descripció

Serradal, el  Partida costanera del mun. de Borriana (Plana Baixa)

V

G

Serradal, el  Caseria del mun. de Seva (Osona)

C

G

Serradell  Poble del mun. de Toralla i Serradell (Pallars Jussà)

C

G

Serradell, Bernat  (Vic, Osona, s. XII - v 1145)  Escriptor

C

B

Serradell, Isidre  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Llatinista

C

B

Serradellops, Sant Salvador de  Veure> Sant Salvador de Serradellops (Oristà, Osona)

C

G

Serrader, vall de  Coma de la vall de Boí (2.957 m alt), al mun. de Barruera (Alta Ribagorça)

F

G

Serradet, el  Veïnat del mun. de Sora (Osona)

C

G

Serrador, El  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat, 1792 - Benassal, Alt Maestrat, 1840)  Sobrenom del guerriller Josep Miralles

V

B

Serradui  Antic municipi, agregat el 1970 al d'Isàvena (Baixa Ribagorça)

F

M

Serragelada  Barri del mun. de Benidorm (Marina Baixa)

V

G

Serrahima, Joan  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Carmelità descalç

C

B

Serrahima i Bofill, Alfons  (Barcelona, 1906 – 1988)  Orfebre i argenter

C

B

Serrahima i Bofill, Joan  (Barcelona, 1905 – 1959)  Advocat i atleta

C

B

Serrahima i Bofill, Maurici  (Barcelona, 1902 – 1979)  Escriptor i polític

C

B

Serrahima i Bofill, Rafel  (Barcelona, 1910 - )  Pintor i orfebre

C

B

Serrahima i Camín, Lluís  (Sarrià, Barcelona, 1870 – Barcelona, 1951)  Advocat

C

B

Serrahima i Palà, Maurici  (Manresa, Bages, 1834 – Barcelona, 1904)  Advocat i jurista. Es col·legià a Barcelona el 1859, ciutat on ocupà l'assessoria jurídica de l'ajuntament durant trenta-cinc anys. Tingué alguns càrrecs econòmics. Es distingí entre els defensors del dret català. El seu prestigi professional fou elevadíssim. També conreà la pintura. Del 1891 al 1893 fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

C

B

Serrahima i Villavecchia, Lluís  (Barcelona, 19/ago/1931 - )  Escriptor

C

B

Serraïma  Antic territori del mun. de Sallent de Llobregat (Bages)

C

G

Serral, el  Barri, al nord del poble de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)

C

G

Serral, es  Barri de la vila de Puigpunyent (Mallorca Occidental)

B

G

Serralada Litoral Catalana  Unitat geomòrfica de Catalunya

C

G

Serralada Pre-litoral Catalana  Serralada de 280-320 km de llargària, a Catalunya

C

G

Serralavega, marquesat de  (Serra de Daró, Baix Empordà, 1928)  Denominació del comtat de Serra i Sant Iscle

C

H

Serrallach i Julià, Francesc  (Barcelona, 1899 - ? )  Uròleg

C

B

Serrallach i Mas, Leandre  (Barcelona, s. XIX – 1890)  Arquitecte

C

B

Serrallach i Mauri, Narcís  (Barcelona, 1875 – 1951)  Metge

C

B

Serrallo, el  Barri marítim de la ciutat de Tarragona (Tarragonès)

C

G

Serrallo, el  Barri, al nord de la vila de l'Alcúdia de Carlet (Ribera Alta)

V

G

Serrallo, el  Barri del Grau de Castelló de la Plana (Plana Alta)

V

G

Serrallonga  Municipi del Vallespir: 23,04 km2, 699 m alt, 238 hab (1999)

N

M

Serrallonga  Veïnat, al sud del poble de Sant Vicenç de Torelló (Osona)

C

G

Serrallonga  Santuari del mun. de Brunyola (Selva)

C

G

Serrallonga  Masia del mun. d'Alpens (Osona)

C

G

Serrallonga, Bernat Hug de  (Rosselló, s. XIII)  Magnat

N

B

Serrallonga, Bernat Hug de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

Serrallonga, Gueraua de  (Rosselló, s. XII)  Dama

N

B

Serrallonga, Joan de (Joan Sala i Ferrer)  (Viladrau, Osona, 1594 – Barcelona, 1634)  Guerriller

C

B

Serrallonga, Sant Pere de  Veure> Sant Pere de Serrallonga (Alpens, Osona).

C

G

Serrallonga i Calafell, Carme  (Barcelona, 1909 – 1997)  Pedagoga

C

B

Serrallonga i Guasch, Lluís  (Barcelona, 1895 – 1976)  Funcionari de l'administració local. Es doctorà en dret i en lletres i fou alt funcionari de la Mancomunitat de Catalunya i de l'ajuntament de Barcelona. Publicà, entre altres obres, un index de noms propis de la crònica de Muntaner, en col·laboració amb J.M. de Casacuberta, als "Estudis Universitaris Catalans" (1914), i el Vocabulari jurídic català (1934), amb Rafael Folch i Capdevila.

