola, Baix Segura).

V

G

39

Rebato, el  Raval del mun. d'Abrera (Baix Llobregat)

C

G

40

Rebeldes  (Barcelona, 1979 - )  Grup de rock

C

C

41

Rebeldía, La  (Barcelona, 1/set/1906 – 1911)  Setmanari en castellà

C

R

42

Rebollar, El  Llogaret, a 8 km a l'est de la ciutat de Requena (Plana d'Utiel)

V

G

43

Rebolleda  Masia del mun. de l'Espunyola (Berguedà)

C

G

44

Rebolledo  Partida i caseria del mun. d'Alacant (Alacantí)

V

G

45

Rebolledo, Rodrigo de  (Castella, s. XV)  Noble

E

B

46

Rebollet  Municipi de la Fenolleda: 19,21 km2, 658 m alt, 85 hab (1999)

N

M

47

Rebollet  Antic terme de la comarca de la Safor

V

G

48

Rebollet, baronia de  (Rebollet, Fenolleda, s. XIV - )  Jurisdicció senyorial dels Perapertusa

N

H

49

Rebollet, sèquia de  Sèquia de l'horta de Gandia (Safor), de la dreta del riu d'Alcoi, derivada de la reial sèquia d'Alcoi, de la qual li corresponen 13 files. S'utilitza per als regadius de l'horta.

V

G

50

Rebollosa, Jaume  (Castellvell, Solsonès, v 1560 – Lleida, 1621)  Eclesiàstic

C

B

51

Rebomboris del Pa  (Barcelona, 28/feb/1789 - 2/mar/1789)  Revolta popular

C

H

52

Rebost, refugi de  Refugi del mun. de Bagà (Berguedà)

C

G

53

Rebrugent  Masia i veïnat del mun. de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)

C

G

54

Rebuira, bordes de la  Grup de bordes, al mun. d'Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà)

C

G

55

Rebull, Teresa (Teresa Soler i Pi)  (Sabadell, Vallès Occidental, 1920 - )  Autora i intèrpret de cançons

C

B

56

Rebull i Cabré, Daniel  (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1889 – Barcelona, 1958)  Sindicalista i polític

C

B

57

Rebull i Lluís, Joan Baptista  (el Molar, Priorat, 1899 - ? )  Compositor i organista

C

B

58

Rebull i Torroja, Joan  (Reus, Baix Camp, 1899 – Barcelona, 1981)  Escultor

C

B

59

Rebullida, Pau de  (Fraga, Baix Cinca, 1664 - Minama, Costa Rica, 1709)  Missioner caputxí

F

B

60

Rec, pla del cap de  Altiplà del Pirineu axial, al mun. de Lles (Baixa Cerdanya)

C

G

61

Recasens i Comes, Josep Maria  (Tarragona, 1918 - )  Historiador

C

B

62

Recasens i Girol, Sebastià  (Barcelona, 1863 – Madrid, 1933)  Metge

C

B

63

Recasens i Mercadé, Eduard  (Barcelona, 1884 - París, França, 1931 ?)  Polític i financer

C

B

64

Recasens i Mercadé, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1893 – Barcelona, 1965)  Financer i escriptor. Formà part del grup modernista de Reus, entorn dels germans Vidal, i publicà obres de teatre, com Maria Agna (1907) i El cego Simó (1913). Intervingué en el Banc de Catalunya com a promotor. Escriví al "Diario de Barcelona", fou mecenes d'escriptors i d'estudiosos de l'alguerès durant la postguerra i publicà Escritos (1956), de caire sobretot econòmic.

C

B

65

Recasens i Mercadé, Josep  (Reus, Baix Camp, 1883 – 1954)  Polític

C

B

66

Recasens i Vives, Daniel  (Tarragona, 1954 - )  Lingüista

C

B

67

Recatí, el  Antic estany del mun. de València (Horta), contigu a l'Albufera (amb la qual es comunicava a través de l'Alacantí), entre les goles del Perelló i del Perellonet, vora la costa (platja del Recatí), a l'extrem meridional del municipi.

