1

2

1

Virà  Municipi de la Fenolleda: 12,96 km2, 560 m alt, 29 hab (1999)

N

M

2

Viravens i Pastor, Rafael  (Alacant, 1836 – 1908)  Escriptor

V

B

3

Virca, Salomó ben  ( ? , s. XV)  Rabí i metge

C

B

4

Virella i Cassañes, Francesc  (Barcelona, 1856 – 1893)  Crític musical i advocat. En restar cec, escriví articles i altres treballs evocant els seus copiosos records de la vida musical. Obres seves són La ópera en Barcelona (Estudio histórico crítico) i Tabla cronológica de las óperas cantadas en Barcelona desde la reedificación de su Casa-teatro en 1788.

C

B

5

Virgili  Antiga quadra i caseria del mun. de la Riera de Gaià (Tarragonès)

C

G

6

Virgili, cala  Cala de la costa, al mun. de Manacor (Mallorca Oriental), al sud de cala Magraner

B

G

7

Virgili, Francesc  (Catalunya, s. XVI – s. XVII)  Prelat. Fou bisbe de Lleida del 1599 al 1620. Hi convocà dos sínodes. Promulgà constitucions d'importància.

C

B

8

Virgili, Pere  (Catalunya, s. XVII)  Abat de Poblet ( ? -1692)

C

B

9

Virgili i Bellver, Pere  (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1699 – Barcelona, 1776)  Cirurgià. Havent cursat estudis a França, el 1748 fundà el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Exercí una gran influència en el camp de la cirurgia espanyola i en el de la medicina en general. De les seves publicacions sobresurten Memoria sobre la brancotomía (1743) i Compendio del arte de partear (1765).

C

B

10

Virgili i Farrà, Lluís  (Manresa, Bages, 1925 - )  Director musical i pedagog

C

B

11

Virgili i Oliva, Jaume  (Barcelona, 1842 – 1907)  Actor

C

B

12

Virgili i Rodon, Carmina  (Barcelona, 1927 - )  Geòloga i estratígrafa

C

B

13

Virgília  (Catalunya, s. IX)  Filla de Dela d'Empúries

C

B

14

Viriol  Despoblat del mun. de Fraga  (Baix Cinca)

F

G

15

Virolai  (Montserrat, ? )  Himne religiós

C

C

16

Virolet  (Barcelona, 1922 – 1931)  Revista infantil

C

R

17

Virós  Grup de bordes i antic poble (1.250 m alt) del mun. d'Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà), al sud del terme, al vessant de l'esquerra de la vall Ferrera, sota el bosc de Virós. Hi ha les restes de l'antiga església parroquial de Sant Llíser, esmentada ja l'any 839.

C

G

18

Virós i Moyes, Josep  (Llessui, Pallars Sobirà, 1905 – Barcelona, 1987)  Advocat i escriptor

C

B

19

Virrangues  Despoblat, al sud-oest del terme de Borriana (Plana Baixa).

V

G

20

Virrei, torre del  Veure> Torre de Bava, la (l'Eliana, Camp de Túria)

V

G

21

Virrey y Mange, Pascual Francisco  (Las Pedrosas, Lleó, Castella, 1698 - València ?, v 1750)  Metge. Estudià a la universitat de València, on es doctorà i fou catedràtic. També fou metge de l'hospital general de la ciutat. Publicà obres de tema mèdic, com Tirocinimo práctico médico-químico-galénico (1737), Palma febril médico-práctica (1739) i Manual de cirugía práctica (1743), que foren reeditades.

V

B

22

Virtudes, Las  Llogaret i santuari del mun. de Villena (Alt Vinalopó)

V

G

23

Virtuts, les  (ant la Roca de la Virtut) Antic santuari del mun. d'Alcover (Alt Camp), situat damunt el cingle, dominant la vall del Glorieta. Eclesiàsticament depenia de l'Albiol. En aquest indret, dit la vall de Rascaç, del terme de Samuntà, s'alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins. El primer terç del segle XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del segle XIX. El 1894 foren duts a l'església de l'Albiol la imatge i el retaule.

