1

2

1

Xàbia  Municipi de la Marina Alta: 68,41 km2, 50 m alt, 25.365 hab (1999). Al litoral, entre el Montgó i el puig de Benitatxell. Els conreus més estesos són la vinya (que es dedica fonamentalment a l'obtenció de panses) i els cereals, seguits dels garrofers i els conreus d'horta. Hi predominen les explotacions agràries petites. Avicultura i pesca. Pedreres. Indústria d'adobs, fabricació de materials per a la construcció i indústria derivada de la pesca (conserves) i de l'agricultura (obtenció de panses i fabricació d'embalatges). Hi és important el turisme, que, de fet, s'ha convertit en la primera font de riquesa. Població en ascens. La vila és d'origen islàmic; església parroquial de Sant Bartomeu, gòtica. Antic monestir de Sant Jeroni. Àrea comercial de Gandia.

V

M

2

Xacarella  Municipi del Baix Segura: 12,37 km2, 23 m alt, 1.540 hab (1999)

V

M

3

Xacarelleta  Despoblat del mun. de Xacarella (Baix Segura)

V

G

4

Xacó, Pau  ( ? , s. XIX)  Escultor

C

B

5

Xalabarder i Puig, Conrad  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1899 – Barcelona, 1979)  Metge

C

B

6

Xalabarder i Serra, Eduard  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, s. XIX - ? , 1922)  Metge

C

B

7

Xalamera  Caseria i antic lloc del mun. de Benifallet (Baix Ebre)

C

G

8

Xalans  Municipi de la Vall de Cofrents: 93,26 km2, 511 m alt, 1.098 hab (1999)

V

M

9

Xalma, Pere  ( ? , s. XIX)  Compositor

C

B

10

Xaló  Municipi de la Marina Alta: 34,56 km2, 189 m alt, 2.001 hab (1999)

V

M

11

Xaloc  (Mèxic, 1964 - )  Revista cultural

M

R

12

Xam  Pseudònim del dibuixant Pere Quetglas i Ferrer

C

B

13

Xambó, Josep  (Vic ?, Osona, s. XVII - Tortosa, Baix Ebre, 1708)  Arquitecte

C

B

14

Xambó, Pau  ( ? , s. XVIII - Tortosa, Baix Ebre, 1755)  Arquitecte

C

B

15

Xamena i Fiol, Pere  (Felanitx, Mallorca, 1918 - )  Prevere i historiador

B

B

16

Xammar, Benet Gabriel  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

17

Xammar, Francesc  (Barcelona, s. XVII)  Polític

C

B

18

Xammar, Joan Pau  Veure> Xetmar i de Sala, Joan Pau

C

B

19

Xammar, Ramon  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

C

B

20

Xammar, Ramon  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

C

B

21

Xammar i Puigventós, Eugeni  (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1973)  Periodista

C

B

22

Xancó i Creixell, Ernest  (Barcelona, 1917 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1993)  Violoncel·lista

C

B

23

Xanguet, Lo  (Barcelona, 1865 – 1874)  Almanac

C

R

24

Xara  Antiga alqueria del mun. d'Alcúdia de Mallorca (Mallorca Septentrional)

B

G

25

Xara, la  Despoblat del mun. de Simat de Valldigna (Safor)

V

G

26

Xara, la  Llogaret (26 m alt) del mun. de Dénia (Marina Alta)

V

G

27

Xarabau  Veïnat del mun. de Maçanet de la Selva (Selva), situat al sector septentrional del terme, pròxim al de Sils.

C

G

28

Xaraco  Veure> Xeraco (Safor).

V

G

29

Xarafull  Municipi de la Vall de Cofrents: 103,1 km2, 586 m alt, 947 hab (1999). Situat al límit amb Castella, a la zona de parla castellana, al centre de la comarca, a les vores del riu de la Hoz. Es conrea una petita part del territori (cereals, oliveres i vinya). Al regadiu hi ha hortalisses i fruiters. Boscos i ramaderia ovina. Vila d'origen islàmic, al peu de l'antic castell hi ha l'església parroquial de Santa Caterina, del s. XVII.

V

M

30

Xarc  Una de les cinc parts o termes de l'illa d'Eivissa en època musulmana, al mun. de Santa Eulària del Riu, que correspon al quartó de Santa Eulària.

