1

2

1

Ria  Despoblat de l'antic terme de Serra de la Calderona, al mun. de Serra de Portaceli (Camp de Túria). Antic lloc de moriscs, despoblat el 1609, fou repoblat el mateix any, però desaparegué definitivament al llarg del s. XVII. En resta una torre en ruïnes.

V

G

2

Rià i Sirac  Municipi del Conflent: 12,82 km2, 384 m alt, 1.126 hab (1999). Situat al centre de la comarca, al sud-oest de Prada, vora la Tet. La població viu de l'agricultura: els conreus, que s'estenen vora el riu, produeixen cereals i vinya els de secà, i fruites (pomes, peres, cireres i albercocs) els irrigats. Ramaderia de bestiar boví, oví i cabrum. Serradores i indústria de la construcció. Experimentà un creixement tot al llarg del s. XX (776 hab el 1931, 982 el 1962, 1.017 el 1990). La capital del municipi és Rià, el nucli més antic del qual, dit la Lliçà, està situat a la confluència de la Tet amb la riera del Callau, i resta unit mitjançant un pont al barri de Pont de Rià, on foren instal·lats uns alts forns dedicats a la indústria metal·lúrgica.

N

M

3

Rialb, baronia de  Jurisdicció senyorial de Catalunya, que el s. XVI pertanyia als Alentorn

C

H

4

Rialb, el  Afluent dretà del Segre, Neix a la serra de Boumort, entre l'altiplà del pla de Llet i la roca de Senyús, dins l'antic mun. de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell), i que, després de drenar la vall dels Prats, s'obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua (Pallars Jussà), on s'inicia un llarg congost que limita, en gran part, l'Alt Urgell amb el Pallars Jussà i la Noguera. Després de rebre, per l'esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu col·lector entre Miralpeix i Gualter.

C

G

5

Rialb, el  Curs d'aigua de la parròquia d'Ordino (Andorra)

A

G

6

Rialb, Guillem Bernat de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

7

Rialb, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1710 a Ramon de Vilana-Perles i Camarasa

C

H

8

Rialb, pantà de  Pantà de les comarques de l'Alt Urgell i la Noguera

C

G

9

Rialb, pla de  Petit eixamplament de la vall del Freser, a la comarca del Ripollès

C

G

10

Rialb de Noguera  Municipi del Pallars Sobirà: 63,0 km2, 725 m alt, 533 hab (1999)

C

M

11

Rialbo, el  Veure> Berasti, riu de (Llessui, Pallars Jussà)

C

G

12

Rialbo, el  (o barranc de Llert, o de Sant Adrià) Riu, afluent esquerrà de l'Éssera, a la comarca de la Ribagorça. Neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l'antic comtat de Ribagorça. Després de travessar un extrem de l'antic municipi de Merli i rebre, per l'esquerra, el barranc d'Espluga que davalla de la Vall de Lierp, s'uneix al seu col·lector, aigua avall de Campo. (DBA)

F

G

13

Rialles  (Terrassa, Vallès Occidental, 1972 - )  Moviment

C

C

14

Rialp  Veure> Rialb de Noguera  (Pallars Sobirà)

C

G

15

Rialp, baronia de  Títol de Catalunya, concedit el 1925 a Claudi Rialp i Navinés

C

H

16

Rialp, Lluís de  Pseudònim del poeta i compositor Lluís Soler

C

B

17

Rialp i Casas, Francesc  (Barcelona, 1928 – 1979)  Erudit cinematogràfic

C

B

18

Rialp i de Safont, Ramon de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

19

Rials  Masia i antic terme del mun. de Camprodon (Ripollès)

C

G

20

Riambau, Francesc  (Eivissa, 1704 – Madrid, 1770)  Escripturista i poliglot

B

B

21

Riambau, Joan  (Eivissa, 1689 – Madrid, 1755)  Jurista

B

B

22

Riambau, Pere  (Barcelona, s. XV – s. XVI)  Forjador

C

B

23

Riard  Caseria (1.029 m alt) del mun. de Lladurs (Solsonès)

C

G

24

Riard  Veure> Rard (Bages de Rosselló, Rosselló)

N

G

25

Riard, el  Veure> Rard, el (Rosselló)

N

G

26

Riart i Mitjavila, Francesc  (Barcelona, 1893 - ? )  Escriptor

C

B

27

Riba, comtat de la  Títol de Catalunya (s. XIX-1880), concedit a Ignasi Plana i Montcada

C

H

28

Riba, la  Veure> Sant Climent de la Riba (Lluçà, Osona)

C

G

29

Riba, la  Veure> Sant Esteve de la Riba (Viladonja, Ripollès)

C

G

30

C

M

31

Riba, la  Antiga quadra del mun. de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)

C

G

32

Riba, Robert de la  Veure> Sans i Balsells, Joan

C

B

33

Riba, Sant Martí de la  Veure> Sant Martí de la Riba (Elna, Rosselló).