C

G

24

Virués, Cristòfor de  (València, v 1550 - ? , 1609/14)  Poeta, dramaturg i militar

V

B

25

Visalibons  Poble del mun. de Torlarribera (Baixa Ribagorça)

F

G

26

Visedo i Moltó, Camil  (Alcoi, Alcoià, 1876 – 1958)  Arqueòleg

V

B

93

Visions de Guerra i de Reraguarda  (Catalunya, 24/abr/1937 - 30/oct/1937)  Quaderns d'informació gràfica

C

R

27

Visitació, Obra de la  (Barcelona, 1923 - )  Congregació de beneficiència

C

V

28

Viso i Añó, Salvador del  (València, 1800 – 1861)  Jurista

V

B

29

Víspera, La  (Barcelona, mar/1951 – nov/1951)  Periòdic mensual

C

R

30

Vista de Canòlic, coll de la  Depressió de les comarques de l'Alt Urgell i d'Andorra

C

G

31

Vistabella  Barri de la ciutat de Picanya (Horta)

V

G

32

Vistabella  Caseria del mun. d'Onil (Alcoià)

V

G

33

Vistabella  Llogaret del mun. de València (Horta)

V

G

34

Vistabella  Poble (140 m alt) del mun. de la Secuita (Tarragonès)

C

G

35

Vistabella  Veure> Micena (Otos, Vall d'Albaida)

V

G

36

Vistabella del Maestrat  Municipi de l'Alcalatén: 151,0 km2, 1.246 m alt, 467 hab (1999)

V

M

37

Vistalegre  Barri al nord de la ciutat de Mataró (Maresme), més enllà del cementiri municipal i del barri dels Molins, al camí de Valldeix.

C

G

38

Vistalegre  Barri de la ciutat de Castelldefels (Baix Llobregat)

C

G

39

Vistalegre  Barri de la ciutat de Manlleu (Osona), al sud de la població, dins un gran meandre que forma el riu Ter. És format per un grup de cases i xalets que s'estenen al llarg de la carretera de Vic a Manlleu, abans de travessar el pont del Ter. Ocupa també l'indret on hi hagué l'antiga capella de Sant Martí de la Roca, que es trobava prop de l'entrada del pont.

C

G

40

Vistalegre  Barri de la vila de Llombai (Ribera Alta), al nord del nucli urbà

V

G

41

Vita  Títol original de la Vida Coetània, obra de Ramon Llull

B

L

42

Vítiza  ( ? , s. VI - Constantinoble, Turquia, 543)  Rei ostrogot (535-39)

C

B

43

Vitòria i Miralles, Eduard  (Alcoi, Alcoià, 1864 – Barcelona, 1958)  Químic i religiós jesuïta. Entre els seus treballs sobresurten els titulats Los pesos moleculares, La catálisis química: sus teorías y aplicaciones en el laboratorio y en la industria, El acetileno: sus aplicaciones domésticas, industriales y científicas i Química del carbono.

V

B

44

Vittoria i Gastaldo, Vicent  (Dénia, Marina Alta, 1650 - Roma, Itàlia, 1712)  Pintor, gravador i escriptor

V

B

45

Viu, monestir de  Priorat benedictí del mun. de Viu de Llevata (Alta Ribagorça)

F

G

46

Viu, vall de  Vall de la comarca de l'Alta Ribagorça

F

G

47

Viu de Barravés  Veure> Viuet (Llesp, Alta Ribagorça)

F

G

48

Viu de Llevata  Antic municipi de l'Alta Ribagorça: 53,23 km2, 1.239 m alt

F

G

49

Viuda, rambla de la  Afluent esquerrà del Millars, entre l'Alcalatén, l'Alt Maestrat i la Plana Alta

V

G

50

Viuerri  Despoblat (1.337 m alt) del mun. de Montanui (Alta Ribagorça)

F

G

51

Viuet  Despoblat (1.115 m alt) del mun. del Pont de Suert (Alta Ribagorça). Fins al 1968 del terme de Llesp. Aturonat en un contrafort del tossal de Viuet (1.468 m at) que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana.

F

G

52

Viura i Rius, Xavier  (Barcelona, 1882 – 1947)  Poeta i autor teatral

C

B

53

Viure, Jofre de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Eclesiàstic

C

B

54

Viure d'Empordà  Veure> Biure d'Empordà (Alt Empordà)

C

G

55

Viusà i Camps, Manuel  (Barcelona, 1918 - París, França, 1998)  Pintor i gravador

C

B

56

Vivel  Veure> Viver (Alt Palància)

V

G

57

Vivelles  Veure> Sant Pere de Vivelles (Palafolls, Maresme)

C

G

58

Vivencs, els  Caseria del mun. de la Pobla de Claramunt (Anoia)

C

G

59

Viver  Municipi de l'Alt Palància: 49,95 km2, 562 m alt, 1.265 hab (1999)

V

M

60

Viver, Antoni  (Sant Esteve d'En Bas, Garrotxa, 1879 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1914)  Escriptor

C

B

61

Viver, baronia del  (Catalunya, 1901)  Títol concedit a Darius Rumeu i Torrent sobre la seva casa i santuari del Viver (Argentona). La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1929 al seu fill i segon titular, Darius Rumeu i Freixa. Continua en la mateixa família.

