descripció

Valls i Aguiló, Cristina  (Palma de Mallorca, 1901 – 1982)  Actriu

B

B

Valls i Areny, Lluís  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1927 - )  Pintor

C

B

Valls i Bofarull, Pere  (Igualada, Anoia, 1840 – Madrid, 1885)  Escenògraf

C

B

Valls i Bonet, Pau  (Reus, Baix Camp, 1814 – Barcelona, 1888)  Escriptor

C

B

Valls i David, Rafael  (Manises, Horta, 1851 – Alacant, 1906)  Enginyer industrial i escriptor

V

B

Valls i Duran, Pere  (Sabadell, Vallès Occidental, 1869 – Barcelona, 1935)  Músic

C

B

Valls i Galán, Francesc  (Barcelona, 1665 – 1747)  Compositor

C

B

Valls i Galí, Antoni  (Barcelona, 1798 – 1877)  Mestre d'obres

C

B

Valls i Geli, Cir  (Catalunya, s. XVIII – s. XIX)  Erudit

C

B

Valls i Gorina, Manuel  (Badalona, Barcelonès, 1920 – Barcelona, 1984)  Compositor i musicòleg

C

B

Valls i Huguet, Miquel  ( ? , s. XIX)  Pedagog

C

B

Valls i Jordà, Joan  (Alcoi, Alcoià, 1917 - )  Poeta

V

B

Valls i Martí, Nolasc  (Barcelona, 1888 - 1980)  Pintor

C

B

Valls i Oliva, Àlvar  (Barcelona, 25/abr/1947 - )  Poeta

C

B

Valls i Pallarola, Isidre  (Sallent de Llobregat, Bages, 1859 – Barcelona, 1933)  Industrial. El 1901 fundà la colònia Valls, al Bages.

C

B

Valls i Plana, Ramon  (Valls, Alt Camp, 1928 - )  Filòsof

C

B

Valls i Quer, Maurici  (Barcelona, 1904 - Olot, Garrotxa, 1992)  Pintor

C

B

Valls i Riera, Lluís Maria de  (Arenys de Mar, Maresme, 1856 – Barcelona, 1922)  Poeta

C

B

Valls i Ronquillo, Francesc d'A.  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1838 – Barcelona, 1894)  Pedagog

C

B

Valls i Subirà, Xavier  (Barcelona, 1923 - 2006)  Pintor

C

B

Valls i Taberner, Ferran  (Barcelona, 1888 – 1942)  Jurista i historiador

C

B

Valls i Taberner, Josep  (Barcelona, 1891 – 1967)  Industrial

C

B

Valls i Vicenç, Agustí  (Barcelona, 1860 – 1920)  Escriptor

C

B

Valls i Vicens, Josep Maria  (Barcelona, 1854 – 1907)  Escriptor

C

B

Valls-Taberner i Arnó, Fèlix  (Barcelona, 1919 – 1975)  Empresari

C

B

Vallsabollera  Veure> Vallcebollera  (Alta Cerdanya)

N

G

Vallsanta, la  Monestir de monges cistercenques, al mun. de Guimerà (Urgell)

C

G

Vallseca  Despoblat del mun. de Cervià de la Garrigues (Garrigues)

C

G

Vallseca, Gabriel de  (Barcelona, s. XV – Illes Balears, s. XV)  Cartògraf i pintor

C

B

Vallseca, Guillem de  (Barcelona, s. XIV - d 1412)  Doctor en lleis

C

B

Vallseca, Jaume de  ( ? , s. XIV)  Jurista

C

B

Vallseca, Lleonard de  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Cavaller

V

B

Vallsera  Despoblat del mun. dels Angles (Alta Cerdanya)

N

G

Vallserena  Vall del Montseny, als mun. de Sant Pere de Vilamajor i Vilamajor (Vallès Oriental)

C

G

Valltarga  Veure> Baltarga (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya).

C

G

Vallter  Estació d'esports d'hivern, al mun. de Setcases (Ripollès)

C

G

Vallterra  (Valtierra, Navarra, ? - ? )  Llinatge noble

E

B

Vallterra, Andreu de  (País Valencià, s. XIV)  Ambaixador de Pere III

V

B

Vallterra, Bernat Guillem de  (País Valencià, s. XIV)  Justícia major

V

B

Vallterra, Ènnec de  (València, v 1330 - Sogorb, Alt Palància, 1407)  Eclesiàstic i polític

V

B

Vallterra, Joan de  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Ambaixador

V

B

Vallterra, Joan de  (País Valencià, s. XV)  Bisbe de Tarassona

V

B

Vallterra, Joan de  (País Valencià, s. XV – 1470)  Primer baró de Torres Torres

V

B

Vallterra, marquesat de  Títol del País Valencià, concedit (1716) a Pere Vallterra de Blanes i Borja

V

H

Vallterra, Pere Eiximenis de  (País Valencià, s. XIII)  Noble

V

B

Vallterra de Blanes i de Borja, Pere  (País Valencià, s. XVII – 1733)  Marquès de Vallterra (1716)

V

B

Vallterra de Blanes i de Centelles, Vicent  (País Valencià, XVI)  Noble

V

B

Vallterra de Blanes i de Ribelles, Joan  (País Valencià, s. XVI – s. XVII)  Baró de Torres Torres

V

B

Vallterra de Blanes i de Vallterra, Jeroni  (País Valencià, s. XVI)  Fill de Vicent

V

B

Vallterra de Blanes i Martí, Josep  (País Valencià, s. XVII – València, 1659)  Cavaller

V

B

Vallterra de Blanes i Robles, Vicent  (País Valencià, s. XVII – 1669)  Lloctinent