V

G

68

Recco, Giuseppe  (Nàpols, Itàlia, 1634 – Alacant, Alacantí, 1695)  Pintor. Membre d'una família d'artistes. Introduït a l'art pel naturalista Baschenis, aviat evolucionà cap a composicions barroques i decorativistes. Artista destacat dins l'escola napolitana, treballà a la cort de Madrid. Conreà la pintura de flors i natures mortes.

V

B

69

Recerques  (Barcelona, 1970 - )  Publicació d'història moderna i contemporània

C

R

70

Recerques del Museu d'Alcoi  (Alcoi, Alcoià, 1992 – 1998)  Revista d'arqueologia

V

R

71

Reclot, serra del  Alineació muntanyosa (1.053 m alt) de les Valls del Vinalopó

V

G

72

Recognoverunt Proceres  (Barcelona, 1284)  Privilegi concedit per Pere II de Catalunya-Aragó

C

P

73

Recolta  Veïnat del mun. de Besalú (Garrotxa)

C

G

74

Recompensa del Trabajo, La  (Llucmajor, Mallorca, 1901 – jul 1936)  Societat de resistència dels sabaters

B

P

75

Reconco, serra del  Massís muntanyós (1.206 m alt), a la comarca de l'Alcoià

V

G

76

Reconque, el  Riu, afluent dretà del riu de La Hoz, al mun. d'Aiora (Vall de Cofrents)

V

G

77

Reconxet  Antic poble del mun. de Vilallonga de la Safor (Safor)

V

G

78

Recopilacions Catalanes  (Catalunya, ? )  Nom de les tres compilacions

C

L

79

Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto, rei de la Gran Bretanya  (Oxford ?, Anglaterra, 1736)  Opuscle polític publicat amb peu d'impremta d'Oxford (possiblement fals) i adreçat a Jordi I d'Anglaterra. El document recordava al sobirà anglès el pacte de Gènova (1705), entre Catalunya i Anglaterra, i l'incompliment per part d'aquesta, al tractat d'Utrecht (1713), del seu compromís de defensar la preservació de les constitucions de Catalunya, abolides per Felip V. El document intentava d'aprofitar una conjuntura internacional favorable: la signatura de la pau entre Felip V i l'imperi després de les guerres d'Itàlia, en les quals Anglaterra havia fet costat a Carles IV, i és un dels darrers ressons del cas dels Catalans.

U

L

80

Recreo i Jardí del Parnàs i Muses Catalanes  (Catalunya, s. XVII)  Manuscrit

C

L

81

Recs, els  Veïnat del mun. de l'Escala (Alt Empordà)

C

G

82

Rector de Bellesguard, el  Sobrenom del poeta Joan Bonaventura de Gualbes

C

B

83

Rector de Vallfogona, el  Nom popular del poeta Francesc Vicenç Garcia i Torres

C

B

84

Rectoria, la  Barri de la vila de Banyuls de la Marenda (Vallespir)

N

G

85

Rectoria, la  Subcomarca de la comarca de la Marina Alta

V

G

86

Rectoria, la  Barri del poble de Begues (Baix Llobregat)

C

G

87

Rectoria de Sant Pau, la  Veure> Sant Pau de Casserres (Casserres de Berguedà, Berguedà)

C

G

88

Recull  (Blanes, Selva, 1920 – s. XX)  Publicació fundada per Salvador Cornellà

C

R

89

Redención  (Alcoi, Alcoià, 26/feb/1921 - 12/set/1923)  Setmanari anarquista

V

R

90

Redier, A.  (Perpinyà, 1817 - Melun, França, 1892)  Rellotger

N

B

91

Reding, Theodor  (Schwyz, Suïssa, 1755 – Tarragona, 1809)  Militar

C

B

92

Redó, Bernat  (País Valencià, s. XIV)  Draper

V

B

93

Redó, estany  Estany de capçalera de la ribera de Sant Nicolau, a Espot (Pallars Sobirà)

C

G

94

Redó, estany  Estany de capçalera de la Noguera Ribagorçana, a Viella (Vall d'Aran)

C

G

95

Redó, pla  Partida i caseria del mun. de Vila-real (Plana Baixa), al límit amb el terme de Betxí.