Sed - Seh

BLOC DE DADES CAT

CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

INICI Efemèrides el Col·leccionista Enllaços Col·laboració Visites 2006 Visites 2007 Bibliografia

Anterior INICI Primària Següent

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:    Sed ]    [ Segal ]    [ Segarra i ]    [ Segre ]    [ Segui ]    [ Segura ]

Des de  Seda de Barcelona SA, La  fins a  Seguró, el

 

descripció

1

2

1

Seda de Barcelona SA, La  (Barcelona, 1925 - )  Empresa industrial tèxtil, productora de fibres artificials i sintètiques domiciliada a Barcelona i amb factories al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) i Alcalá de Henares (Madrid). El capital inicial era propietat en un 57,5% de la companyia holandesa Akzo NV i comptava amb la col·laboració tècnica de l'empresa holandesa NV Research Arnehm. Participà en diverses companyies, entre les quals: Cyanenka SA, Shappe Tex SA, Iberenk. Era l'empresa tèxtil més important d'Espanya; l'any 1977 comptava amb un volum de vendes d'11.494 milions de ptes. i una plantilla de 4.006 obrers.

C

N

2

Sedano, Alonso de  (Burgos ?, Castella, s. XV)  Pintor

E

B

3

Sedasser, Antoni  (Barcelona, s. XV - ? , v 1460)  Mestre de l'Escola Lul·liana de Barcelona

C

B

4

Sedaví  Municipi de l'Horta del Sud: 1,93 km2, 9 m alt, 8.287 hab (1999)

V

M

5

Sedaví, ducat de  Títol del País Valencià, concedit el 1802 a Antoni de Barrades i Baeza

V

H

6

SEDEC  Sigla del Servei d'Ensenyament del Català.

C

C

7

Sèdilo, marquesat de  Títol de Sardenya (Itàlia), concedit el s. XVI a Jeroni de Cervelló i Piccolomini

U

H

8

Sedó  (ant: Sadaó; ort trad: Cedó) Poble del mun. de Torrefeta i Florejacs (Segarra), a la dreta del Sió. De la seva església parroquial depenia la de Cardosa. El lloc és esmentat el 1099 en l'acte de consagració de l'església de Guissona. El 1379 pactà el veïnatge amb Cervera. Fou lloc reial.

C

G

9

Sedó, colònia  Antiga colònia tèxtil del mun. d'Esparreguera (Baix Llobregat)

C

G

10

Sedó i Guichard, Lluís A.  (Madrid, 1873 – Barcelona, 1952)  Industrial i polític

C

B

11

Sedó i Pàmies, Antoni  (Reus, Baix Camp, s. XIX – Barcelona, 1902)  Industrial i polític

C

B

12

Sedó i Peris-Mencheta, Alfred  (Barcelona, 1901 – 1983)  Industrial i polític

C

B

13

Sedó i Peris-Mencheta, Joan  (Barcelona, 1908 – 1966)  Industrial i erudit

C

B

14

Sedret  Veure> Sant Pere de Sedret (la Tor de Querol, Alta Cerdanya).

N

G

15

Segadell, el  Riu dels mun. de Pardines i Ribes de Freser (Ripollès), afluent esquerrà del Freser

C

G

16

Segadors, avalot dels  (Barcelona, 12/jun/1636)  Tumult

C

H

17

Segadors, Els  (Catalunya, 1640)  Cançó popular i himne nacional

C

C

18

Segadors, Guerra dels  (Catalunya, 1640 – 1652)  Aixecament seccessionista

C

H

19

Segala i Estalella, Josep  (Barcelona, 1862 – 1934)  Farmacèutic i publicista

C

B

20

Segalà i Estalella, Lluís  (Barcelona, 1873 – 1938)  Hel·lenista

C

B

21

Segalà i Estalella, Manuel  (Barcelona, 1868 – 1932)  Metge. Germà de Josep i Lluís. Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892. Fou metge de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l'Acadèmia d'Higiene de Barcelona. Fou col·laborador de "La Renaixença" i d'un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación (1894, tesi doctoral), Notes sobre l'anestèsia 1898), Lactancia mercenaria en Barcelona (1898), Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet (1901), etc.