C

B

Serrallonga i Morer, Segimon  (Torelló, Osona, 3/des/1930 - )  Escriptor

C

B

Serralta  Antic terme del mun. d'Oliola (Noguera)

C

G

Serrano, Antoni  ( ? , s. XVII – Alacant, 1733)  Marí

V

B

Serrano, Enriqueta  (Barcelona, s. XX – 1958)  Cantatriu

C

B

Serrano, Felip  (el Puig de Santa Maria, Horta, s. XVII - Llombai, Ribera Alta, 1718)  Frare dominicà

V

B

Serrano, Jaume  (Castalla, Alcoià, 1740 - Cadis, Andalusia, 1799)  Frare mínim

V

B

Serrano i Belezar, Miquel  (València, s. XVIII – 1809)  Jurista i escriptor

V

B

Serrano i Calderó, Josep  (Fondarella, Segrià, 1899 - ? )  Investigador i eclesiàstic

C

B

Serrano i Cañete, Joaquim  (València, 1832 – 1892)  Metge i erudit

V

B

Serrano i Farrera, Sebastià  (Bellvís, Pla d'Urgell, 8/jul/1945 - )  Lingüista

C

B

Serrano i Morales, Josep Enric  (Algesires, Andalusia, 1851 – València, 1908)  Erudit i bibliòfil

V

B

Serrano i Peres, Tomàs  (Castalla, Alcoià, 1715 - Bolonya, Itàlia, 1784)  Eclesiàstic i escriptor

V

B

Serrano i Serra, Josep Miquel  (Barcelona, 1912 – 1982)  Pintor

C

B

Serrano i Simeón, Josep  (Sueca, Ribera Baixa, 1873 – Madrid, 1941)  Compositor

V

B

Serrano i Suñer, Ramon  (Cartagena, Múrcia, 1901 - Madrid ?, 2003)  Polític

E

B

Serrano y Vicens, Ramón  (Saragossa, Aragó, 1908 - )  Metge

E

B

Serrans, els  Comarca del País Valencià: 1.400,1 km2, 16.137 hab (1999), capital: Xelva

V

O

Serrans, porta de  Porta d'ingrés principal de la ciutat de València (Horta)

V

G

Serraperera  Barri perifèric de la ciutat de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

C

G

Serra-sanç  Poble (410 m alt) del mun. de Sallent de Llobregat (Bages)

C

G

Serra-seca  Veïnat, a l'oest del poble d'Olvan (Berguedà)

C

G

Serraspina  Antic terme despoblat del mun. de la Pobleta de Bellveí (Pallars Jussà)

C

G

Serrat  Poble del mun. de Queralbs (Ripollès)

C

G

Serrat  Poble (1.174 m alt) del mun. de la Vall de Lierp (Baixa Ribagorça)

F

G

Serrat, el  Poble (1.539 m alt) de la parròquia d'Ordino (Andorra)

A

G

Serrat, el  Masia i veïnat del mun. de Sant Pere de Torelló (Osona)

C

G

Serrat, el  Caseria del mun. de Prunet i Bellpuig (Rosselló)

N

G

Serrat de Calldetenes, el  Raval del mun. de Santa Eugènia de Berga (Osona)

C

G

Serrat de l'Ocata, el  Veïnat del mun. de l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental)

C

G

Serrat de Matamala, el  Veïnat, al sud de la vila de Sant Hilari Sacalm (Selva)

C

G

Serrat i Bonastre, Francesc d'Assís  (Barcelona, 1871 - ? , s. XX)  Diplomàtic

C

B

Serrat i Bonastre, Josep  (Barcelona, 1869 – 1946)  Enginyer industrial

C

B

Serrat i Fajula, Ramon  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1883 - Terrassa, Vallès Occidental, 1944)  Músic

C

B

Serrat i Puig, Esteve “Paxinc”  (Olot, Garrotxa, 1927 – 1997)  Pintor i gravador

C

B

Serrat i Teresa, Joan Manuel  (Barcelona, 1943 - )  Cantant

C

B

Serrate, Josep Maria  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1897)  Periodista

C

B

Serrateix  Poble (729 m alt) i cap del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà)

C

G

Serrateix, monestir de  Antiga abadia benedictina, al mun. de Viver i Serrateix (Berguedà)

C

G

Serratella, la  Partida costanera del mun. de Borriana (Plana Baixa), a ponent del Grau de Borriana.

V

G

Serratella, la  Municipi de la Plana Alta: 19,00 km2, 771 m alt, 92 hab (1999)

V

M

Serratosa  Masia del mun. de les Masies de Voltregà (Osona), dalt una serralada (cingles de Serratosa), a l'extrem occidental del terme.

C

G

Serratosa i Palet, Fèlix  (Barcelona, 1925 – 1995)  Químic

C

B

Serratosa i Queralt, Ramon  (Lleida, 1875 - Jerez de la Frontera, Andalusia, 1961)  Historiador

C

B

Serred i Mestre, Josep  ( ? , s. XIX – València, 1933)  Llibreter, editor i escriptor

C

B

Serrella, la  Massís muntanyós del País Valencià

V

G

Serrera, pic de la  Cim (2.914 m alt), a les parròquies de Canillo i Ordino (Andorra)

A

G

Serres, les  Poble (311 m alt) del mun. de Sant Martí de Llémena (Gironès)

C

G

Serres, les  Veïnat del mun. de Caçà de la Selva (Gironès)