Ros - Rosselli

BLOC DE DADES CAT

CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

INICI Efemèrides el Col·leccionista Enllaços Col·laboració Visites 2006 Visites 2007 Bibliografia

Anterior INICI Primària Següent

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:    Ros ]    [ Ros i D ]    [ Rosam ]    [ Rosem ]    [ Rosi ]    [ Rossell, N ]

Des de  Ròs  fins a  Rosselles, mas de

 

descripció

1

2

1

Ròs  Veure> Arròs (Arròs i Vila, Vall d'Aran)

C

G

2

Ros, Alexandre Domènec de  (Lleida, s. XVII – Madrid, 1656)  Escriptor polític. Fou protonotari apostòlic i degà de l'església de Tortosa. Escriví l'opuscle Abeja barberina, elogi al papa Urbà VIII, imprès a Roma el 1639. En esclatar la guerra dels Segadors es mostrà partidari de Felip IV. És autor de Cataluña desengañada. Discursos políticos, obra publicada a Nàpols el 1646, i de Representación a Felipe IV a nombre del Principado confesando su rebelión, que restà inèdita.

C

B

3

Ros, Antoni  (Perpinyà, s. XVII)  Jurisconsult. Pertanyent a la noble família perpinyanesa. Era oïdor de l'Audiència de Catalunya. És autor de diversos escrits jurídics, un d'ells estampat a Barcelona el 1651 i dedicat al rei Felip IV.

N

B

4

Ros, Felip  (Barcelona, s. XVI – s. XVII)  Mestre argenter. Aplicà en moltes de les seves obres la tècnica de cartutx. És autor del reliquiari de Sant sebastià i Sant Fabià (1611), i de l'Àngel de la plaça del Blat (1616), així com del reliquiari de Sant Jordi, d'argent esmaltat, per a la capella del sant al palau de la Generalitat (1626).

C

B

5

Ros, Francesc  (Girona, 1557 - Cranganor, Índia, 1642)  Missioner jesuïta. El 1575 ingressà al noviciat, a la província eclesiàstica d'Aragó, però féu els estudis de sacerdot a l'Índia. Treballà entre els cristians de Malabar; ensenyà teologia, caldeu i siriac al seminari de Vaypicota; acompanyà l'arquebisbe de Goa en la visita pastoral de la regió, etc. L'any 1601 fou nomenat primer bisbe de ritu llatí a Angamala, i en traslladà la seu a Cranganor en ésser elevada a arquebisbat. És autor d'un catecisme en malabàric que després traduí al siríac.

C

B

6

Ros, Jaume  (Barcelona, s. XV)  Ciutadà. Fou conseller de la ciutat el 1462, quan començava la guerra contra Joan II. Era membre de la comissió que negocià el bescanvi de presoners caiguts en poder de l'enemic durant el setge de la Força de Girona. L'11/gen/1463 fou nomenat vocal de la Junta de Guerra i el 18 de febrer membre de l'encarregada de la recuperació de presoners. Era un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que no seria acceptada per aquest.

C

B

7

Ros, Maria  (València, ? - ? )  Cantatriu

V

B

8

Ros, Pere  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Argenter

C

B

9

Ros, Ramon  (Tàrrega, Urgell, s. XIV)  Jurisconsult

C

B

10

Ros, vescomtat de  Títol de Catalunya, concedit el 1856 a Antoni Ros i d'Olano

C

H

11

Ros d'Eroles, El  Sobrenom del militar carlí Bartomeu Porredon

C

B

12

Ros d'Ursino, Pere  ( ? , s. XIV)  Metge

C

B

13

Ros i Artigas, Josep  (Vilassar de Dalt, Maresme, 23/des/1907 - )  Escriptor

C

B

14

Ros i Batllevell, Vicenç  (Martorell, Baix Llobregat, 1883 – 1970)  Industrial

C

B

15

Ros i Bofarull, Joaquim  (Barcelona, 1906 – 1991)  Escultor

C

B

16

Ros i Cebrian, Fèlix  (Barcelona, 1912 - Istambul, Turquia, 1974)  Escriptor

C

B

17

Ros i Delpàs, Agustí de  (Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1742 - d 1793)  Militar

N

B

18

Ros i Delpàs, Joan de  (Perpinyà, 1759 - ? , d 1820)  Cavaller de Sant Joan

N

B

19

Ros i Delpàs, Josep de  (Perpinyà, 1755 – Barcelona, 1837)  Cavaller de Sant Joan

N

B

20

Ros i d'Olano, Antoni  (Caracas, Veneçuela, 1808 – Madrid, 1886)  Militar i escriptor. Resident a Catalunya des del 1814. De tendència liberal moderada, prengué part en la primera guerra carlina. A la primera guerra d'Àfrica (1859), assolí el grau de tinent general i el títol de marquès de Guad-el-Jelú. Fou ministre en diversos governs. Escriví les memòries Episodios militares (1883) i les obres literàries: El doctor Lañuela (1863), Cuentos estrambóticos (1868-77) i, juntament amb Espronceda, la comèdia Ni tío ni sobrino (1834,), entre d'altres.

