1

2

1

Sist, Joan  ( ? , s. XIV – s. XV)  Escriptor i eclesiàstic

C

B

2

Sistema Bibliotecari de Catalunya  (Catalunya, ? - )  Conjunt organitzat de serveis bibliotecaris

C

C

3

Sistema Ibèric Valencià  Part del Sistema Ibèric, al País Valencià

V

G

4

Sister i Cubells, Joan Josep  (el Grau, València, 1828 - Venta la Encina, Castella, 1885)  Navilier

V

B

5

Sisternes i d'Oblites, Jeroni  ( ? , s. XVII – València, 1671)  Frare trinitari

V

B

6

Sisternes i Feliu, Manuel  (Castelló de la Plana, 1728 – Madrid, 1788)  Jurista

V

B

7

Sisteró  Poble del mun. de les Pallargues (Segarra)

C

G

8

Sistra, puig  Massís muntanyós (1.988 m alt) entre Llanars, Molló i Setcases (Ripollès)

C

G

9

Sistrells  Barri residencial obrer del mun. de Badalona (Barcelonès)

C

G

10

Sit, penya del  Cim (1.103 m alt) de la serra del Sit, termenal dels municipis de Montfort i Petrer (Vinalopó Mitjà). L'alineació muntanyosa, de direcció sud-oest - nord oest, separa les conques del Vinalopó i de la rambla de les Ovelles.

V

G

11

Sit, puig del  Un dels turons (110 m alt) que limita orogràficament el Camp de Morvedre i la Plana, a l'est de la vila d'Almenara (Plana Baixa), damunt l'estany d'Almenara.

V

G

12

Sitges  Municipi del Garraf: 43,67 km2, 11 m alt, 18.546 hab (1999)

C

M

13

Sitges, escola de  (Sitges, Garraf, fi del s. XIX – s. XX)  Grup de pintors paisatgistes

C

A

14

Sitges, Guillem  ( ? , s. XIV)  Frare franciscà

C

B

15

Sitges, les  Llogaret del mun. de Florejacs (Segarra)

C

G

16

Sitges de Burjassot, les  Antigues sitges de blat de la ciutat de València (Horta)

V

G

17

Sitges i de Vidal, Josep  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

C

B

18

Sitges i Grifell, Joan Blai  (Maó, Menorca, 1842 - Arnao, Astúries, 1919)  Historiador

B

B

19

Sitges Teatre Internacional  (Sitges, Garraf, 1991 - )  Festival de teatre

C

C

20

Sitjà i Pineda, Francesc  (Barcelona, 1880 – 1940)  Poeta

C

B

21

Sitjar, el  Veure> Bruguers (Gavà, Baix Llobregat)

C

G

22

Sitjar, el  Despoblat del mun. de Rabòs d'Empordà (Alt Empordà)

C

G

23

Sitjar, el  important masia i església del mun. de Freixenet de Camprodon (Ripollès)

C

G

24

Sitjar, pantà del  Pantà, als mun. d'Onda i Ribesalbes (Plana Baixa)

V

G

25

Sitjar, Pau de  (Estada, Ribagorça, Aragó, s. XVIII – Barcelona, 1831)  Bisbe de Barcelona

C

B

26

Sitjar, Pere  (Illes Balears, s. XV - Roma, Itàlia, s. XV)  Teòleg mercedari. Fou catedràtic de teologia a Lió i a la universitat de Barcelona. Ocupà el càrrec de vicari general de l'orde, residint a Roma.

B

B

27

Sitjar, Sebastià  Veure> Roure, Sebastià

C

B

28

Sitjar i Bulcegura, Joan  (Castell d'Aro, Baix Empordà, 1850 – 1899)  Poeta

C

B

29

Sitjar i Sobrevia, Miquel  (Barcelona, 1861 – 1910)  Metge. Tingué una actuació sobresortint dins l'excursionisme català. Col·laborà a revistes profesionals. És autor de treballs mèdics remarcables.