C

H

62

Viver, el  Santuari del mun. d'Argentona (Maresme)

C

G

63

Viver, el  Municipi de la Fenolleda: 12,89 km2, 440 m alt, 84 hab (1999) (occ: Lo Vivièr). De llengua occitana. Situat a la vall de la riera de la Matassa i dels seus afluents, per la dreta, que devallen del coll de l'Espinàs (1.050 m alt), que comunica aquesta vall amb l'alta vall de Sornià, a redós de les Corberes. El sector meridional del terme, el més muntanyós, és cobert de bosc i de matollar. Conreus de secà (vinya). Explotació forestal. Bestiar oví i boví. Explotació de pedreres de feldspat. El poble s'assenta en un coster que domina, per la dreta, la vall de la Matassa. Damunt el poble hi ha les restes de l'antic castell del Viver. Església parroquial de Santa Eulàlia. (SC) (GEC)

N

M

64

Viver, es  Barri dels afores de la ciutat d'Eivissa (Eivissa i Formentera)

B

G

65

Viver, es  Barri de la ciutat de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

66

Viver, marquesat de  (País Valencià, 1851)  Títol concedit a Ramona Zarzuela

V

H

67

Viver, reclau  Jaciment del Paleolític Superior, al mun. de Serinyà (Gironès)

C

H

68

Viver de Segarra  Poble del mun. de Sant Ramon de Portell (Segarra)

C

G

69

Viver de Serrateix  Poble (600 m alt) del mun. de Viver i Serrateix (Berguedà)

C

G

70

Viver i Aymerich, Pere  (Terrassa, Vallès Occidental, 1872 – 1917)  Pintor

C

B

71

Viver i Aymerich, Tomàs  (Terrassa, Vallès Occidental, 1876 – 1951)  Pintor

C

B

72

Viver i Serrateix  Municipi del Berguedà: 66,81 km2, 193 hab (1999), capital: Serrateix

C

M

73

Vivers  Despoblat del mun. del Campell (Llitera)

F

G

74

Vivers  Despoblat del mun. de Fígols de la Conca (Pallars Jussà)

C

G

75

Vivers  Municipi del Rosselló: 11,07 km2, 200 m alt, 128 hab (1999)

N

M

76

Vivers, Arnau de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Realitzà alguns serveis diplomàtics. En 1341 fou ambaixador a França per tractar de la tibantor produïda entre el regne de Mallorca i el senescal francès per la jurisdicció de Montpeller.

C

B

77

Vivers del Real, els  Jardí municipal de la ciutat de València (Horta)

V

G

78

Vives  (Catalunya, s. X – Barcelona, 995)  Bisbe de Barcelona (973-995). Successor de Pere. L'any 985 pogué escapar de la ciutat a l'ocasió de ser atacada i presa per Al-Mansur. Alliberada la capital, hi tornà, segurament ja des del 987, any en què la ciutat apareix lliure de sarraïns. Des anys després era començada la restauració del convent de Sant Pere de les Puel·les, destruït pels invasors. La restauració prosseguia el 992. Fou succeït per Aeci. No té el menor fonament històric la suposada arribada per mar de les restes de santa Madrona, en temps d'aquest prelat.

C

B

79

Vives, Albert  (Lleida, Segrià, 1926 - )  Pintor. Es donà a conèixer en una exposició que féu el 1958. Ha exposat a França. Conreà un informalisme líric, que hom ha relacionat amb certes obres de J. Fautrier i d'A. Tàpies.

C

B

80

Vives, Alfons  ( ? , s. XVI)  Militar

C

B

81

Vives, Antoni  ( ? , s. XIX)  Compositor

C

B

82

Vives, Francesc  (Barcelona, s. XVIII – 1784)  Pintor

C

B

83

Vives, Guillem  ( ? , s. XIV – s. XV)  Religiós

C

B

84

Vives, Jaume  ( ? , s. XIX)  Puntaire i brodador

C

B

85

Vives, Jaume Joan  (Palma de Mallorca, 1624 – 1708)  Eclesiàstic

B

B

86

Vives, Jeroni  (Benassal, Alt Maestrat, 1612 - ? , 1654)  Frare dominicà

V

B

87

Vives, Joan  ( ? , s. XVI)  Diplomàtic i escriptor

C

B

88

Vives, Joan  (Barcelona, 1883 - )  Clarinetista

C

B

89

Vives, Josep  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Pintor

C

B

90

Vives, Martí  (Prada, Conflent, 1905 - )  Pintor

N

B

91

Vives, Miquel  ( ? , s. XV)  Funcionari

C

B

92

Vives, turó d'en  Cim (759 m alt) culminant del Montnegre, entre el Maresme i el Vallès Oriental

C

G