E

B

21

Ros i Gros, Joan  (Lloret de Mar, Selva, 1887 - ? )  Polític republicà

C

B

22

Ros i Güell, Antoni  (Barcelona, 1878 - Badalona, Barcelonès, 1954)  Pintor

C

B

23

Ros i Hebrera, Carles  (València, 1703 – 1773)  Escriptor

V

B

24

Ros i Hombravella, Jacint  (Barcelona, 1934 - )  Economista

C

B

25

Ros i Leconte, Ernest  (Madrid, 1912 – Barcelona, 1985)  Eclesiàstic

C

B

26

Ros i Marbà, Antoni  (Barcelona, 1937 - )  Director d'orquestra

C

B

27

Ros i Medrano, Manuel  (Orense, Galícia, 1756 - Tortosa, Baix Ebre, 1821)  Prelat

C

B

28

Ros i Pardo, Samuel  (València, 1905 – Madrid, 1945)  Escriptor

V

B

29

Ros i Sabaté, Joaquim  (Barcelona, 1936 - )  Escultor

C

B

30

Ros i Vila, Josep Maria  (Barcelona, 1899 - s. XX)  Arquitecte. Fou nomenat arquitecte municipal a Cardedeu (Vallès Oriental). Membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Fou professor de l'Escola d'Arquitectura. Ocupà el deganat del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. També ha destacat com a aquarel·lista. (DBA)

C

B

31

Rosa de Reus, Edicions de la  (Reus, Baix Camp, 1952)  Col·lecció

C

L

32

Rosa dels Vents, Biblioteca de la  (Barcelona, 1936 – 1938)  Col·lecció d'obres literàries

C

L

33

Rosa Sensat, Institució  Veure> Escola de Mestres Rosa Sensat

C

C

34

Rosal, colònia  Colònia tèxtil del mun. de Berga (Berguedà)

C

G

35

Rosalmonte, marquesat de  Títol de Nàpols (Itàlia), concedit el 1745 a Albert Cao de Benós

U

H

36

Rosamont  Despoblat del mun. de Quatretonda (Vall d'Albaida). En resta la seva església.

V

G

37

Rosanes  Gran casal fortificat del mun. de la Garriga (Vallès Oriental)

C

G

38

Rosanes, Berenguer de  Falsa filiació de Berenguer Sunifred, arquebisbe de Tarragona

C

B

39

Rosanes, Berenguer de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

40

Rosanes, Berenguer de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

41

Rosanes, castell de  Antic castell (252 m alt) de la comarca del Baix Llobregat

C

G

42

Rosanes, Galceran de  ( ? , s. XIV - d 1418)  Cavaller

C

B

43

Rosanes, Galceran de  ( ? , s. XIII)  Noble

C

B

44

Rosanes, Guillem de  (Catalunya, s. XIII)  Noble. El 1217 era castellà de Rosanes, i sembla que al seu temps el castell passà a la família com a propietat.

C

B

45

Rosanes, Hug de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

C

B

46

Rosanes, Miquel  (Vic, Osona, s. XIX)  Escriptor

C

B

47

Rosanes, Roger de  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

48

Rosari, estany de  Altre nom de l'estany de la coma de Baciver (Gil, Pallars Sobirà)

C

G

49

Rosas, Andreu  (Ciutadella, Menorca, 1817 – 1857)  Escriptor

B

B

50

Roseland Musical  (Barcelona, 1983 - )  Companyia de dansa

C

C

51

Rosell i Jané, Ferran  (Tarragona, 1882 - ? , s. XX)  Metge

C

B

52

Rosell i Sanuy, Joan  (Àger, Noguera, 1936 - )  Geòleg

C

B

53

Roselló i Blanch, Pere  (Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà, 1898 - Ginebra, Suïssa, 1970)  Pedagog. Es graduà a l'Escola Superior del Magisteri de Madrid. El 1919 anà a estudiar amb Claparède i Bovet. Tornà a Espanya, on fou nomenat director de la Secció de Psicologia de l'Institut d'Orientació Professional de Madrid. L'any 1948 fou nomenat professor de pedagogia comparada de la Universitat de Ginebra, feina que compartí amb el secretariat de la Unesco i amb la codirecció del Boreau International d'Educació de Ginebra.