C

B

30

Sitjó i Carbonell, Jaume  (Valls, Alt Camp, s. XIII - Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1351)  Bisbe i escriptor

C

B

31

Siurana, Jaume  (València ?, s. XVI)  Poeta

V

B

32

Siurana, pantà de  Pantà (1965-74) del mun. de Cornudella de Montsant (Priorat)

C

G

33

Siurana, riu de  Curs d'aigua de la comarca del Priorat, afluent esquerrà de l'Ebre

C

G

34

Siurana de Prades  Poble (737 m alt) del mun. de Cornudella de Montsant (Priorat)

C

G

35

Siurana d'Empordà  Municipi de l'Alt Empordà: 10,50 km2, 33 m alt, 155 hab (1999)

C

M

36

Siurana i d'Ossó, Joan Baptista  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1786 - ? , s. XIX)  Militar i erudit

C

B

37

Siurana i Zaragoza, Antoni  (Lleida, 1943 - )  Polític

C

B

38

Siuranella  Morrot (809 m alt) de les muntanyes de Prades, a Cornudella de Montsant (Priorat)

C

G

39

Siuret  Poble del mun. de Vidrà (Ripollès)

C

G

40

Siurí i Navarro, Marcel·lí  (Elx, Baix Vinalopó, 1654 - Còrdova, Andalusia, 1731)  Teòleg

V

B

41

Sivatte i de Bobadilla, Maurici de  (Arenys de Mar, Maresme, 1901 – Barcelona, 1980)  Polític i advocat

C

B

42

Sivera, Mestre de Joan  ( ? , ? )  Pintor anònim

C

B

43

Sivilla i Gener, Tomàs  (Calella, Maresme, 1817 – Girona, 1906)  Bisbe i jurista

C

B

44

Slabý, Rudolf  (Cernovice, Bohèmia, Alemanya, 1885 - Praga, Txèquia, 1957)  Catalanòfil txec. Estudià filologia romànica i, sorprès per la guerra mundial viatjant per Espanya, s'establí a Barcelona (1914). Col·laborà a l'Enciclopèdia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual i d'altres. El 1926 tornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l'Estatut i l'obra cultural de la República Espanyola.

U

B

45

Slèvia, Fabià  Veure> Puigserver i Plana, Fabià

C

B

46

Smith i Marí, Ismael  (Barcelona, 1886 - Nova York, EUA, 1972)  Escultor i dibuixant

C

B

47

So  (Llenguadoc, França, s. XIII - ? )  Llinatge noble

U

B

48

So, Arnau (I) de  ( ? , s. XIII)  Castlà de So i de Queragut

C

B

49

So, Arnau (II) de  ( ? , s. XIII)  Castlà de So i de Queragut

C

B

50

So, Arnau (III) de  ( ? , s. XIII – 1308)  Senyor d'Évol, Saorra, Estavar i Eus

C

B

51

So, Bernat de  ( ? , s. XIV - d 1358)  Baró de Cortsavi i la Bastida

C

B

52

So, Estefania de  ( ? , s. XIII)  Muller de Bernat de Llo

C

B

53

So, Guillem de  (Llenguadoc, França, s. XIII - Conflent ?, 1308)  Noble. El més antic amb aquest cognom. Era fill de Bernat de Llo i d'una pubilla So, filla d'un Arnau, de la qual prengué el cognom. Aquest procedia del castell de So (avui Usson, a l'actual departament francès de l'Arieja), en territori llenguadocià. Rebé de Jaume I (1260) els llocs d'Èvol i Saorra, així com el castell d'Eus, al Conflent, la castellania de Puigbalador (Capcir) i la meitat del lloc d'Estavar (Cerdanya). El 1266 li eren cedits els castells de So i de Queragut. Assistí a l'homenatge prestat per Jaume II de Mallorca-Rosselló a Pere II el Gran (1278). Es veié embolicat a les lluites entre el seu nou rei, l'esmentat Jaume II, i els comtes de Foix, dels quals era també vassall. Casat amb Gueraua de Cortsaví, germana d'Arnau de Cortsaví, deixà diversos fills. El seu hereu principal fou l'anomenat Bernat.

N

B

54

So, Guillem de  (Conflent ? - Illes Balears ?, s. XIV)  Cavaller. El 1343 era castellà de la fortalesa de Pollença (Mallorca). Es negà a lliurar-la a Pere III, quan aquest havia envaït Mallorca, per desposseir Jaume III, i hagué de ser combatut.