C

B

22

Segalers  Antiga masia del mun. d'Oristà (Osona)

C

G

23

Segan  Caseria del mun. del Pont de Claverol (Pallars Jussà), fins al 1969 del terme d'Hortoneda de la Conca, entre la serra de Boumort i el Montpedrós.

C

G

24

Seganta  Poble del mun. d'Estopanyà (Baixa Ribagorça)

F

G

25

Segarra  Nom d'una ciutat romana, situada al mun. de Prats de Rei (Anoia)

C

H

26

Segarra  Barri de la ciutat de Sueca (Ribera Baixa)

V

G

27

Segarra, Adjutori  ( ? , s. XVII)  Militar

C

B

28

Segarra, Arnau de  (Barcelona, v 1210 - v 1270)  Frare dominicà, filòsof i inquisidor

C

B

29

Segarra, colònia  Colònia industrial del mun. de la Vall d'Uixó (Plana Baixa)

V

G

30

Segarra, Francesc de  (Lleida, s. XVII – Perpinyà, 1688)  Polític

C

B

31

Segarra, Jaume  (Reus, Baix Camp, v 1480 – 1543)  Pintor

C

B

32

Segarra, Jaume  (Alacant ?, s. XVI – València, 1596)  Professor de medicina

V

B

33

Segarra, la  Comarca de Catalunya: 721,4 km2, 17.732 hab (1999), capital: Cervera

C

O

34

Segarra, la  Nom tradicional de l'altiplà central de Catalunya

C

G

35

Segarra, riu  Curs d'aigua intermitent, a l'Alt Maestrat, el Baix Maestrat i la Plana Alta

V

G

36

Segarra de Gaià  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Queralt  (Conca de Barberà)

C

G

37

Segarra i de Baldric, Josep de  (Valls, Alt Camp, 1724 – Barcelona, 1784)  Historiador

C

B

38

Segarra i Escarraguell, Francesc  (Vilassar de Mar, Maresme, 1809 – 1876)  Mestre d'aixa

C

B

39

Segarra i Iracheta, Joan  (Barcelona, 1927 - )  Futbolista. Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca abans d'ingressar al F.C. Barcelona, on dugué a terme una llarga, regular i eficaç permanència fins a la seva retirada; jugà normalment de defensa o volant esquerre. Fou molts anys capità de l'equip. Internacional des del 1951, jugà amb la selecció espanyola 28 partits, fins al 1962.

C

B

40

Segarra i Malla, Ireneu  (Ivars d'Urgell, Urgell, 1917 - )  Músic

C

B

41

Segarra i Roca, Araceli  (Lleida, 1971 - )  Alpinista

C

B

42

Segarra i Vergés, Tomàs (Traiguera, Baix Maestrat, 1846 - Tortosa, Baix Ebre, 1895) Militar i guerriller carlí

V

B

43

Segarres Altes, les  Poble del mun. de Lasquarri (Ribagorça)

F

G

44

Segarres Baixes, les  Poble (780 m alt) del mun. de Tolba (Ribagorça)

F

G

45

Segàrria  Antic castell i terme del mun. de Benimeli (Marina Alta)

V

G

46

Segarró, el  Masia i hostal del mun. d'Albocàsser (Alt Maestrat)

V

G

47

Segart  Municipi del Camp de Morvedre: 6,62 km2, 265 m alt, 210 hab (1999)

V

M

48

Segili  Caseria del mun. de Benidoleig (Marina Alta)

V

G

49

Segimon i Cisa, Pere  (Barcelona, 1904 – 1976)  Pintor

C

B

50

Segó, vall de  Sector de la comarca del Camp de Morvedre

V

G

51

Segona Germania  (País Valencià, 1693)  Revolta pagesa

V

H

52

Segorb  Veure> Sogorb (Alt Palància).

V

G

53

Segorb  Districte, al sud de la ciutat de Xixona (Alacantí).