N

G

34

Riba, Sant Martí de la  Veure> Sant Martí de la Riba (Millars, Rosselló).

N

G

35

Riba d'Ebre, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1693 a Josep Serra i Dòria

C

H

36

Riba i Arderiu, Jordi  (Barcelona, 1921 – 1996)  Enginyer tèxtil

C

B

37

Riba i Arderiu, Oriol  (Barcelona, 1923 - )  Geòleg

C

B

38

Riba i Bracons, Antoni  (Barcelona, 1886 – 1954)  Dibuixant i gravador

C

B

39

Riba i Bracons, Carles  (Barcelona, 23/set/1893 – 12/jul/1959)  Escriptor i humanista

C

B

40

Riba i d'España, Santiago de  (Barcelona, s. XIX - ? , 1939)  Polític

C

B

41

Riba i Gabarró, Josep  (la Pobla de Claramunt, Anoia, 1928 - )  Historiador

C

B

42

Riba i Garcia, Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, 1859 – Barcelona, 1932)  Escultor

C

B

43

Riba i Garcia, Carles  (Tortosa, Baix Ebre, 1870 – Barcelona, 1941)  Escultor. Germà d'Antoni. És autor de talles en fusta remarcables. Fou de formació autodidacta i producció escassa.

C

B

44

Riba i Lledó, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, 1848 – Barcelona, 1904)  Jurista i publicista

C

B

45

Riba i Martí, Francesc  (Igualada, Anoia, 1899 – Barcelona, 1971)  Compositor i crític musical

C

B

46

Riba i Picamoixons, comtat de la  Títol de Catalunya, concedit el 1847 a Manuel Bretón

C

H

47

Riba i Romeva, Pau  (Palma de Mallorca, 7/ago/1948 - )  Músic i cantant. El 1968 aparegueren els seus dos primers discos de country-folk (Taxista i Noia de porcellana) i amb Jordi Pujol fundà el duet Pau i Jordi i després s'integrà al Grup de Folk. El 1969 evolucionà cap al rock, adoptant una imatge provocadora i rebel que ha provat de mantenir en el temps. D'entre els seus discos sobresurten Dioptria 1 (1969), Dioptria 2 (1970), Electròccid, àcid, alquimístic xoc (1975) i De Riba a Riba (1993), amb textos del seu avi Carles Riba. (SC)

B

B

48

Ribafeta, mas de  Masia de la parròquia de la Maçana (Andorra)

A

G

49

Ribagorça, bisbat de  Veure> Roda, bisbat de (Franja de Ponent)

F

H

50

Ribagorça, comtat de  Territori de la Franja de Ponent

F

H

51

Ribagorça, la  Regió històrica de la Franja de Ponent

F

G

52

Ribagorça, la  Comarca de la Franja de Ponent: 1.836,6 km2, 6.963 hab (1999), capital: Benavarri

F

O

53

Ribagorça, vegueria de  (Catalunya, s. XIII – s. XIV)  Antiga demarcació administrativa

C

H

54

Ribalaiga, Jaume  (Barcelona, 1925 - )  Ceramista

C

B

55

Ribalera, la  Vall de la comarca del Pallars Jussà, al límit amb l'Alt Urgell

C

G

56

Ribalta, Antoni  (Barcelona, 1861 - Sabadell, Vallès Occidental, v 1931)  Pedagog

C

B

57

Ribalta, Francesc  (Solsona, Solsonès, 1565 – València, 1628)  Pintor

C

B

58

Ribalta, Pere  (País Valencià, s. XIII – s. XIV)  Mariner i corsari

V

B

59

Ribalta, Xavier  (Tàrrega, Urgell, 1943 - )  Autor i intèrpret de cançons

C

B

60

Ribalta i Clos, Josep  (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1890 – Barcelona, 1966)  Escriptor

C

B

61

Ribalta i Pelayo, Joan  (Madrid, 1596/97 – València, 1628)  Pintor

V

B

62

Ribamala  Torrent i espadat de la comarca del Ripollès

C

G

63

Riba-roja  Antic lloc del mun. de la Masó (Alt Camp), esmentat encara el segle XIX