B

H

31

Xarea, la  Antic raval de la ciutat de València (Horta)

V

G

32

Xargay i Pagès, Emília  (Sarrià de Ter, Gironès, 1927 - )  Pintora i escultora

C

B

33

Xarlet  Barri de la població de Canovelles (Vallès Oriental)

C

G

34

Xarpolar, serra del  Sector de la serra de l'Albureca, entre els mun. de les Planes de la Baronia (Comtat) i la Vall de Gallinera (Marina Alta).

V

G

35

Xarquia, la  Partida i despoblat del mun. d'Antella (Ribera Alta). Era una antiga alqueria d'època musulmana, que el 1331 posseïa Martí de Blava. Es despoblà a causa de les riuades del Xúquer, i la seva població donà origen al lloc d'Antella.

V

G

36

Xarraca  Ample cala del mun. de Sant Joan de Labritja (Eivissa)

B

G

37

Xarracó  Vénda del mun. de Sant Joan de Labritja (Eivissa)

B

G

38

Xarrant  Enclavament (4 ha) del mun. de Llanera de Ranes (Costera)

V

G

39

Xarrell, el  Caseria del mun. de Castalla (Alcoià)

V

G

40

Xarrié, Francesc  (Barcelona, 1792 – 1866)  Teòleg i predicador

C

B

41

Xarrié i Mirambell, Domènec  (Premià de Dalt, Maresme, 1909 – 1984)  Pintor i restaurador

C

B

42

Xarrié i Rovira, Josep Maria  (Barcelona, 1943 - )  Restaurador

C

B

43

Xarriera, Antoni  (Banyoles, Gironès, 1785 - ? , s. XIX)  Compositor

C

B

44

Xarxa Cultural  (Catalunya, abr/1977 - )  Entitat

C

C

45

Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP)  (Catalunya, s. XX - )  Associació que agrupa els hospitals catalans que no pertanyen a l'Institut Català de la Salut. Els hospitals de la XHUP estan dedicats, però, a l'assistència pública i tenen un conveni de finançament amb el Servei Català de la Salut. En formen part la majoria d'hospitals comarcals i altres centres mèdics que depenen de fundacions sense ànim de lucre, d'ajuntaments o de patronats.

C

P

46

Xarxa Teatre  (Vila-real, Plana Baixa, 1983 - )  Grup de teatre

V

C

47

Xatart, Bartomeu  (Prats de Molló, Vallespir, 1774 – 1846)  Farmacèutic i botànic

N

B

48

Xàtiva  Municipi i capital de la Costera: 77,44 km2, 115 m alt, 21.996 hab (1999)

V

M

49

Xàtiva, bisbat de  (País Valencià, s. VI - )  Antiga diòcesi

V

H

50

Xàtiva, castell de  Fortalesa del mun. de Xàtiva (Costera)

V

G

51

Xàtiva, col·legiata de  Església principal de la ciutat de Xàtiva (Costera)

V

G

52

Xàtiva, governació de  (País Valencià, s. XIII – 1707)  Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d'origen medieval, subsistí fins a la Nova Planta. Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Busot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305. El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt seu. En 1565-72 tenia 102.478 hab (22.773 focs). Fou anomenada també governació dellà Xúquer.

V

H

53

Xàtiva, governació de  (o de Sant Felip) (País Valencià, 1707 – 1833)  Antiga demarcació administrativa creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xàtiva (o de Sant Felip). Comprenia la Costera (excepte la vall de Montesa), la Vall d'Albaida (excepte l'Alforí i Agullent), la Valldigna, un sector de la Safor i de la Ribera Alta. Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

V

H

54

Xàtiva, Mestre de  (País Valencià, ? - ? )  Nom d'un pintor

V

B

55

Xàtiva, pla de  Sector nord-oriental de la comarca de la Costera

V

G

56

Xàtiva, província de  (País Valencià, 1822 – 1832)  Demarcació administrativa. Creada pel govern liberal. El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera. Les serres d'Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d'Alacant, de manera que incloïa la Vall d'Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia. Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes.

V

H

57

Xàtiva, regió de  Regió del País Valencià

V

G

58

Xaudaró, Cels  (Barcelona, s. XIX – 1897)  Enginyer

C

B

59

Xaudaró, Ramon  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Escriptor

C

B

60

Xaudaró i Echauz, Joaquim  (Vigan, Filipines, 1872 – Madrid, 1933)  Caricaturista. De pares catalans. Des del 1883 vivia a Barcelona. Contrarietats econòmiques l'obligaren a fer-se soldat professional el 1890-92. El 1893 inicià la seva col·laboració a la premsa com a dibuixant humorístic. El 1898 començà a dibuixar per a "Blanco y Negro". Il·listrà un bon nombre de llibres. Visqué bastants anys a París, fins al 1914. Establí aleshores una acadèmia a Lleida. El 1918 tornà a París i, des del 1919, residí a Madrid. Hi dibuixà molt per a "Blanco y Negro" i "ABC". El 1929 fou elegit president de la Unión de Dibujantes. La seva obra esdevingué molt popular.