V

G

54

Segovia, Rosita (Rosa Balcells i Font)  (Barcelona, 1926 - )  Ballarina

C

B

55

Segre, departament del  (Catalunya, 1812 – 1814)  Un dels quatre departaments

C

H

56

Segre, el  Riu que neix al circ de la Culassa (Llo, Alta Cerdanya) fins a Mequinensa (Baix Cinca)

N

G

57

Segrelles i Albert, Josep  (Albaida, Vall d'Albaida, 1885 – 1969)  Il·lustrador i pintor. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, amb Antoni Caba. Excel·lí sobretot en la il·lustració a l'aquarel·la; també féu retaules (Ontinyent, Albaida) i retrats. Fou membre corresponent de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

V

B

59

Segrià  ( ? , s. XIII – Lleida, 1259)  Frare franciscà

C

B

60

Segrià, el  Comarca de Catalunya: 1.395,2 km2, 164.760 hab (1999), capital: Lleida

C

O

61

Segú i Marcé, Domènec  (Barcelona, 1911 - )  Oboista

C

B

62

Segudet  Veure> Cegudet (Ordino, Andorra)

A

G

63

Seguer  Despoblat del mun. de Cirat (Alt Millars)

V

G

64

Seguer  Llogaret, al sud del terme de Santa Perpètua de Gaià (Conca de Barberà)

C

G

65

Seguer, Marià  (València, v 1698 – 1759)  Metge

V

B

66

Seguereny  Despoblat del mun. d'Algemesí (Ribera Alta)

V

G

67

Segueró  Veure> Agaró, s' (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà)

C

G

68

Segueró  Poble del mun. de Beuda (Garrotxa)

C

G

69

Seguers de Sant Pere  Poble i antiga quadra del mun. dels Prats de Rei (Anoia)

C

G

70

Seguí, Arnau  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Militar

C

B

71

Seguí, Berenguer  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Militar

C

B

72

Seguí, Berenguer  ( ? , s. XIV)  Militar

C

B

73

Seguí, Bernat  (Illes Balears, s. XIV - ? , v 1420)  Mercader

B

B

74

Seguí, Gaietà Ignasi  (Palma de Mallorca, 1800 - ? , s. XIX)  Jesuïta

B

B

75

Seguí, Guillem  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Militar

C

B

76

Seguí, Joan  (Illes Balears, s. XVI)  Teòleg lul·lista

B

B

77

Seguí, Joan  (Menorca, s. XVII)  Eclesiàstic

B

B

78

Seguí, Josep  (Camprodon, Ripollès, 1773 - Manila, Filipines, 1845)  Frare agustinià i missioner

C

B

79

Seguí, Pere  (Catalunya, s. XVI)  Numismàtic. Era doctor en filosofia. Fou rector dels estudis de Tortosa. És autor de les obres Notulae seu classificatorium, de caràcter filològic, i Selecta numismata antiqua, aquesta publicada a París el 1684.

C

B

80

Seguí i Palou, Bartomeu  (Pollença, Mallorca Septentrional, 1886 – 1976)  Pintor

B

B

81

Seguí i Rico, Josep Lluís  (València, 27/mar/1945 - )  Escriptor

V

B

82

Seguí i Riera, Miquel  (Barcelona, 1858 – 1923)  Editor i gravador

C

B

83

Seguí i Rubinat, Salvador "el Noi del Sucre"  (Tornabous, Urgell, 1886 – Barcelona, 1923)  Dirigent obrer

C

B

84

Seguí i Seguí, Tomàs  (Esporles, Mallorca Occidental, s. XX - )  Socialista

B

B

85

Seguí i Valls, Josep  (Alcoi, Alcoià, s. XIX)  Dirigent obrer internacionalista

V

B

86

Segur  Veure> Puig de Segur, el (la Pobla de Segur, Pallars Jussà)

C

G

87

Segur  Poble del mun. de Veciana (Anoia)

C

G

88

Segur, baronia de  (Veciana, Anoia, s. XIII)  Jursidicció senyorial que pertanyia als Calders

C

H

89

Segur de Calafell  Caseria i nucli turístic del mun. de Calafell (Baix Penedès)

C

G

90