1

2

1

Taudell  Veure> Pobla d'en Taudell (Mont-roig del Camp, Baix Camp)

C

G

2

Taudou, Antoni  (Perpinyà, 1846 - París ?, s. XIX)  Compositor. Fou professor d'harmonia al Conservatori de París. És autor d'un concert de violí i de diverses obres simfòniques i per a orquestra de cambra.

N

B

3

Taula de Canvi  (Barcelona, set/1976 - des/1980)  Revista teòrico-política i cultural

C

R

4

Taula de Canvi  (Barcelona, 1401 - ? )  Banc públic

C

N

5

Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià  (València, 1976 - )  Institució

V

P

6

Taulada  Partida i caseria del mun. d'Amposta (Montsià)

C

G

7

Tauladella  Antic santuari del mun. de Florejacs (Segarra)

C

H

8

Taulat, el  Veure> Poblenou, el (Barcelona, Barcelonès)

C

G

9

Taulé i Pujol, Antoni  (Sabadell, Vallès Occidental, 1945 - )  Pintor. Ha experimentat amb una temàtica realista els valors de contrast de la llum i del color en una obra exposada a Sabadell (1966, Cerimonial Roig-Negre, 1970), a Barcelona (1973) i a París (1974).

C

B

10

Tauler i Palomeres, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 1879 – Barcelona, 1959)  Polític i advocat republicà

C

B

11

Taules de Parros, Es  Sector del mun. de Bagergue (Vall d'Aran)

C

G

12

Taulet i Vilaplana, Antoni  (Barcelona, 1862 - ? )  Escriptor

C

B

13

Taüll  Poble (1.495 m alt) del mun. de Barruera (Alta Ribagorça)

F

G

14

Taüll, Grup  (Barcelona, 1954 - )  Grup d'artistes

C

C

15

Tauló, Jaume  ( ? , s. XIX)  Gravador i impressor

C

B

16

Tauló, Josep  ( ? , s. XIX)  Gravador

C

B

17

Taurinyà  Municipi del Conflent: 14,50 km2, 545 m alt, 307 hab (1999)

N

M

18

Tauromàquia  (Barcelona, 1959)  Sèrie d'aiguatintes de Pablo Picasso

C

A

19

Taús  Antic municipi de l'Alt Urgell: 35,28 km2, 1.462 m alt

C

G

20

Taust, Joan  (València, 1328 – Sogorb, Alt Palància, 1427)  Prelat i frare mercenari

V

B

21

Tavascan  Poble (1.116 m alt) del mun. de Lladorre (Pallars Sobirà)

C

G

22

Tavern, Jeroni  (Catalunya, s. XVIII – Barcelona, s. XIX)  Científic. Fou militar durant la guerra napoleònica, que acabà amb el grau de capità. Retirat de la professió i resident a Barcelona, fou element actiu de l'Acadèmia de Ciències i Arts. Hi presentà treballs remarcables: Memoria sobre los ríos (1817), Memoria sobre la hornaguera llamada comunamente carbón de piedra y tierra (1818), Memoria sobre las ciencias naturales aplicadas a las necesidades del hombre y fenómeno de las artes (1819) i Memoria acerca del agua y sus propiedades físico-químicas (1820).

C

B

23

Taverner, A.  ( ? , s. XIII)  Jutge reial

C

B

24

Taverner i Ardenya, Feliu de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Eclesiàstic

C

B

25

Taverner i d'Ardena, Josep de  (Barcelona, 1670 – Girona, 1726)  Eclesiàstic

C

B

26

Taverner i d'Ardena, Oleguer de  (Catalunya, 1676 – Barcelona, 1727)  Noble i erudit. Com a hereu del seu llinatge matern adoptà el nom d'Ardena i Darnius, amb el qual és generalment conegut. Fou segon comte de Darnius i cinquè comte de les Illes en successió del seu germà Miquel Joan, i cavaller de l'orde de Sant Joan. Participà, com a coronel de cavalleria, en les lluites civils i efectuà missions diplomàtiques; però fou més important la seva feina de recerca històrica, principalment centrada sobre la genealogia i l'heràldica catalana (Adarga Catalana). Fou així mateix un cartògraf notable: Mapa de los condados de Rossellón y Cerdaña (Perpinyà 1707) i la seva obra mestra, el gran mapa del Principat de Catalunya, gravat el 1726 per Marc Lomelin.