C

G

64

Riba-roja, baronia de  (Riba-roja de Túria, Camp de Túria, s. XIV - )  Jurisdicció senyorial dels Riu-sec

V

H

65

Riba-roja de Túria  Municipi del Camp de Túria: 57,7 km2, 100 m alt, 12.250 hab (1999)

V

M

66

Riba-roja d'Ebre  Municipi de la Ribera d'Ebre: 100,02 km2, 76 m alt, 1.377 hab (1999). Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb el Segrià, vora l'Ebre, a l'extrem llevantí de l'embassament de Riba-roja. El terme s'estén a banda i banda del riu. S'hi conrea gran part del territori, i es dediquen a l'agricultura de secà (oliveres, vinya i cereals) més de les tres quartes parts del total conreat. Els regatges, derivats de l'Ebre, fan possibles els conreus de regadiu (hortalisses i fruiters). La indústria es limita a la derivada de l'agricultura. Ramaderia de bestiar boví, porcí i oví, granges d'aviram. Central elèctrica a l'embassament de Riba-roja. La població que a la primeta meitat del s. XX experimentà una forta devallada, es duplicà a partir del 1950 a conseqüència de la construcció del pantà, però des del 1965 ha tornat a devallar fortament. Àrea comercial de Móra d'Ebre. (SC)

C

M

67

Ribas, Antoni  (Illes Balears, s. XX)  Sindicalista socialista

B

B

68

Ribas, comtat de  Títol de les Balears, concedit el 1904 a Bartomeu Joan i Ribas

B

H

69

Ribas, Núria  (Terrassa, Vallès Occidental, 1933 – Barcelona, 1964)  Cantatriu

C

B

70

Ribas i Andreu, Ramon  (Barcelona, 1938 - )  Grafista

C

B

71

Ribas i Anguera, Josep  ( ? , 1866 – 1909)  Ebenista

C

B

72

Ribas i Bertran, Marià  (Mataró, Maresme, 1902 – 1996)  Arqueòleg, historiador i dibuixant

C

B

73

Ribas i Carreras, Joan  (l'Havana, Cuba, 1875 - Blanes, Selva, 1913)  Escriptor

C

B

74

Ribas i Casas, Josep Maria  (Barcelona, 1899 - Montornès del Vallès, Vallès Oriental, 1959)  Arquitecte

C

B

75

Ribas i Fort, Josep  (Castellvell, Baix Camp, 1830 - Barcelona ?, 1897)  Ebenista

C

B

76

Ribas i Gallard, Gabriel Marià  (Palma de Mallorca, s. XIX)  Eclesiàstic

B

B

77

Ribas i Margarit, Josep  (Barcelona, s. XVIII)  Arquitecte

C

B

78

Ribas i Mujal, Dídac  (Manresa, Bages, 1922 - )  Metge

C

B

79

Ribas i Oliver, Antoni  (Palma de Mallorca, 1845 – 1911)  Pintor

B

B

80

Ribas i Perdigó, Manuel  (Barcelona, 1859 – 1927)  Metge

C

B

81

Ribas i Piera, Antoni  (Barcelona, 27/oct/1935 - 3/oct/2007)  Realitzador cinematogràfic

C

B

82

Ribas i Piera, Manuel  (Barcelona, 1925 - )  Arquitecte

C

B

83

Ribas i Planas, Ramon  (Terrassa, Vallès Occidental, 1850 – Barcelona, 1923)  Gravador

C

B

84

Ribas i Prats, Antoni  (Palma de Mallorca, 1883 - son Marroig, Deià, Mallorca, 1931)  Pintor

B

B

85

Ribas i Quintana, Bonaventura  (Barcelona, 1830 – 1903)  Eclesiàstic, arxiver i escriptor

C

B

86

Ribas i Reig, Òscar  (Sant Julià de Lòria, Andorra, 1936 - )  Empresari i polític

A

B

87

Ribas i Ribas, Benet  (Barcelona, 1735 - Sant Benet de Bages, Bages, 1812)  Arxiver

C

B

88

Ribas i Ribas, Enric  (Vigo, Galícia, 1870 - el Masnou, Maresme, 1935)  Cirurgià

C

B

89

Ribas i Ribas, Rafael  (Catalunya, s. XIX)  Actor

C

B

90

Ribas i Rius, Ramon  (Barcelona, 1903 – 1983)  Pintor

C

B