V

B

Vallterra de Blanes, Joan  (País Valencià, s. XVI)  Noble

V

B

Vallterra i Ferrándiz de los Arcos, Damiata de  (País Valencià, s. XV)  Muller de Lluís de Vic

V

B

Vallterra i Ferrándiz de los Arcos, Elisabet de  (País Valencià, s. XV)  Muller de Francesc de Blanes

V

B

Valltorta, pintures del barranc de la  Conjunt de pintures rupestres de la Plana Alta i l'Alt Maestrat

V

G

Valltorta, rambla de la  Curs d'aigua intermitent, entre l'Alt Maestrat i la Plana Alta

V

G

Vallvanera, monestir de  Antic priorat benedictí (324 m alt), a Castell d'Aro (Baix Empordà). Situat a la muntanya de Vallvanera, a 3 km de la població, al nord. La seva història és molt confusa i desconeguda; hom creu que depenia del monestir de Sant Feliu de Guíxols, que existia el segle XV i que la seva església fou destruïda pels francesos el 1653. El culte passà després a la capella de Sant Cugat del Far, situada prop de l'antic Vallvanera, on es venerà fins al 1936 una imatge de Santa Maria de Vallvanera.

C

G

Vallvé i Ventosa, Andreu  (Barcelona, 1918 – 1979)  Escenògraf

C

B

Vallverd  Monestir cistercenc femení, al mun. d'Os de Balaguer (Noguera)

C

G

Vallverd  Poble (248 m alt) del mun. d'Ivars d'Urgell (Urgell)

C

G

Vallverd  Santuari de l'Alguer

G

Vallverd, baronia de  (Catalunya, 1863)  Jurisdicció senyorial confirmada a Josep Pere de Vic

C

H

Vallverd, portal de  Antic portal de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre), vora el riu Ebre, on hi havia la imatge de la Mare de Déu de Vallverd, força venerada (al començament del s. XVII encara hi havia una confraria de la Mare de Déu de Vallverd).

C

G

Vallverd de Queralt  Poble de l'antic mun. de Montbrió de la Marca (Sarral, Conca de Barberà)

C

G

Vallverdú i Aixalà, Josep  (Lleida, 9/jul/1923 - )  Escriptor i traductor

C

B

Vallverdú i Canes, Francesc  (Barcelona, 1/des/1935 - )  Escriptor

C

B

Vallvidrera  Antic poble del mun. de Barcelona (Barcelonès)

C

G

Vallvigil  Antiga quadra civil del mun. de Vilallonga de Ter (Ripollès)

C

G

Vallxeca  Veure> Vallseca (Cervià de les Garrigues, Garrigues)

C

G

Valmanya, Domènec de  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Cavaller

C

B

Valor i Calatayud, Ernest  (Alcoi, Alcoià, 1927 - )  Escriptor

V

B

Valor i Gisbert, Jordi  (Alcoi, Alcoià, 1939 - )  Pintor

V

B

Valor i Serra, Jordi  (Alcoi, Alcoià, 1908 - )  Escriptor

V

B

Valor i Vives, Enric  (Castalla, Alcoià, 22/ago/1911 – València, 2000)  Narrador i gramàtic

V

B

Valperga i Simó, Bartomeu  (Inca, Mallorca, s. XVI – Madrid, 1615)  Escriptor

C

B

Valrà  Veure> Sant Feliu del Racó (Castellar del Vallès, Vallès Occidental)

C

G

Valric  Masia i antic poble del mun. de Montescot (Rosselló)

N

G

Valserell  Veure> Balsareny de Segarra (Veciana, Anoia)

C

G

Valtà, Pere Lluís  ( ? , s. XV)  Escriptor

C

B

Valveralla  Poble del mun. de Ventalló (Alt Empordà)

C

G

Valverde  Rodal del mun. d'Elx (Baix Vinalopó), al sud-est de la ciutat, que conté les caseries de Valverde Alt i de Valverde Baix, aquesta, en part, dins el terme de Santa Pola. El 1914 fou erigida la parròquia de Santa Anna.

V

G

Valverde, José Maria  (Valencia de Alcántara, Castella, 1926 – Barcelona, 1996)  Escriptor

C

B

Van der Ploeg, Josep  (Barcelona, 1958 - )  Regatista

C

B

Vanacloig  Caseria del mun. de Xulella (Serrans)

V

G

Vancells i Illas, Segon  (Girona, s. XIX - ? )  Escultor

C

B

Vancells i Marquès, Josep  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1842 - Figueres, Alt Empordà, 1916)  Escriptor

C

B

Vancells i Puigcercós, Joan  (Guixers, Solsonès, s. XIX - Catalunya, s. XX)  Escultor. Era deixeble de Jeroni Suñol. Obtingué premis a les exposicions de Madrid dels anys 1881, 1884, 1892 i 1906. Una de les seves obres es al Museu d'Olot.

C

B

Vancells i Vieta, Joaquim  (Barcelona, 1866 – 1942)  Pintor

C

B

Vandellòs  Municipi del Baix Camp: 101,98 km2, 281 m alt, 4.348 hab (1999)

C

M

Vandellòs I i II, Centrals nuclears de  Centrals elèctriques instal·lades al mun. de Vandellòs (Baix Camp). Vandellòs I fou la primera nuclear de Catalunya, instalada el 1972, prop de la costa, al límit amb el Baix Ebre, de 500 MW de potència, que en els anys 90 començà a ser desmantellada, després d'haver patit diverses averies i problemes de funcionament. Al seu costat, s'hi instal·là la nova central Vandellòs II, de 1.000 MW, aprovada el 1976, que entrà en funcionament el 1988.

C

G