C

B

27

Taverner i de Rubí, Francesc de  (Barcelona, s. XVII – 1697)  Polític

C

B

28

Taverner i de Rubí, Miquel Joan de  (Barcelona, s. XVII – Girona, 1721)  Eclesiàstic

C

B

29

Tavernera, torre  Masia del mun. de Vallromanes (Vallès Oriental), a l'esquerra de la riera de Vallromanes, al peu del turó on s'alcen les restes del castell de Sant Miquel de Montornès. Era una antiga domus o masia fortificada, reconstruïda el 1718. A la façana hi ha rajoles amb retrats i els escuts de les famílies que n'havien estat propietàries.

C

G

30

Tavernes Blanques  Municipi de l'Horta del Nord: 0,79 km2, 15 m alt, 8.406 hab (1999)

V

M

31

Tavernes de la Valldigna  Municipi de la Safor: 49,2 km2, 17 m alt, 16.300 hab (1999)

V

M

32

Tavèrnoles  Municipi d'Osona: 19,11 km2, 537 m alt, 269 hab (1999)

C

M

33

Tavèrnoles  Veure> Sant Romà de Tavèrnoles (Llavorsí, Pallars Sobirà)

C

G

34

Tavèrnoles, monestir de  >Sant Serní de Tavèrnoles (Anserall, Alt Urgell)

C

G

35

Tavertet  Municipi d'Osona: 32,17 km2, 870 m alt, 135 hab (1999)

C

M

36

Tavertet, Guillem de  (Tavertet, Osona, s. XII - Sant Pere de Casserres, Osona, 1233)  Canonge de Vic i bisbe

C

B

37

Tavi, baronia de  (Sicília, Itàlia, 1397)  Jurisdicció concedida a Bernat Berenguer de Perapertusa

U

H

38

Tayà, Bernat  (Elna, Rosselló, s. XVII - ? , 1699)  Frare jerònim

N

B

39

Tayà, Josep  ( ? , s. XIX)  Moblista

C

B

40

TBO  (Barcelona, 17/mar/1917 - 1988)  Setmanari infantil il·lustrat. Representà, en particular pel seu caràcter eminentment festiu i per donar predomini a les historietes dibuixades sobre la narració escrita, una innovació en el camp de les publicacions infantils. La seva primera època durà fins a la guerra civil. A la segona època, iniciada el 1941, hi van col·laborar excel·lents guionistes i dibuixants. Amb el temps el setmanari es guanyà també l'atenció del públic adult i el seu nom, en adaptació fonètica (tebeo), es generalitza per designar qualsevol revista infantil d'historietes, rivalitzant durant molt de temps amb la paraula còmic. El 1983 deixà de publicar-se i, després d'un intent breu per reaparèixer el 1986, va tornar a editar-se el 1988 sota la direcció de Víctor Mora.

C

R

41

Teatre Català, El  (Barcelona, 1912 – 1917)  Setmanari

C

R

42

Teatre de la Claca  Veure> Putxinel·lis Claca

C

C

43

Teatre de la Santa Creu  (Barcelona, 1587 - ? )  Sala d'espectacles

C

N

44

Teatre dels Camps Elisis  (Barcelona, 1853 - ? )  Teatre

C

N

45

Teatre Experimental Català  (Barcelona, 1962 - )  Formació teatral

C

C

46

Teatre Independent del CICF, Grup del  (Barcelona, 1967 - )  Formació teatral

C

C

47

Teatre Íntim  (Barcelona, 1898 - )  Empresa teatral

C

C

48

Teatre Líric - Sala Beethoven  (Barcelona, 1881 - ? )  Nom del Teatre dels Camps Elisis

C

N

49

Teatre Llatí, Cicle de  (Barcelona, 1958 – 1969)  Festival teatral

C

C

50

Teatre Lliure  (Barcelona, des/1976 - )  Companyia teatral

C

C

51

Teatre Lliure, Orquestra del  (Barcelona, 1985 - )  Orquestra

C

C

52

Teatre Medieval, Cicle de  (Barcelona, 1961 – 1969)  Festivals teatrals

C

C

53

Teatre-Museu Dalí  (Figueres, Alt Empordà, 1974 - )  Institució cultural

C

N

54

Teatre Nacional de Catalunya (TNC)  (Barcelona, 1989 - )  Teatre

C

N

55

Teatre Principal  (Palma de Mallorca, 1857 - )  Teatre

B

N

56

Teatre Principal de Barcelona  (Barcelona, 1847 - )  Nom oficial del Teatre de la Santa Creu