C

B

55

So, Guillem de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Vescomte d'Évol

C

B

56

So, Joan (I) de  ( ? , s. XIII – 1347)  Segon vescomte d'Évol

C

B

57

So, Pere de  (Rosselló, s. XIV)  Noble

N

B

58

So i d'Aragall, Bernat (VI) de  ( ? , s. XIV – 1413)  Capità general de Conflent i Cerdanya

C

B

59

So i de Bulteró, Joan de  ( ? , s. XIV)  Marit de Margarida

C

B

60

So i de Castro  ( ? , ? )  Combinació de cognoms

N

B

61

So i de Castro, Elionor de  (Rosselló, s. XV)  Muller de l'almirall Bernat de Vilamarí

N

B

62

So i de Castro, Guillem Ramon de  (Rosselló, s. XV)  Vescomte d'Èvol

N

B

63

So i de Castro, Joan de  (Rosselló, s. XV)  Noble

N

B

64

So i de Castro, Joana  (Rosselló, s. XV)  Dama

N

B

65

So i de Cortsaví, Bernat (IV) de  ( ? , s. XIII – 1337)  Baró de Cortsaví

C

B

66

So i de Sagarriga, Blanca de  ( ? , s. XV)  Muller de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced

C

B

67

So i de Vilaragut, Berenguer (I) de  ( ? , s. XIV)  Vescomte d'Évol

C

B

68

So i de Vilaragut, Bernat de  (Conflent ?, v 1315 - ? , 1385)  Escriptor

N

B

69

So N'Alegre  Barri residencial i turístic de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

70

So N'Ametller  Barri de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

71

So N'Anglada  Caseria del mun. de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

72

So N'Armadans  Barri de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

73

So N'Espanyolet  Barri de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

74

So N'Oleu  Urbanització del mun. de Ciutadella (Menorca)

B

G

75

Soanyes  Municipi del Conflent: 4,81 km2, 860 m alt, 27 hab (1999)

N

M

76

Soberado, bosc de  Bosc del mun. de Gausac (Vall d'Aran)

C

G

77

Soberanas i Lleó, Amadeu-Jesús  (el Catllar de Gaià, Tarragonès, 21/mai/1938 - )  Filòleg i bibliògraf

C

B

78

Soberano i Mestres, Domènec  (Reus, Baix Camp, 1825 – s. XIX)  Pintor

C

B

79

Sobias, Pasqual  ( ? , s. XVII)  XII Abat quadriennal de Santes Creus

C

B

80

Sobirà  Despoblat del mun. de Gandia (Safor)

V

G

81

Sobirà, bordes de  Grup de bordes del mun. de Civís (Alt Urgell)

C

G

82

Sobirà de Santa Creu, el  Masia i important propietat (400 ha) del mun. d'Osor (Selva)

C

G

83

Sobirana  Caseria del mun. de Balsareny (Bages)

C

G

84

Sobiranes  Masia de l'antiga quadra de Sorerols, al mun. de Tavertet (Osona)

C

G

85

Sobirans  Caseria del mun. d'Arenys de Munt (Maresme)

C

G

86

Sobirans, estanys  Circ lacustre del mun. d'Angostrina (Alta Cerdanya)

N

G

87

Sobrànigues  Poble del mun. de Sant Jordi Desvalls (Gironès), al sector meridional del terme, a l'esquerra del Ter. El lloc pertangué al capítol de la seu de Girona.

C

G

88

Sobre Barea, Gonçal  (Barcelona, 1932 - )  Pintor

C

B

89

Sobrecastell  Poble (725 m alt) del mun. d'Areny de Noguera (Alta Ribagorça)

F

G

90

Sobregrau  Masia i església del mun. de Gallifa (Vallès Occidental)

C

G

91

Sobremonestero, serra de  Serra, entre Espot (Pallars Sobirà) i la Torre de Cabdella (Pallars Jussà)

C

G

92

Sobremunt  Municipi d'Osona: 13,64 km2, 879 m alt, 86 hab (1999)

C

M

93

Sobremunt, serra de  Alineació muntanyosa de la comarca d'Osona

C

G

94

Sobrequés, Tomàs  (Girona, 1888 - ? )  Músic

C

B

95

Sobrequés i Callicó, Jaume  (Girona, 1943 - )  Historiador i polític

C

B

96

Sobrequés i Vidal, Santiago  (Girona, 1911 – 1973)  Historiador

C