E

B

61

Xaudaró i Fàbregas, Ramon  ( ? , s. XVIII – Barcelona, 1837)  Polític i revolucionari

C

B

62

Xaupí, Josep  (Perpinyà, 1688 - París, França, 1778)  Historiador

N

B

63

Xauxelles  Caseria del mun. de la Vila Joiosa (Marina Baixa)

V

G

64

Xaxu  Veure> Vicens, Josep

C

B

65

Xeldo  Municipi de l'Alt Palància: 0,57 km2, 300 m alt, 690 hab (1999)

V

M

66

Xella  Municipi de la Canal de Navarrés: 43,65 km2, 279 m alt, 2.528 hab (1999)

V

M

67

Xelles, baronia de  (País Valencià, 1708)  Títol concedit a Guillem Xelles

V

H

68

Xelva  Municipi dels Serrans: 190,87 km2, 474 m alt, 2.105 hab (1999)

V

M

69

Xelva, riu de  Emissari del Túria, a la comarca dels Serrans

V

G

70

Xelva, vescomtat de  (País Valencià, 1390 - ? )  Jurisdicció senyorial

V

H

71

Xemeneies, pic de  Cim (2.826 m alt) de la comarca del Pallars Sobirà

C

G

72

Xènius  Pseudònim de l'escriptor Eugeni d'Ors i Rovira

C

B

73

Xenxa, na  Caseria i zona de conreu, al sud de la vila des Castell (Menorca)

C

G

74

Xera  Municipi de la Plana d'Utiel: 54,5 km2, 653 m alt, 566 hab (1999)

V

M

75

Xeraco  Municipi de la Safor: 20,20 km2, 6 m alt, 4.888 hab (1999)

V

M

76

Xeraco, riu de  Curs d'aigua que drena la Valldigna, a la comarca de la Safor

V

G

77

Xerallo  Antic hostal i caseria del mun. de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà)

C

G

78

Xercavins i Rius, Francesc de Paula  (Sabadell, Vallès Occidental, 1855 – Barcelona, 1937)  Metge psiquiatre

C

B

79

Xercavins i Rius, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1849 - Gandia, Safor, 1917)  Religiós jesuïta. Germà de Francesc de Paula. Tingué una actuació docent remarcable. Col·laborà al perfeccionament de la leproseria de Fontilles. És autor d'unes Cobles a la Verge de Meritxell i d'alguns escrits en castellà.

C

B

80

Xeresa  Municipi de la Safor: 16,64 km2, 25 m alt, 1.879 hab (1999). Situat al vessant del massís del Mondúver, al litoral mediterrani. Alterna l'agricultura de secà (garrofers i oliveres) amb la de regadiu (cítrics i hortalisses). La propietat de la terra es repartida, i hi predominen les explotacions agràries de petita extensió. Indústria de l'agricultura (comercialització de la taronja) i fàbrica de conserves. Àrea comercial de Gandia.

V

M

81

Xèrica  Municipi de l'Alt Palància: 78,57 km2, 523 m alt, 1.561 hab (1999)

V

M

82

Xèrica  (País Valencià, ? - ? )  Família de l'alta noblesa

V

B

83

Xèrica, comtat de  (País Valencià, 1372)  Títol senyorial concedit a l'infant Martí

V

H

84

Xèrica, Jaume de  ( ? , 1255/57 - 1285 ?)  Baró de Xèrica

V

B

85

Xèrica, Joan Alfons de  ( ? , s. XIV)  Baró de Cocentaina (1364)

V

B

86

Xèrica, Maria Àlvarez de  ( ? , s. XIV)  Dama

C

B

87

Xèrica i Álvarez de Azagra, Jaume de  ( ? , s. XIII – 1321)  Baró de Xèrica i senyor de Xelva

V

B

88

Xèrica i d'Arborea, Beatriu de  (País Valencià, s. XIV)  Baronessa de Cocentaina (1366). Germana de Joan Alfons de Xèrica. Cedí la baronia a la seva tia, la senyora de Marchena (1372).

V

B

89

Xèrica i de Lloria, Beatriu de  ( ? , ? )  Muller de Pedro Ponce de León

V

B

90