C

N

57

Teatre Principal de Maó  (Maó, Menorca, 1817 - )  Sala d'espectacles

B

N

58

Teatre Principal de València  (València, 24/jul/1832 - )  Sala d'espectacles

V

N

59

Teatre Viu  (Barcelona, 1956 - )  Formació teatral

C

C

60

Teatro Regional, Lo  ( ? , 1892 – 1902)  Setmanari d'informació teatral

C

R

61

Tébar, Ximo  (València, 1963 - )  Guitarrista, productor i compositor de jazz

V

B

62

Tec, el  Riu del litoral mediterrani, a la comarca del Vallespir

N

G

63

Tec, el  Municipi del Vallespir: 25,18 km2, 560 m alt, 84 hab (1999)

N

M

64

Tedberga  ( ? , s. X – 1003)  Comtessa d'Urgell

C

B

65

Tei, el  Sobrenom del guerriller Josep Tabescà.

C

B

66

Teià  Antic municipi del Maresme: 6,66 km2, 121 m alt

C

G

67

Teià, castell de  Veure> Taià, castell de (Serinyà, Pla de l'Estany).

C

G

68

Teià, pla de  Veure> Pla de Teià, el (Santa Maria de Besora, Osona).

C

G

69

Teide, Editorial  (Barcelona, 1942 - )  Editorial

C

N

70

Teix, puig des  Cim (1.062 m alt) del mun. de Deià (Mallorca Occidental), a la serra de Tramuntana

B

G

71

Teixé i Boldú, Ramon  (Barcelona, 1873 – 1926)  Forjador i repussador

C

B

72

Teixells, els  Masia i antic terme del mun. de Cambrils de Mar (Baix Camp)

C

G

73

Teixeta, coll de la  Depressió (546 m alt) de les comarques del Baix Camp i el Priorat

C

G

74

Teixidor, Domènec  (Barcelona ?, s. XVII - ? , 1737)  Músic

C

B

75

Teixidor, Jaume  (Arenys de Munt, Maresme, s. XVII - Sant Jeroni de la Murtra, Badalona, Barcelonès, 1665)  Compositor i frare jerònim

C

B

76

Teixidor, Josep  (Barcelona, s. XVII – 1722)  Impressor

C

B

77

Teixidor, Josep  (el Grau, València, 1694 – València, 1775)  Erudit

V

B

78

Teixidor, Josep  (Barcelona, s. XVIII – s. XVIII)  Impressor

C

B

79

Teixidor, Pere  ( ? , s. XIV – s. XV)  Pintor

C

B

80

Teixidor i Barceló, Josep  (Seròs, Segrià, 1750 – Múrcia, 1811)  Músic

C

B

81

Teixidor i Batlle, Josep  (Llers, Alt Empordà, 1920 – Barcelona, 1989)  Matemàtic

C

B

82

Teixidor i Busquets, Josep  (Barcelona, 1826 - Caldetes, Maresme, 1907)  Pintor

C

B

83

Teixidor i Comes, Joan  (Olot, Garrotxa, 8/abr/1913 – Barcelona, 1992)  Escriptor i editor

C

B

84

Teixidor i Cos, Joan  (Tortellà, Garrotxa, 1816 – Barcelona, 1885)  Naturalista

C

B

85

Teixidor i de Bellvís, Vicent  (Xàtiva, Costera, s. XVII)  Poeta

V

B

86

Teixidor i de Otto, Jordi  (València, 1941 - )  Pintor

V

B

87

Teixidor i Elias, Pere  (Figueres, Alt Empordà, 1892 - 1981)  Escriptor

C

B

88

Teixidor i Latorre, Felip  (Vic, Osona, s. XVIII - Albarrassí, Terol, Aragó, 1836)  Compositor

C

B

89

Teixidor i Martínez, Jordi  (Barcelona, 16/jul/1939 - )  Dramaturg. El 1968 guanyà el premi Josep Maria de Sagarra amb El retaule del flautista (estrenada el 1971 amb un gran èxit de públic), a la qual seguiren Mecano-Xou (1972), La jungla sentimental (1975), Dispara Flanaghan (1976), Rebombori 2 (1978), entre d'altres. Autor també de l'assaig El drama, espectacle i transgressió (1989).

C

B

90

Teixidor i Martínez, Ramon  (Perigús, Occitània, 1945 – Barcelona, 1999)  Actor i director teatral

C

B

91

Teixidor i Sastre, Feliu  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Polític

C

B

92

Teixidor i Torres, Josepa  (Barcelona, 1875 – 1914)  Aquarel·lista

C