C

B

54

Roselló i Prados, Josep Maria  (Palma de Mallorca, 1835 – Madrid, 1872)  Gravador en acer

B

B

55

Rosembach, Joan  (Heidelberg, Alemanya, s. XV – Barcelona, 1530)  Tipògraf

C

B

56

Roser, el  Santuari del mun. de Reus (Baix Camp)

C

G

57

Roser Vell, el  Antic santuari del mun. de Pollença (Mallorca Septentrional)

B

G

58

Roseret, el  Barri de la ciutat d'Illa (Rosselló)

N

G

59

Roseret, el  Capella del mun. de Puig-reig (Berguedà)

C

G

60

Rosers, els  Barri del mun. de l'Esquirol (Osona), dit abans els Rampins

C

G

61

Rosers, Josep  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Abat de Poblet (1694- ? )

C

B

62

Roses  Municipi de l'Alt Empordà: 45,87 km2, 5 m alt, 12.408 hab (1999)

C

M

63

Roses, golf de  Golf de la costa, a la comarca de l'Alt Empordà

C

G

64

Rosés, Josep  (Barcelona, 1791 – 1836)  Organista i compositor

C

B

65

Roses, monestir de  Abadia benedictina del mun. de Roses (Alt Empordà)

C

G

66

Rosés, Pau  (Catalunya, s. XVII)  Compositor

C

B

67

Rosés, setge de  (Roses, Alt Empordà, 24/nov/1794 - 3/feb/1795)  Acció bèl·lica de la Guerra Gran

C

H

68

Rosés, setge de  (Roses, Alt Empordà, 6/nov/1808 - 5/des/1808)  Setge de la Guerra del Francès

C

H

69

Roses de Llobregat  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Llobregat  (Baix Llobregat)

C

G

70

Roset  Despoblat del mun. de Vilada (Berguedà)

C

G

71

Roset  Masia del mun. de Sant Ferriol (Garrotxa)

C

G

72

Roset i Badí, Josep  ( ? , s. XIX)  Canonge de Tortosa

C

B

73

Roseta  Despoblat, al nord del poble de Manuel (Ribera Alta). Era una antiga alqueria islàmica del terme de Castelló de la Ribera.

V

G

74

Rosic, Pau  (Catalunya, s. XVIII - ? , s. XIX)  Baix

C

B

75

Rosich, Joan  (Barcelona, s. XX – 1963)  Cantant

C

B

76

Rosich i Catalan, Antoni  (Barcelona, 1896 – 1958)  Escriptor

C

B

77

Rosquellas i Alessas, Jaume  (Barcelona, 1897 – 1978)  Poeta i autor teatral

C

B

78

Rosquelles, Miquel  ( ? , s. XVII – Barcelona, 1684)  Compositor

C

B

79

Rosquilles i Magrinyà, Jaume  (Barcelona, 1901 – Mèxic, 1976)  Anarco-sindicalista

C

B

80

Ross, Pacià  (Barcelona, s. XIX)  Dibuixant i pintor

C

B

81

Rossell  Municipi del Baix Maestrat: 74,9 km2, 504 m alt, 1.111 hab (1999)

V

M

82

Rossell, Antoni  (Terrassa, Vallès Occidental, s. XVII - Poblet, Conca de Barberà, 1680)  Abat de Poblet

C

B

83

Rossell, farga d'en  Antiga farga de la parròquia de la Maçana (Andorra)

A

G

84

Rossell, Francesc  (Santa Coloma de Centelles, Osona, v 1590 - Montserrat, Bages, 1634)  Músic

C

B

85

Rossell, Francesc  (Barcelona, v 1630 - Montserrat, Bages, 1676)  Músic

C

B

86

Rossell, Jeroni  ( ? , s. XVIII)  Frare jerònim

C

B

87

Rossell, Joan  (Catalunya, s. XVIII - Toledo, Castella, 1780)  Músic

C

B

88

Rossell, Joan Francesc  (Barcelona ?, s. XVI - d 1641)  Metge

C

B

89

Rossell, Josep  (Catalunya, s. XIX)  Eclesiàstic

C

B

90

Rossell, Josep  (Barcelona, s. XVII)  Frare cartoixà

C

B

91

Rossell, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1707 a Jaume Rossell

C

H

92

Rossell, Nicolau  (Palma de Mallorca, 1314 – 1362)  Dominicà, inquisidor general i cardenal

B

B

93

Rossell, Pere  (País Valencià, s. XV)  Notari

<